Fa unes setmanes vas resultar premiat al Concurso de novela de ciencia ficción Isaac Asimov. Què significa per a tu un reconeixement com aquest?
És el primer concurs en què em premien i està bé perquè és un dels pocs concursos de ciència-ficció que hi ha a tot l’estat espanyol. A més, encara que és un concurs que no està vinculat a cap editorial, em van assegurar que em publicarien el llibre. Normalment, des del concurs es parla amb editorials per publicar-los, però els hi va agradar tant que ells mateixos em publicaran la novel·la, tot i que encara no se sap quan es publicarà.
La novel·la premiada ha estat ‘Humanofobia’. Sobre que tracta?
És una distopia escrita en castellà. Pels que no ho sàpiguen, una distopia és un gènere de novel·la relacionat amb la ciència-ficció, però que estrictament no ho acaba de ser. És una descripció d’una societat futura que és com un malson, al contrari d’una utopia on es descriu un món perfecte. La distopia és molt utilitzada per criticar defectes del món social actual, exagerant elements del món actual i posant-los en evidència.
En el cas d’”Humanofobia” està ambientada a la Catalunya de l’any 2089. És una societat on la majoria de gent viu amb un nivell de pobresa gairebé de subsistència i estan sotmesos a una espècie de teocràcia religiosa d’una nova ciberreligió, mentre hi ha una petita minoria que són rics però viuen en àrees residencials fortificades darrere d’uns murs i protegits per la Legió Europea. Resulta que aquesta teocràcia ha estat instaurada fa poc a la Unió Europea i el protagonista és el fill d’un important membre del Partit Laic Progressista al qual van matar per les seves idees i ara l’estan perseguint a ell. Aleshores, el protagonista va fugint i es va refugiant.
Mentrestant, esclata una tercera guerra mundial entre els dos blocs que hi ha en aquella època. Una de les coses que més m’interessava posar a la novel·la era la crueltat que pot mostrar l’ésser humà cap a altres éssers humans basant-se en veritats revelades i criticar l’egoisme de les classes benestants. En aquest cas, a més, unit també amb el factor tecnològic perquè al llibre representa que el telèfon mòbil està dins el cervell de la gent i això fa que encara siguin més manipulables.
Quines influències has tingut a l’hora d’escriure el llibre?
És una distopia que segueix el mateix esquema de distopies clàssiques com poden ser “1984” de George Orwell, “Un món feliç” d’Aldous Huxley, “Fahrenheit 451” de Ray Bradbury, i “El conte de la serventa” de Margaret Adwood. Bàsicament és que el protagonista no pega amb la societat en què viu, el volen perseguir, s’escapa, té una relació clandestina amb algú i l’acaben detenint i portant davant d’una persona que li explica com és el funcionament d’aquesta societat i perquè funciona d’aquesta manera. És l’esquema tradicional de les distopies clàssiques però també d’algunes més modernes com “Els jocs de la fam”.
Perquè vas optar per escriure una distopia?
Bàsicament volia descriure el món que no vull que tinguem d’aquí a 70 anys.
En canvi, la teva primera novel·la, publicada l’any 2013, era més aviat una novel·la històrica.
Sí, estava aquella novel·la estava ambientada a les ciutats de Salou, Mallorca i Barcelona del segle XIII. Aquell llibre va ser publicat per editorial Espasa i també era en castellà.
D’on et ve aquesta afició per escriure?
Vaig començar a escriure a partir dels 35 anys i de les quatre novel·les que he escrit una me l’han publicat i dues me les publicaran aviat, així que de moment la cosa va bé.
Com es compagina aquesta faceta d’escriptor amb la teva tasca com a professor d’institut?
Bàsicament escric als estius, per això tardo quatre anys a escriure una novel·la. Es podria dir que començo a escriure l’1 de juliol i deixo d’escriure a partir del 2 de setembre. Si només em dediqués a l’escriptura potser tardaria sis mesos a escriure una novel·la, però en escriure als estius la cosa s’allarga als tres o quatre anys.
Per acabar, podem dir que en un futur hi haurà més novel·les de Joel Santamaria?
Sí. De moment, a part d’”Humanofobia”, me n’han de publicar una altra per tota Espanya també de caràcter històric. Però vull deixar clar que no me les autopublico, sinó que me les publiquen les editorials. Hi ha gent que paga perquè els hi publiquin les seves novel·les, però aquest no és el meu cas, sinó que em paguen a mi per publicar-les. Això també és millor, perquè vol dir que hi ha hagut una selecció.
