Puertos del Estado ha reunit a Tarragona gairebé una vintena d’autoritats portuàries en la primera jornada estatal dedicada íntegrament a l’ús de drons en entorns portuaris. La trobada, celebrada a les instal·lacions de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), ha servit per marcar les bases comunes d’implantació, compartir experiències d’èxit i identificar els reptes tecnològics i normatius que marcaran l’evolució immediata del sector.
Una guia comuna per al desplegament de drons
La sessió s’emmarca en el grup de treball impulsat per Puertos del Estado per elaborar la Guia sobre l’Ús i Regulació d’Aeronaus No Tripulades (UAS), amb assistència tècnica d’INECO. El document orientarà els ports en la integració segura i coordinada d’aquests dispositius, un àmbit que desperta un interès creixent en tota la xarxa estatal.
A l’esdeveniment hi han participat 19 de les 28 autoritats portuàries, juntament amb SENASA, INECO i l’Instituto Tecnológico de Galicia, constatant l’alt grau de maduresa del sector en l’adopció d’aquestes tecnologies.
Tarragona, pionera i model de referència
Com a port amfitrió, l’APT ha encapçalat les presentacions. El port tarragoní és el primer del sistema estatal amb una unitat de drons habilitada, operativa des del 2023 després d’un procés de formació iniciat el 2021. Actualment disposa de:
-
20 pilots acreditats (categoria oberta i específica)
-
8 drons equipats amb visió normal i tèrmica
-
Sistema d’enviament d’imatges en temps real al Centre de Control Portuari, a la sala d’emergències i a dispositius mòbils
-
Integració plena amb el sistema de videovigilància
A més, Tarragona actua com a banc de proves de projectes Ports 4.0 centrats en l’ús avançat de drons per a operatives portuàries.
Projectes destacats: del control ambiental al bessó digital
La jornada ha recollit una radiografia completa dels usos dels drons a l’Estat:
-
Port de Barcelona: detecció de gasos amb suport de l’EMSA i combinació de drons aeris i marítims per detectar contaminació en emergències.
-
Port de Gijón: vigilància perimetral, inspecció d’infraestructures, seguiment d’obres, cartografia i creació de digital twins.
-
Vilagarcía de Arousa: inspecció de fars i senyals marítims en una costa especialment complexa.
-
Valenciaport: drons per a cartografia, control de contaminació i obres, i un sistema punter de detecció de drons col·laboratius i no col·laboratius.
-
A Coruña: avanç en la gestió interna de l’espai aeri portuari, 25 autoritzacions externes i un equip humà de 20 pilots acreditats.
Actualment, 10 autoritats portuàries ja utilitzen drons de manera regular en vigilància, inspeccions, control ambiental i monitoratge d’operacions.
Reptes de futur: el camí cap al “U-Space”
El debat final ha permès identificar els punts clau per al desplegament massiu i segur de drons al sistema portuari:
-
Integració dels drons en la creació de bessons digitals d’infraestructures.
-
Implementació de solucions tecnològiques per gestionar l’U-Space, l’espai aeri de baix nivell, amb protocols similars als de la gestió marítima.
-
Enfortiment del marc regulador i dels sistemes de coordinació operativa.
La jornada s’ha consolidat com un pas decisiu per avançar cap a ports més eficients, més segurs i més sostenibles, amb la tecnologia dron com a peça clau de la digitalització del sistema portuari espanyol.
