El projecte de restauració ambiental dels Prats d’Albinyana a Vila-seca, impulsat pel Port de Tarragona en col·laboració amb l'Ajuntament de Vila-seca i la Generalitat de Catalunya, avança a bon ritme i ja ha superat l'equador del seu termini d'execució. Aquesta intervenció integral, que s'estén sobre una superfície de 37,78 hectàrees, té com a objectiu principal la recuperació de la zona humida més gran del litoral català entre els deltes de l'Ebre i del Llobregat.
La visita institucional ha comptat amb la presència de Santiago Castellà, president del Port de Tarragona, i Pere Segura, alcalde de Vila-seca, juntament amb altres representants del Port i del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya. Tant el president del Port com l’alcalde de Vila-seca han destacat la importància de la col·laboració institucional per fer possible un projecte d’aquest abast. En paraules de Santiago Castellà, “aquesta actuació és un exemple de com el Port pot ser un motor de transformació positiva del territori, integrant el desenvolupament econòmic amb la restauració ambiental i la millora de la qualitat de vida”. Per la seva banda, Pere Segura ha remarcat “l’aposta compartida per recuperar un espai natural de gran valor que durant anys ha estat oblidat, i que ara es posarà al servei de la biodiversitat”.
Una llacuna on la vida ja brolla
Durant la visita els representants institucionals han pogut comprovar de primera mà l'evolució dels treballs sobre el terreny, especialment en la fase de construcció de la gran llacuna central. Aquesta llacuna, que tindrà una extensió de 107.700 metres quadrats, inclourà una illa de gairebé 27.000 m², dissenyada com a zona d'acollida de fauna per facilitar la nidificació d'aus i protegir-les de possibles depredadors. La construcció d'aquesta llacuna és clau per recuperar la vocació de zona humida de l'espai i permetre la reintroducció de diverses espècies aquàtiques.
El projecte també inclou la creació d'un bosc de ribera amb la plantació de 3650 arbres autòctons, com àlbers, freixes, aladerns, oms i pins, que millorarà l'hàbitat per a aus i altres espècies, inclosos els ratpenats. A més, es plantaran més de 31.000 unitats de plantes i arbustos petits, com joncs i herbassars graminoides, característics d'aquests ecosistemes. Tanmateix, gràcies a la sorprenent recuperació espontània que ha experimentat l'espai després d'anys sense presència humana, la plantació de nova vegetació s’ha reduït significativament respecte a les estimacions inicials.
