El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), Saül Garreta, ha fet un repàs dels seus dos anys de gestió al capdavant del Port de Tarragona, al Teatret del Serrallo. El president ha fet un balanç de les fites i dels reptes pocs dies abans de complir-se els dos anys de la data del seu nomenament, el 3 de novembre de 2022. El gir sostenible, la capacitat d’inversió i una major obertura a la ciutadania resumeixen “dos anys que en valen per quatre”, segons ha explicat Garreta.
La conferència del president de l’APT ha destacat per l’ús de la primera persona del plural per remarcar que les fites assolides i el reptes enfrontats en aquests mesos ha estat un treball en equip. Un equip del qual Garreta n’ha lloat la professionalitat, l’expertesa i la dedicació i a qui ha agraït tota la feina desenvolupada aquests “dos anys que – atès el volum de projectes impulsats- valen per quatre”, en paraules del president de l’APT. Garreta ha reivindicat la capacitat de mantenir el treball per superar els reptes heretats i per afegir-hi els derivats de l’emergència climàtica, la transició energètica i la revolució tecnològica i digital.
Tres projectes clau que va impulsar l’anterior president: en quin estat es troben?
En arribar Saül Garreta a la presidència, hi havia tres projectes clau en el Port de Tarragona: La Zona d’Activitats Logístiques, la construcció de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo i l’ampliació i modernització de la Terminal de la Boella.
L’actual president va assegurar a l’anterior (Josep Maria Cruset) durant el traspàs de projectes que “podia comptar que tot el que funcioni, continuaria funcionant”, per tant, aquests projectes han seguit el seu curs com bé confirmava el president “amb els típics retards burocràtics”.
La ZAL té els accessos finalitzats i està preparada per acollir inversions privades. Per altra banda, Guadalajara-Marchamalo sí que tindrà problemes de cara a l’any que ve degut a manteniment de les vies per part d’Adif. El Port confirma que les obres a la Terminal acabaran a mitjan any 2025, però a causa d’aquestes obres no podrà funcionar fins a finals de l’any vinent. Pel que fa a la Boella, ha demostrat que està preparada per gestionar un gran volum de tràfic en qualsevol moment. Amb una capacitat potencial per operar al voltant de 30.000 contenidors anuals, equivalent a més de 50.000 TEUs, la terminal pot operar eficientment sense l’ús de grues pòrtic.
Peça fonamental a l’Àrea Metropolitana de Tarragona
Per finalitzar, el president Garreta, ha volgut reivindicar el paper fonamental de l’APT en el sí de l’Àrea Metropolitana de Tarragona. Per al president del Port, en aquests dos anys “hem estat proactius a l’hora de proposar solucions de futur per a l’Àrea Metropolitana de Tarragona” des d’una actitud proactiva perquè aconseguir un consens territorial sobre qüestions clau per al seu desenvolupament sostenible. Per a Garreta, l’APT aporta visió metropolitana, ja que el Port, per les seves competències, la seva activitat i la seva necessitat de planificació a mitjà i llarg termini, té una visió territorial metropolitana i regional que pot contribuir a millorar la planificació de les grans infraestructures que necessita l’AMT. Aquest paper proactiu també pot tenir un efecte aglutinador, si tenim en compte que els projectes estratègics actuals i de futur del Port tenen un component metropolità i la vocació d’encaixar de manera complementària amb els projectes impulsats per altres administracions.
I a més, podria exercir el rol d’agent facilitador, atès que el Port de Tarragona, dins dels seus plans de desenvolupament sostenible, pot contribuir a generar els canvis estratègics que necessita el territori, aprofitant la seva capacitat de planejament, tècnica o econòmica.
Garreta ha posat com a exemple d’aquest rol les bones relacions amb Tarragona i amb Vila-seca gràcies a través de les trobades de coordinació. També ha posat com a exemple d’implicació en el desenvolupament social i cultural del seu entorn projectes com el parc del port i la plaça dels carros a Tarragona, el futur centre d’interpretació de Vila-seca i la recuperació de la platja de la Pineda; o la cerca de solucions de millora per a Centre educacionals de la Laboral, la reubicació d’Exxolum o la restauració de la desembocadura del Francolí, dins de l’estratègia establerta pel futur POUM de Tarragona.
