Eduard Boada es va convertir en una autèntica institució a Tarragona i, després de deixar-nos el desembre de 2024, encara continua present. A l’estima dels ciutadans, va sumar durant la seva trajectòria homenatges i distincions com la medalla al Mèrit Cultural de l’Ajuntament, la medalla al treball President Macià o l’honor de ser pregoner a les festes de Santa Tecla. Ara en suma una de nova, aquest cop a títol pòstum: fill adoptiu de Tarragona. La distinció s’ha entregat als seus dos fills en un sentit homenatge on tarragonins i representants públics de la ciutat no han fallat.
“Avui es fa justícia perquè fem Eduard Boada fill adoptiu, però alhora es fa una injustícia perquè és una ofensa que no sigui fill predilecte“, ha afirmat l’alcalde Rubén Viñuales a l’inici del seu parlament. Tot i que el mític ‘tascaman’ era més que reconegut com un puntal de la ciutat, ell era nascut a Nulles i va venir a Tarragona de petit. Aquí va créixer al Bar Casa Boada, fundat pels seus pares el 1947, i després va ser ell qui va agafar-ne el relleu. “Sempre deia que havia estudiat a la Rovira i Virgili. No a la universitat, sinó al carrer Rovira i Virgili (on estava ubicat el bar)“, recorda la consellera de Cultura, Sandra Ramos.
La consellera, encarregada de glossar Eduard Boada, ha subratllat que el seu establiment va esdevenir una “institució informal de la Tarragona del segle XX” i “una àgora on confluïen totes les tarragones possibles”. Ramos ha lloat el seu paper per la cultura popular a la ciutat, sent un dels impulsors del carnaval, i el seu llegat gastronòmic. “Quan commemorem el 25è aniversari de la declaració de Tarragona com a Ciutat Patrimoni de la Humanitat, és especialment oportú recordar que el senyor Eduard Boada també és patrimoni. No de pedra, sinó de pa, vi i paraula“, afirma.
Saviesa popular i tendresa
Un dels parlaments que han radiografiat millor el tarannà del senyor Boada ha sigut el d’Enric Garcia, autor del llibre Senyor Boada. Amb una barra de pa sota el braç, recordant a Boada que “avui he portat jo el pa”, ha recordat el poc amor de tascaman per les presses i la icònica paret plena de retalls de premsa. “També penjava articles que el criticaven, però ho feia a dalt de tot. Perquè ser honest no vol dir ser ruc”, ha bromejat.
“El senyor Boada era la saviesa popular i l’escepticisme que t’escodrinyava amb les ulleres una mica baixades, però també aquesta tendresa i aquest fons idealista que persistia”, descriu. L’Enric considera que mirar la seva figura des del localisme o com un personatge folkloritzat és un error. “Boada era un gran narrador, dignificava les històries que no sortien als llibres. Va convertir l’entrepà en un objecte de culte”, destaca. A més, apunta que “la tradició és el que el va fer creatiu” a nivell gastronòmic.
L’escriptor recalca que després que el senyor Boada alimentés generacions de tarragonins, ara és el moment de la ciutat “d’alimentar el seu record”. I ha tancat el seu discurs de la mateixa manera amb què Boada s’acomiada als àudios de whatsapp que tant troba a faltar: “bueno, adeu”.
Entrepans i Amparito Roca
Els seus dos fills han estat els encarregats de rebre la distinció del fill adoptiu, emocionats pels diversos parlaments i rebent l’amor de tot el públic durant l’acte i en els minuts posteriors. “Són coses boniques que el meu pare mai hagués imaginat. Una persona no mor si no la deixen de recordar”, ha dit el seu fill.
A banda dels discursos, l’acte ha tingut un toc musical amb diferents cançons de temàtica tarragonina i un Amparito Roca final en homenatge al senyor Boada que ha fet aixecar tots els assistents de les seves cadires. A més, la nota gastronòmica no ha faltat a la cita. Ha sigut de la mà d’Ol’Dirty Smash, un establiment que emula els seus entrepans i que n’ha portat uns quants per recordar-lo. Sense pressa i degustant un bon entrepà entre anècdotes, la millor manera de tenir-lo present.
