El sector turístic del Camp de Tarragona encara el mes d'agost amb previsions optimistes, fins al punt de recuperar les xifres d'ocupació i vistants "prepandèmiques", seguint la línia de 2024. Així ho ha avançat en declaracions a l'ACN el portaveu de la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT), Xavier Guardià. Així, els allotjaments que han tingut entre un 70% i un 80% d'ocupació al juliol podrien veure-la incrementada fins al "90% o 95%", si bé les estades, en general, es podrien escurçar. A les Terres de l'Ebre, sectors com el del lloguer d'embarcacions no motoritzades per l'Ebre i el Delta confien seguir incrementant les xifres de les últimes campanyes atraient també visitants d'altres punts de l'Estat i d'Europa.
Guardià ha precisat que es tracta de xifres mitjanes que engloben hotels, apartaments i càmpings, però que entre establiments poden ballar força. Tot plegat s'explica, en bona mesura, per la recuperació del mercat britànic, que va caure arran del Brèxit, però que ja es troba en volums similars als del 2019. Aquest retorn, Guardià el justifica per ser "una destinació madura", fet que inclou "bon allotjament, bona sanitat, bona mobilitat i seguretat", que fa que els clients repeteixin.
A més del Brèxit, el portaveu també posa el focus en la fallida del touroperador Thomas Cook, que va desestructurar l'arribada dels britànics a la Costa Daurada. En aquest sentit, valora positivament el paper que juga ara l'aeroport de Reus, proper al lloc d'allotjament i que permet que els visitants "passin les vacances tranquils".
A banda, el mercat irlandès continua pujant any rere any, mentre que els principals -estatal i francès- es mantenen. Respecte els clients espanyols, els hotelers detecten un lleuger canvi de comportament. "Al juliol, l'espanyol encara és una mica reticent a venir, perquè se centra molt en escapades abans i després de la temporada, i en les vacances grans de l'agost. Cada vegada costa més el juliol", indica.
Pel que fa al nivell de despesa dels turistes, Guardià comenta que el context econòmic de països com Anglaterra, Alemanya o França -amb retallades i recessió- "s'ha de notar". Així, des de l'any passat, han percebut "algunes estades una mica més curtes". "Hi ha gent que enlloc de set dies, potser en fa cinc; o potser venen els mateixos dies que abans però gasten menys", exemplifica.
Una altra raó és que els preus s'han incrementat lleugerament. "El cost de la vida ha pujat i això pot ser que estigui reduint una mica la despesa diària de restaurants, comerços i tota l'activitat turística", argumenta. Pel que fa als preus dels allotjaments, "són similars a l'any passat i també molt movibles", és a dir, que poden variar molt d'una setmana a una altra.
Més caiacs per l'Ebre
A les Terres de l'Ebre, una de les activitats turístiques en creixement durant els últims anys és el de lloguer de piragües i caiacs per navegar pel tram final del riu i el Delta. El president de l'Associació d'Empreses de Navegació Activa de les Terres de l'Ebre (AENATE), Raül Sabaté, confia a superar aquesta temporada els 32.000 usuaris registrats durant el 2024 passat.
Tot i que l'activitat s'estén al llarg de tot l'any, l'estiu aporta una part important dels visitants. "Cada any tenim més turistes, més gent que ens coneix, que pernocten a la costa i s'allarguen cap a l'interior, gent que va expressament al Delta o que coneix rutes llargues, de quatre dies pel riu, o que fa trams molt concrets". És el cas de la colla d'Hugo Alfonso, que han vingut de Donosti per fer el recorregut del tram final de l'Ebre, sortint d'Ascó i fins a Riumar, en tres dies i mig. "Un amic ens va dir que li havia agradat molt i a nosaltres ens encanta l'esport o l'activitat com remar i visitar zones noves. Ens va atreure la idea", explica abans de sortir.
A partir de 2020, arran la pandèmia, va pujar el nombre d'usuaris de l'àrea metropolitana, atrets també pel patrimoni cultural, la gastronomia o activitats esportives de natura de l'interior de les Terres de l'Ebre, cada cop són més els visitants d'altres punts de l'Estat i europeus -anglesos, francesos i holandesos, principalment-. "Hi ha anglesos que venen i descobreixen que és una activitat de natura molt poc massificada", remarca.
Segons Sabaté, que és també administrador de l'empresa Rogles Aventura, les catorze empreses operatives en els 150 quilòmetres de riu, entre la zona de la Pobla de Massaluca, al pantà de Riba-roja, i la Ràpita, en ple Delta, ofereixen prop d'un miler de places en embarcacions de lloguer sense motor.
En aquest context, Sabaté creu que, després d'apostar per fer un riu navegable "pensant només" amb les embarcacions amb motor, l'administració hauria d'apostar ara també per fomentar la seva activitat equipant la riba de l'Ebre amb serveis com lavabos, acondicionament de la senyalització o la prevenció de conductes vandàliques als espais fluvials.
