Tarragona s’ha convertit aquesta setmana en punt de trobada de més de 600 investigadors d’arreu de l’Estat i de l’àmbit internacional per abordar alguns dels grans reptes de la biomedicina actual. El Palau Firal i de Congressos acull fins al 10 de setembre el 48è Congrés Internacional de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular (SEBBM).
Durant quatre dies, els especialistes presenten els darrers avenços per entendre els mecanismes moleculars i cel·lulars que hi ha darrere de malalties com el càncer, el Parkinson, l’obesitat o les patologies neurodegeneratives, així com els processos relacionats amb l’envelliment.
La trobada està coorganitzada pel Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la participació d’investigadors de l’IRB CatSud i Eurecat.
Intel·ligència artificial per buscar nous fàrmacs
Un dels àmbits que guanya pes en la recerca biomèdica és la intel·ligència artificial aplicada al desenvolupament de medicaments. Aquestes eines permeten processar grans quantitats de dades, predir com poden interactuar diferents molècules i seleccionar possibles candidats a fàrmac abans de començar els experiments al laboratori.
Els científics, però, remarquen que la IA no substitueix la recerca experimental. Els resultats obtinguts pels models computacionals han de ser validats posteriorment per comprovar si els compostos funcionen realment.
Entre les noves estratègies terapèutiques que es presenten al congrés també hi ha l’ús de vesícules extracel·lulars com a vehicles per transportar tractaments i la recerca de compostos que puguin frenar l’agregació de proteïnes vinculada a malalties com el Parkinson.
Com es mantenen les cèl·lules mare del cervell?
La conferència inaugural ha anat a càrrec d’Isabel Fariñas, investigadora de l’Institut Universitari de Biotecnologia i Biomedicina de la Universitat de València, especialitzada en l’estudi de les cèl·lules mare del cervell adult.
Una de les claus de la seva investigació és entendre com aquestes cèl·lules poden mantenir-se durant molt temps en un estat de repòs, conegut com a quiescència, fins que l’organisme envia els senyals necessaris perquè s’activin.
Conèixer millor aquest procés pot ajudar a entendre com envelleix el cervell, com es regeneren els teixits nerviosos i quins canvis experimenta el sistema nerviós al llarg de la vida.
La connexió entre l’intestí i el cervell
La microbiota intestinal és un altre dels grans protagonistes del programa. Els investigadors estudien cada vegada més com els microorganismes que viuen a l’intestí poden influir en el metabolisme, diferents òrgans i fins i tot en el funcionament del cervell.
Precisament, el congrés es tancarà dijous amb una conferència de John F. Cryan, investigador principal de l’APC Microbiome Ireland, que exposarà com l’estudi de la microbiota pot ajudar a entendre millor determinats problemes relacionats amb la salut mental.
També es debatran les possibilitats de modificar alguns processos vinculats a l’envelliment a través de la nutrició, els mecanismes que regulen l’expressió dels gens i les alteracions epigenètiques associades a les adversitats viscudes durant les primeres etapes de la vida.
Quatre dies de ciència a Tarragona
El congrés evidencia una recerca cada vegada més transversal, en què la bioquímica i la biologia molecular es connecten amb àmbits com la medicina, la nutrició, les neurociències, la farmacologia i la computació.
El programa combina conferències plenàries, simposis, comunicacions científiques, sessions de pòsters i trobades entre grups de treball. Un altre dels objectius és facilitar la creació de noves col·laboracions entre equips investigadors i donar visibilitat als científics que es troben en les primeres etapes de la seva carrera.
La cita també sortirà dels espais estrictament acadèmics amb diverses activitats obertes a la ciutadania. Aquest dimarts, a les 18 hores, la Biblioteca Pública de Tarragona acull l’activitat infantil "La ciència de la xocolata".
Posteriorment, a les 19.30 hores, l’Antiga Audiència serà l’escenari d’una conversa entre Lluís Montoliu, investigador del CSIC i especialista en malalties rares, i el bioquímic i divulgador Pere Estupinyà, centrada en la importància de comunicar bé la ciència perquè la societat pugui prendre decisions informades.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat