En un paisatge cada vegada més urbanitzat i carregat de ciment, els espais naturals són pràcticament una anomalia. De fet, és habitual que marxem lluny o territori endins per poder gaudir de la natura en la seva màxima esplendor. Tot i això, la costa del Camp de Tarragona encara conserva enclavaments que són una autèntica meravella pel que fa a la seva biodiversitat.
Un dels millors exemples és la Séquia Major, a Vila-seca. “És un dels llocs on podem endevinar l’ecosistema original del Delta del Francolí”, explica l’Imma Piñas, educadora ambiental de Cel Rogent, entitat que s'encarrega de les visites guiades.
Inclosa dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya des de l’any 1992, la Séquia Major és una zona humida de 17,3 hectàrees situada en un entorn urbanitzat i amb una gran demanda turística. Aquest espai conserva una mostra de la vegetació i la fauna pròpies del litoral mediterrani original, amb comunitats vegetals de canyissar, prats humits i jonqueres. També acull espècies singulars com el fartet o la tortuga d’estany, que actualment no es poden veure en gaires altres indrets del territori català.
En aquest sentit, únicament es pot trobar el fartet a quatre llocs de Catalunya: el Delta de l’Ebre, el Delta de Llobregat, els Aiguamolls de l’Empordà i la Séquia Major. Es tracta d’un peixet petit (d’uns 3-5 centímetres) que solament són presents a la costa mediterrània de la península Ibèrica i que habita en aquestes llacunes que contenen aigua dolça i salada. Ara bé, la introducció de la gambúsia a inicis del segle XX, juntament amb la pèrdua del seu hàbitat de llacunes naturals, està desplaçant el fartet.
Com s’ha conservat aquest espai?
L’origen d’aquest espai es troba en els sediments sorrencs aportats pel riu Francolí, que formaven part del seu delta. Les llacunes de la zona s’alimentaven tant de surgències naturals d’aigua dolça com de filtracions i inundacions periòdiques d’aigua del mar. Aquesta alternança entre aigua dolça i salada va donar lloc a una notable diversitat d’ambients.
L’any 1537 es va construir la Séquia Major -de gairebé 2 quilòmetres de longitud- per drenar aquests terrenys, molt rics des del punt de vista agrícola però difícils de conrear a causa de l’aigua acumulada. El canal comunicava els aiguamolls amb el mar i recollia també l’aigua de canals tributaris més petits. La retirada progressiva dels cultius amb la industrialització del territori va deixar “abandonada” aquesta zona i inclús va arribar a fer-se servir d’abocador per algunes persones. Amb tot, el cessament de l’activitat agrícola i la seva protecció a finals del segle XX ha permès el retorn de part de la fauna i la vegetació pròpies dels aiguamolls.
Quan es va protegir l’espai (actualment propietat d’Infinitum), es va recuperar el canal, es va reordenar l’entorn i es va fer una sola llacuna. Tot i això, amb la construcció del golf es va haver de delimitar aquest espai amb la zona protegida. Es podia haver optat per posar-hi una tanca, però es van acabar creant unes llacunes que formen part dels terrenys del golf. Això ha permès incrementar la biodiversitat d’ocells aquàtics i fer d’aquest entorn un lloc encara més interessant per a visitar.
Com puc veure’l?
En ser un espai privat, les persones no poden entrar-hi lliurement. Per això, l'Ajuntament de Vila-seca organitza visites entre agost i febrer. La resta de mesos queden descartats perquè hi ha la nidificació dels ocells.
Malgrat que Cel Rogent fa moltes activitats dirigides als centres escolars, aquestes visites van enfocades a qualsevol mena de públic. A més, les educadores ambientals que les dinamitzen tenen preparats materials perquè també els més patits es puguin implicar en la visita.
Durant les poc més de dues hores que dura el recorregut, s’explica la història d’aquest indret, es poden observar rastres i petjades dels animals que hi viuen i finalment s’observen ocells als aiguamolls amb els prismàtics que porten les educadores. Les aus que s’hi poden trobar són variades amb espècies com el bernat pescaire o el martinet. De fet, l’època de l’any influeix en quin tipus d’ocell et pots trobar. A l’estiu, hi ha aus africanes que cerquen un clima més moderat, mentre que a l’hivern els ocells del nord d’Europa com el Corb Marí baixen perquè el seu hàbitat està glaçat.
En definitiva, la Séquia Major és una petita mostra de les poques zones que han aguantat als nous temps i a un paisatge on el verd és cada vegada més minoritari. I això la fa especial i pràcticament única en el seu entorn. “Quan estàs al final de la visita, hi ha un lloc envoltat de canyes d’aigua. La gent diu: ‘no sembla que estem a la Pineda’. És un lloc proper, però encara per descobrir”, resumeix l’Imma.
Visites obertes
En els mesos d’agost i setembre les visites són dissabtes i diumenges a les 18.00 hores. En canvi d’octubre a febrer únicament es poden fer els diumenges a les 11.00 hores. El punt de trobada és l’accés principal de la Séquia Major, situat a la plaça de la Cançó Catalana, a la Pineda. Per participar-hi cal fer reserva prèvia al telèfon 977 37 17 12 o bé a través del web www.lapinedaplatja.info.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat