Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Els carrers de Tarragona reivindiquen el paper de la dona. Aquest 19 de setembre la ciutat acollirà la 42a Mostra de Folklore Viu amb diferents balls i gegants que tenen un nexe en comú: tots estan exclusivament formats per dones.
La idea ha sorgit del Ball d’en Serrallonga, organitzador enguany d’aquesta mostra, i vol posar en valor la figura de la Joana de Serrallonga, que és “qui talla el bacallà” en el ball. De fet, aquest personatge havia estat històricament interpretat per homes i, quan es va recuperar el ball a la ciutat, es va prendre la decisió unànime que havia de ser una dona qui es posés a la pell de la Joana. Amb aquest fil conductor, volen mostrar el paper de la dona dins de la cultura popular.
Les convidades seran el Ball de Panderetes de Vilafranca del Penedès, el Ball de Sederes de Reus, els Gegantons Americanos de Sitges, la geganta Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel i el nan Cu-cut de Barcelona. Totes elles aniran en cercavila des de la Rambla fins a la plaça de les Cols, on faran una tanda de lluïment. Coneixem qui seran els protagonistes de la mostra.
Ball de Panderetes de Vilafranca
El ball va sorgir a Vilafranca el 1968 en substituir un grup de balladors masculí i va ser iniciativa de la colla de noies d’un esplai i la seva monitora. El fet va significar la primera incorporació d’un grup íntegrament femení a la Festa Major vilafranquina, una de les majors mostres de cultura popular festiva als Països Catalans.
“En aquell moment no existia la figura femenina a la festa major, tot eren homes o nois, que ballaven. Érem un grup de nenes/noies que sortíem del Club Juvenil, un grup associat a la parròquia que anàvem de colònies a Penyafort, i la monitora Maria Juvé va tenir la idea de crear un grup de Panderetes, perquè el grup de Panderos estava en procés de desaparició”, recorda Antonia Guardiet en un reportatge al mitjà penedesenc La Fura.
Ball de Sederes de Reus
L’arribada del Ball de Sederes a la capital del Baix Camp és molt nova i aquest any celebren el seu cinquè aniversari. Aquesta dansa de creació pròpia vol rememorar Reus a través de la figura de les treballadores de la indústria tèxtil, que es contextualitza en l’època modernista, i recrear l’esperit jovial i d’empenta de la societat en una època de gran expansió i obertura de la ciutat al món.
La idea d’aquest ball va sorgir d’un grup de noies que havia ballat anteriorment a les festes reusenques. Ho van treballar des del 2018 amb l’objectiu de fer un ball genuí de Reus que fos reconeixible. El passat seder d’algunes de les àvies o parents de la colla van donar la idea d’emmirallar-se en aquest ofici. Per això, les vuit noies porten unes bitlles amb uns fils que s’entrellacen entre ells durant la funció.
Gegants Americanos de Sitges
Els Gegants Americanos de Sitges es van estrenar el 1965 per representar els indianos o americanos que a finals del segle XIX i principis del XX tornaven a Sitges després d’una estada a les colònies d’Amèrica. Curiosament, una part del cost de les peces el va sufragar l’empresa Pepsi-cola.
Els vestits dels Americanos són representatius de la moda de les Antilles durant el segle XIX. Tot i que actualment la seva fesomia és similar a l’originària, al llarg de la seva història han sofert canvis considerables. Sobretot la geganta, que durant una època vestí com una nina de la col·lecció Lola Anglada. Malgrat que no tenen nom oficial, es coneixen com a Panxito i Panxita. Es tracta de la primera colla gegantera de Catalunya formada exclusivament per dones.
El nan Cu-cut de Barcelona
El nan Cu-cut prové del Barri Gòtic (Barcelona) i originàriament era un capgròs. Entre 1907 i 1924 sortia per les festes de Sant Roc i representava el popular personatge de la revista satírica que portava el mateix nom. Tot i això, va acabar en un magatzem i finalment va desaparèixer.
El 1986, l’Associació de Festes de la Plaça Nova va voler recuperar el capgròs d’en Cu-cut per acompanyar els gegants. Li van canviar alguns trets i van fer que es portés amb un cavallet com els gegants. Actualment, el porten només dones, anomenades les cucuteres, i compta amb un ball propi acompanyat d’un fragment de la melodia de La Flauta Màgica.
La Geganta Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
El cas de la Geganta Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel és probablement un dels més curiosos de la mostra. La peça es va construir el 1991 amb una iniciativa que sorgia de l’entorn català de Wolfenbüttel (Alemanya). L’objectiu era commemorar els 300 anys del naixement d’Elisabet Cristina, esposa de l’arxiduc Carles d’Àustria.
La raó de la seva tria era que es tractava d’un personatge que lligava Wolfenbüttel amb Catalunya. En primer lloc, havia nascut a Brunsvic, a 10 km de Wolfenbüttel. Per la part catalana, ens hem de remuntar a la guerra de Successió. En ple conflicte bèl·lic, Carles es va casar amb l’Elisabet Cristina a Barcelona i, quan el 1711 va marxar per convertir-se en emperador, la va deixar a la ciutat comtal com a governadora general de Catalunya.
Curiosament, té relació amb el gegant reusenc del Carrasclet, figura simbòlica de la resistència contra el règim borbònic. De fet, la geganta de la reina ha sigut l’única parella que ha tingut el Carrasclet durant unes festes de Sant Pere i han sortit junts en més d’una ocasió. A més, Elisabet Cristina és qui va atorgar a Reus el títol de ciutat el 1712.
Què és la Mostra de Folklore Viu?
Cada any alguna entitat del seguici de Tarragona organitza la Mostra de Folklore Viu. Des de fa més de quatre dècades, es conviden diferents expressions de cultura popular d’arreu del món que tinguin un nexe en comú. En aquest cas, han sigut els balls o elements portats per dones, però en altres ocasions hem pogut veure Balls de Diables centenaris o Mulasses de tota mena. Normalment, l’entitat que l’organitza està d’aniversari, com passa amb els 40 anys del Ball d’en Serrallonga.
