Quan es va crear l’Associació Cultural Gitana de Vila-seca?
L’associació es va crear el 2014 arran d’una inquietud dels nostres joves i el meu fill, Toni Reyes, en va agafar les regnes. Però ells treballen i tenen molta activitat, així que no va acabar de funcionar. Ara hem renovat la presidència, els secretaris i els vocals i comencem de nou amb molta il·lusió.
Quines funcions fa l’associació?
Un dels principals eixos de la nostra feina serà l’escolarització dels nens. Tenim un problema d’abstenció escolar en nens d’entre 3 i 6 anys que no volem que existeixi. Entenem que anar a l’escola és un precepte fonamental. Volem fomentar que quan acabin l’ESO, si volen seguir estudiant, la URV sempre reserva unes places per a la comunitat gitana. Volem que estudiïn i puguem sortir d’aquest mal pas que sembla que no ens deixi acabar de treure el cap.
Una altra funció és intentar que les famílies nouvingudes s’acomodin i no tinguin cap problema d’integració. Farem el que faci falta i els ajudarem amb els veïns, amb l’escolarització dels nens, amb la feina, amb l’empadronament i els facilitarem que siguin una família més dins el nostre municipi.
També tindrem un local per a l’Associació Cultural on farem un centre d’estudis pels nens, cursos per les dones de maquillatge o perruqueria, diversos cursets com el de carreter, intentarem que es treguin el graduat escolar els que no el tinguin i també tenim facilitats de la DGT per als permisos de conduir. A més, també treballarem amb la Policia Local i els Mossos d’Esquadra per col·laborar amb ells si hi ha algun problema.
És important la comunitat gitana a Vila-seca?
Sí, hi ha moltes famílies, nosaltres tenim associades al voltant de 200 persones. A la Plana també hi ha moltes famílies que estaran interessades. La unió fa la força i si tenim un problema i hem d’anar a presentar una queixa on sigui, ens escoltaran més si hi anem 200 en lloc d’1.
Creus que la comunitat gitana està estereotipada?
Voldria dir que no, però encara hi ha un petit problema. Dintre de la nostra cultura hem estat molt tancats, sobretot la gent de la meva edat. En canvi, la nostra joventut és meravellosa i ja s’integra perfectament. Sobretot em dono compte d’aquesta escala de joventut amb els meus nets, que van a casa dels amics i comparteixen joguines. Per això crec que al final no existiran, però sí que encara hi ha estereotips.
Hi ha motius perquè hi hagi aquests prejudicis?
Sí i els primers culpables hem estat nosaltres. Franco va conservar els 175 preceptes del Codi Penal que hi havia contra el poble gità des dels Reis Catòlics. Si la Guàrdia Civil es trobava una parella de gitanos, els havia de preguntar d’on venien i havien de mirar la roba que portaven i si tenien diners. Tot això va fer que nosaltres aixequéssim una barrera i veiéssim a la societat paia com un enemic que anava contra nosaltres. Encara que s’ha de reconèixer que nosaltres també fèiem de les nostres.
Ja amb l’arribada de la democràcia i l’Estat de Dret, van desaparèixer totes aquestes lleis ximples i fins avui sembla que hem abaixat bastant la guàrdia. Torno a repetir que als de la meva edat encara ens costa una mica, però a la joventut no. Aquesta és l’alegria que tinc.
L’índex d’alfabetització en els gitanos acostuma a ser baix. A què es deu?
El problema que tenim és amb els nens de 3 a 6 anys i nenes de 10 a 14 anys. El cas de les nenes el puc entendre perquè a la comunitat gitana les dones són quelcom molt privilegiat i les cuidem molt i el fet d’haver d’anar a l’ESO tan lluny i amb altres nens… És la mentalitat retrògrada que tenim els més grans. Afortunadament, la meva xiqueta ja no pensa així i la meva neta fa 3 anys que va a l’institut i està de meravella. Pel que fa als nens de 3 a 6 anys, els gitanos som tan proteccionistes que si s’aixequen amb mala cara, pensem que no es troben bé i els deixem quedar-se a casa. El que volem fer és que si no tenen febre, hagin d’anar a classe.
Com és la seva relació amb l’Ajuntament i les altres entitats del municipi?
Nosaltres vam refundar la nostra associació i al cap de poc temps vam rebre la trucada de la regidora Manuela Moya per tenir una xerrada i conèixer quines eren les nostres inquietuds. Li vaig dir que un dels nostres principals objectius són els estudis, perquè tinc clar que tots els problemes que tenim venen motivats per una falta de cultura. Ràpidament des de l’Ajuntament se’ns van obrir les portes pel que fes falta i per qualsevol problema que tinguéssim.
Quines activitats faran des de l’entitat?
Totes les activitats que farem seran principalment culturals, però també farem cursos per facilitar la integració dels nostres joves al món laboral.
Quins objectius de futur té l’entitat?
Que les associacions gitanes i culturals desapareguin. Pot semblar contradictori, però el fet que desapareixem vol dir que tota la nostra societat s’ha integrat i no hi ha diferències. I un món sense diferències és un món amb progrés. Un món en el qual no ens mirem per damunt de l’espatlla és un món amb cultura. Un món en el qual lluitem tots junts i no ens distingim per la nostra raça o procedència. Quan tinguem aquest món tancat i sapiguem entendre perquè un nouvingut té dret a treballar o als gitanos no ens mirin de reüll, aquell dia el món serà meravellós i tots serem feliços. Però per arribar a això encara ens falta molta cultura, molta paciència, saber escoltar i respecte. Aquest serà el dia en què ja no farem falta.
