El Tribunal Suprem ha posat punt final al recorregut judicial de la violació comesa el 21 de gener del 2024 a l’exterior d’una discoteca de Salou. La Sala Penal ha inadmès els recursos de cassació presentats tant pel condemnat com per la víctima i, d’aquesta manera, deixa ferma la pena de set anys de presó imposada per l’Audiència Provincial de Tarragona i confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Les dues parts havien acudit al Suprem amb peticions oposades. El condemnat reclamava l’absolució perquè considerava vulnerat el seu dret a la presumpció d’innocència i sostenia que les proves practicades al judici no eren suficients. La víctima, en canvi, demanava un augment de la pena perquè entenia que els set anys de presó no reflectien la gravetat de l’agressió sexual.
L’alt tribunal rebutja tots dos plantejaments. En el cas del condemnat, conclou que tant l’Audiència de Tarragona com el TSJC van fer una valoració lògica, raonada i suficient de les proves. També recorda que el recurs de cassació no és un nou judici ni serveix per tornar a revisar la credibilitat dels testimonis quan aquesta ja ha estat examinada pels tribunals anteriors.
Una agressió a primera hora del matí
Els fets van passar cap a les sis del matí a l’exterior d’una discoteca de Salou. Segons la sentència, la víctima estava parlant amb altres persones quan el condemnat se li va acostar i va començar a molestar-la. La dona li va dir que la deixés tranquil·la perquè estava esperant algú, però ell va continuar i la va besar contra la seva voluntat.
Els fets provats recullen que l’home la va subjectar amb força i la va portar fins a unes escales situades a l’exterior de l’establiment, on la va agredir sexualment emprant violència física i sense consentiment.
Després de l’agressió, l’home va marxar del lloc i la víctima va poder fugir per demanar ajuda. Va trobar diverses persones que caminaven per la zona, que es van quedar amb ella fins a l’arribada dels Mossos d’Esquadra. Durant el judici, aquests testimonis van explicar que la dona estava molt nerviosa, plorant i en estat d’ansietat.
Proves més enllà del relat de la víctima
La resolució del Suprem destaca que la condemna no es va basar únicament en la declaració de la víctima. Els magistrats remarquen que el seu relat va ser persistent des de l’inici de la investigació i que estava avalat per diferents elements objectius.
Entre les proves hi ha imatges de càmeres de seguretat de la discoteca i dels voltants, gravacions que mostren la dona corrent per demanar ajuda pocs minuts després dels fets, testimonis de les persones que la van auxiliar, informes mèdics, una valoració psicològica i proves biològiques amb un perfil genètic coincident amb el del condemnat.
La investigació també va permetre situar l’acusat al lloc dels fets i reconstruir el seu recorregut posterior gràcies a les càmeres de l’hotel on s’allotjava, on va tornar pocs minuts després de l’agressió.
Indemnització i ordre d’allunyament
El Suprem també descarta el recurs de la víctima per augmentar la pena. La dona sostenia que no s’havien valorat prou la violència exercida i la humiliació patida, però l’alt tribunal considera que la condemna va ser correctament individualitzada i prou motivada.
La sentència ferma manté els set anys de presó per un delicte d’agressió sexual, una indemnització de 16.000 euros per les lesions i el dany moral, i la prohibició d’apropar-se a menys de 500 metres de la víctima o comunicar-s’hi durant deu anys.
També imposa vuit anys de llibertat vigilada un cop complerta la pena de presó i dotze anys d’inhabilitació per exercir professions o oficis que impliquin contacte habitual amb menors.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat