El Paranimf de la Universitat Rovira i Virgili s’ha quedat petit aquest divendres per homenatjar Antoni Gonzàlez Senmartí, un dels impulsors de la URV i peça clau en el seu creixement des de diversos càrrecs rellevants durant gairebé cinc dècades. Tenaç, rigorós, implicat, multidisciplinari, bon orador, empàtic, culte, entranyable, gestor d’informes detallats i iniciatives sòlides, són alguns dels qualificats que han surat en l’ambient d’un acte que ha servit per repassar la seva trajectòria, a través de la projecció d’un documental exhaustiu i d’una taula rodona amb amics i col·legues. La música, una de les seves grans passions, ha donat color, gràcies a la Coral i l’Orquestra de la URV, a l’acte d’homenatge, en què el rector, Josep Pallarès, ha anunciat la creació d’una col·lecció de llibres de Publicacions URV de temàtica humanística vinculada a la seva figura i que es finançarà a través d’un fons patrimonial inspirat en la seva proverbial visió de futur.
Gonzàlez Senmartí, Txatxo, tal com se’l coneixia a la casa, va morir l’any passat, amb 75 anys, poc temps després de jubilar-se amb 71 i cloure una estreta i intensa relació amb la URV que va començar amb només 24, quan va ser enviat per la Universitat de Barcelona a Tarragona per organitzar l’àrea de Filologia Grega de la delegació de Filosofia i Lletres. Aquell va ser el primer de la multitud de papers de l’auca, tots ells transcendents, que va interpretar en els estudis universitaris de la ciutat, primer a la Divisió VII de la UB, de la qual va arribar a ser president, i després a la flamant URV. De fet, ell ja va ser clau en el naixement de la nova universitat, ja que va formar part de la comissió gestora que va elaborar el primer estatut.
“Mestre de gestors”
A partir d’aquí, va ser present en diferents equips de govern, sent home de la màxima confiança del primer rector, Joan Martí, que el va tenir com a vicerector d’Estatuts i Economia. Amb el segon, Lluís Arola, va ser vicerector de Campus i Relacions Institucionals, un càrrec que requeria, segons explica l’antic rector en el documental, “un gran coneixement de la universitat i l’entorn”. Francesc Xavier Grau li va confiar la secretaria general, mentre que Joan Anton Ferré li va encarregar la tasca de delegat de Relacions Institucionals.
Així, va jugar un paper clau, per exemple, en l’execució d’obres en els edificis que anaven donant forma a la universitat, en la implantació del vot electrònic i en la concepció dels CRAI, per als quals es va inspirar en universitats europees i que va voler que incloguessin tots els serveis per als estudiants, no només la biblioteca. Tanta experiència el va convertir, segons s’ha reiterat durant l’homenatge, en “mestre de gestors”.
Pels seus amplis coneixements de la història de la Universitat, el rector Arola li va encarregar la redacció del llibre sobre els deu primers anys de vida de la URV: La Universitat Rovira i Virgili: una aproximació als deu primers anys de la universitat pública del sud de Catalunya. L’última contribució a la URV ha estat, aquests últims anys, la redacció del Pla Estratègic del Consell Social, tal i com ha recordat durant l’acte el seu president, Josep Poblet, que ha afegit “innovador”, “compromès” i “exemplar” a la llista d’adjectius lligats a l’homenatjat.
Més enllà de la Universitat, Antoni Gonzàlez Senmartí va ser clau en la creació i desenvolupament de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i de l’Arxiu Tarradellas del Monestir de Poblet. També va presidir el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i la Societat Espanyola d’Estudis Clàssics a Catalunya, entre molts altres càrrecs que va ocupar al llarg de la seva vida, com els que va desenvolupar a la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).
Totes aquestes funcions, i de manera especial la seva personalitat, han estat glossades en la taula rodona que ha centrat l’acte d’homenatge, en què han intervingut Sílvia Sancho Roca, antiga vicegerent; Antoni Terceño Gómez, exdegà de la Facultat d’Economia i Empresa; Jesús Carruesco Garcia, investigador de l’ICAC-URV; María Teresa Lozano Mellado, secretària general de la CRUE, i Octavi Vilà i Mayo, bisbe de Girona, antic abat de Poblet.
El rector Josep Pallarès, per la seva banda, ha recordat que Antoni Gonzàlez Senmartí no era amic dels homenatges i que no ha quedat immortalitzat en gaires imatges de moments transcendents ni en fotografies oficials, però precisament demostra, segons assegura, que les persones realment importants es calibren pel seu grau d’implicació i que, més enllà de les fotos, ell sempre era present i actiu quan passaven coses importants a la URV. Sempre, en paraules del rector Francesc Xavier Grau, amb un elevat component “cimentador i cohesionador”. Tot per la fidelitat i l’estima cap a una institució que era, tal i com ell mateix afirmava, la seva vida.
