El Camp de Tarragona posa sobre la taula els seus projectes per transformar els barris més degradats de les principals ciutats. La reactivació la Llei de Barris per part de l’actual Govern de la Generalitat ha generat una gran expectació entre les administracions municipals i un bon gruix dels ajuntaments del país han posat sobre la taula alguna candidatura. En total, 83 municipis s'han presentat a la convocatòria, set d'ells són del Camp de Tarragona.
El projecte torna a la política catalana després que quedés escapçat amb l'arribada d’Artur Mas a la Generalitat i les retallades per la crisi financera. Durant els dos tripartits de Maragall i Montilla, alguns dels barris afectats van ser Campclar i Part Alta a Tarragona, el Carme i Sol i Vista – Immaculada a Reus, el Centre Històric de Montblanc, el Nucli Antic de Cambrils o el Barri Antic de Valls.
La Part Baixa de Tarragona
L’aposta del govern de la plaça de la Font és la Part Baixa, que ja compta amb un Pla Integral que marca el seu full de ruta i suma punts dins de la convocatòria. Segons l’alcalde Rubén Viñuales, el projecte "es tracta d'una transformació integral, conservant l'essència del barri”. A més, destaca que “no serà només un pla per la Part Baixa, sinó que irradiarà tota la ciutat". En total, plantegen 34 accions pel valor de 25 milions d’euros, que pagarien Generalitat i Ajuntament a parts iguals.
Pel que fa als canvis urbanístics, la intenció és permeabilitzar la Part Baixa amb el centre i fer que la ciutadania hi baixi a fer vida. Una acció clau és la urbanització de l'eix comercial Unió-Prim-Apodaca. Malgrat que en el pla únicament es contempla la plaça Prim i el carrer Apodaca, l'Ajuntament urbanitzaria també el carrer Unió per revitalitzar aquesta via tan emblemàtica de Tarragona.
Lligat a aquest canvi, les zones adjacents també patirien modificacions: la urbanització de l'entorn del Teatre Romà als carrers Caputxins i Sant Magí, la rehabilitació integral de la plaça Palau de Congressos i la millora de l’entorn de l’estació de trens.
El pla incorpora diferents línies per tal de contribuir a la millora del parc d’habitatge del barri que està envellit. Per això s’activaran diferents línies de subvencions. La primera dedicada a incentivar la millora de cuines i banys, una altra per implementar mesures d’eficiència energètica a les façanes, una altra per adquirir electrodomèstics classe A, i finalment un pla d’ajuts per la instal·lació d’ascensors i eliminació de barreres arquitectòniques. D’altra banda, es preveu la col·locació d’un ascensor als jardins del carrer Vapor.
En matèria climàtica, es contempla les obres del nou col·lector fluvial i també es projecta un pulmó verd a Zamenhoff.
Una de les potes indispensables en l'apartat sociocomunitari són els equipaments pel barri, que també donaran servei a la resta de la ciutat. L'Hotel d'Entitats es convertirà en el nou Centre Cívic de la Part Baixa i s'anirà més enllà amb l'equipament sociocomunitari Santiyan. Actualment, la primera fase d'aquest edifici està en licitació i la proposta al Pla de Barris projecta una segona fase amb les dues plantes restants.
Aquest equipament del carrer Santiyan serà la casa del nou espai Cornèlia, que ha de ser un punt de trobada de les dones de la ciutat. Inspirat en La Ciba de Santa Coloma de Gramenet, ha de permetre ser un espai d'assessorament i al mateix temps un entorn de formacions i conferències.
La zona sud de Reus
La capital del Baix Camp també posa sobre la taula un ambiciós pla de 31 mesures i 25 milions d’euros. En el seu cas, proposen l’anhelada transformació de la zona sud de la ciutat. Un objectiu que s’havia marcat el tripartit encapçalat per Sandra Guaita i que podria accelerar-se gràcies al Pla de Barris. Segons l’alcaldessa, aquesta iniciativa saldaria un “deute històric” amb la zona sud de Reus.
Una de les potes més visibles serà la transformació urbanística. La proposta inclou una rentada de cara de l'eix Astorga per a convertir-lo en un eix cívic amb voreres amples i arbrat. En la mateixa línia, també destaca la urbanització de l’entorn del Carrilet i la renovació del carrer Escultor Rocamora. Com també passa amb la Part Baixa de Tarragona, Reus obrirà diverses línies de subvencions per rehabilitar els edificis en uns barris on es troben molt degradats.
Si ens fixem en els equipaments, la nova escola bressol municipal L’Ametller ha de completar l’illa educativa en aquests barris, es renaturalitzarà el pati de l’Escola Eduard Toda i també s’incorpora l’equipament municipal del Carrilet. Tot i que el Mercat seria l’actor més destacat d’aquest espai, alhora s’hi plantegen nous usos socials, culturals i cívics. Més enllà d’això, es reforcen diverses iniciatives socials i s’amplien els carrils bici i les zones de vianants a l’avinguda Salou i l’avinguda President Macià.
Malgrat que el barri Montserrat quedaria fora d'aquesta proposta, la zona entra dins de l'àmbit d'influència de les accions i, al mateix temps, el govern reusenc tirarà endavant els projectes d'aquell barri amb fons municipals.
29 hectàrees de Cambrils
La vila marinera ha presentat 31 accions de 24,9 milions d’euros (60% Generalitat i 40% Ajuntament), segons ha indicat el Diari de Tarragona. El govern d’Oliver Klein pretén acutar en 29 hectàrees situades entre el Barri Antic, La Pallissa i Eixample Vila.
La gran actuació que tenen en cartera és la finalització del Teatre-Auditori, que xifren en uns 7 milions d’euros. Juntament amb això, hi ha un equipament comunitari per a la infància i habitatge dotacional a l’11 de Jacint Verdaguer, l’avinguda Baix Camp, la urbanització dels carrers Pere III i Jacint Verdaguer o la recuperació urbana de l’avinguda Vidal i Barraquer.
En matèria climàtica, es marca la renaturalització de l’espai públic i l’ampliació de la zona verda de l’avinguda Verge Montserrat; mentre que també es parla de la rehabilitació del Celler i la recuperació de l’espai lliure al Passeig Albert i el trasllat de l’Escola de Música.
El Centre Històric de Valls
La capital de l’Alt Camp tornarà a presentar mesures per recuperar el seu Centre Històric, una de les obsessions de l’equip liderat per Dolors Farré. De totes maneres, la candidatura de Valls redefineix l’àmbit del Centre Històric, fent-lo coherent amb la realitat sociològica i tipològica. Així, supera l’àrea entre muralles que redefineix la zona històrica del nucli antic per incloure la zona del Portal Nou i els primers creixements dels segles XVIII i XIX a l’entorn de les muralles. En total, serien 28 actuacions de 25 milions d’euros repartits entre Generalitat, Ajuntament, altres subvencions i privats.
En matèria urbanística, el punt més ambiciós és la rehabilitació -ja en execució- de Ca Padró per a situar-hi l’Escola de Música Robert Gerhard. A més, es reserven 4,5 milions d’euros per millorar l’estat dels edificis i s’actua en 13 carrers i places del Centre Històric.
D’altra banda, s’inclou el projecte de la muralla medieval de Sant Francesc que, a més de la recuperació patrimonial, destaca per generar un nou eix verd d’entrada al Centre Històric. A tocar d’aquest àmbit de la muralla, el Pla de Barris preveu avançar amb el projecte de l’anomenada Porta de Sant Francesc, d’acord amb la proposta del Centre de Recerca Urbana del Camp de la Universitat Rovira i Virgili que reforma aquesta entrada a la ciutat i al Centre Històric i preveu la pacificació de tot el frontal de l’església de Sant Francesc i la seva vinculació amb tot l’entorn, principalment amb la zona verda singular del torrent del Catllar.
Finalment, entre els principals projectes de l'àmbit sociocomunitari destaca el servei d’actuació integral sociosanitària per a col·lectius vulnerables; un espai d’acollida, recuperació i empoderament de la dona, i el foment actiu de la igualtat de gènere. També sobresurten projectes de dinamització social a través de la creació d’un club esportiu per al barri, un servei de cuina comunitària i la implantació i gestió d’un sistema de cures.
El Nucli Antic de Mont-roig
Mont-roig portarà la transformació del Nucli Antic, un dels objectius del seu govern municipal. De fet, el municipi ja compta amb l'EINA (Estudi Integral del Nucli Antic) que posa negre sobre blanc a les accions que s'hi han d'implementar. A més, el projecte del Teatre Auditori Mestre Benaiges està en marxa i Mont-roig compta amb actius únics com la petjada de Joan Miró. Per fer tots aquests canvis, Mont-roig s'inspira Saint-Paul-de-Vance, un poble del sud de França que ha sabut transformar el seu nucli en un laboratori de creativitat i cultura.
L'Espluga i Vila-rodona també s'hi volen aprofitar
Vila-rodona (Alt Camp) i l'Espluga de Francolí són els municipis més petits que completen la llista de candidatures al Pla de Barris i Viles. En el cas del municipi de la Conca de Barberà, es preveu una inversió de 7,9 milions d'euros, on l'Ajuntament n'aportarà prop de 700 mil, mentre que la resta vindran de fons supramunicipals i ajuts externs. Entre les 15 actuacions, en destaquen els 5 milions per a reurbanitzar el centre històric, rehabilitar equipaments municipals i habitatges i la creació d'una Oficina d'Habitatge. A més, es preveu la creació d'una Comunitat Energètica Local, un parc fotovoltaic municipal i la renaturalització dels rius Francolí i Milans. Finalment, també s'hi contemplen programes socials i de salut comunitària o la digitalització del comerç local.
Altres barris en cartera
Entre els altres municipis del Camp de Tarragona n'hi ha alguns que tenen projectes en cartera. Dos d'ells tenen intenció de repetir en alguna de les quatre convocatòries restants del Pla de Barris: Tarragona amb Sant Salvador i Mont-roig amb Miami Platja. A banda d'ells, Constantí prepara Centcelles, Vila-seca se centrarà en la zona de la Canaleta i Salou planteja el barri de la Salut.
Què representarà el Pla de Barris i Viles?
El Pla de Barris i Viles comptarà amb una inversió total de 1.600 milions d’euros en el període 2025-2029. L’Executiu assignarà al Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social de Barris i Viles una dotació pressupostària de 200 milions d’euros anuals durant 5 anys per dotar 5 convocatòries. Aquesta injecció pressupostària permetrà finançar entre 100 i 120 actuacions.
