Més de 500 actes repartits en unes setmanes que transformen la ciutat. Santa Tecla és el moment de l’any més anhelat pels tarragonins i darrere hi ha un gran nombre de gent que fa que tot funcioni. Des del compromís de les entitats per farcir el programa i donar vida a la festa fins als sanitaris, la policia o els serveis de neteja que permeten garantir certa normalitat en uns dies tan especials.
Tot i això, els encarregats que fan funcionar aquest engranatge és un petit equip de set persones en un despatx de l’Antiga Audiència: els tècnics de Cultura i Festes. El Xavier González, l’Ester Roca, l’Héctor de la Salud, la Sílvia Ferreres, la Mireia Gonzàlez, el Marc Roselló i Marc Torrija són qui donen forma cada any al programa que converteix Tarragona en l’escenari d’una de les millors festes majors del país. “Santa Tecla és l’esdeveniment més gran que fa aquesta ciutat des de fa més de 700 anys. Com a Ajuntament hem de donar una resposta impecable i el més professional possible”, afirmen.
La feina de tot un any
Com moltes persones es poden imaginar, el resultat final del programa de Santa Tecla no s’aconsegueix amb un parell de reunions o un mes de preparació. La festa marca la feina del departament durant tot l’any: “Té continuïtat els 365 dies de l’any. Ara estem pensant coses per l’any que ve i inclús fins d’aquí a dos anys. El que passa és que són diferents intensitats. No és el mateix el mes d’octubre o novembre que el mes de març en què tot s’accelera”. En paral·lel, l’equip també s’ha d’encarregar d’altres esdeveniments culturals de la ciutat com el Concurs de Focs Artificials, Sant Magí, el Concurs de Castells cada dos anys, el cicle de Nadal o Carnaval.
Segons expliquen, la feina principal a l’hora de preparar Santa Tecla és “donar solidesa al programa” i dotar-lo de “coherència”. De fet, la festa ha crescut tant en els últims anys que és imprescindible comptar amb dos caps de setmana per poder encabir totes les activitats que s’hi programen.
A l’hora de modelar el calendari, el primer que hi col·loquen és tota l’activitat ritual, que limita i bloqueja algunes franges horàries. Posteriorment, “es fa una crida a entitats i societat civil per saber què faran” i, un cop tenen totes les peces, les posen sobre la taula per veure com les encaixen. “En els últims 30 anys tot ha canviat. Hi ha moments del dia en què necessitem quatre, cinc o fins i tot sis escenaris per donar resposta a la quantitat de gent que participa”, apunta el Xavi. Per sort, sempre disposen de centenars de propostes de totes les entitats de la ciutat que permeten tenir un programa tan complet.
Resoldre aquest “sudoku” no és tota la feina prèvia a la festa. Per un costat, hi ha la tria de l’oferta musical, una tasca relativament àgil i que acostuma a estar tancada entre desembre i gener. Amb tot, aquesta feina està cada vegada més limitada pel panorama musical de Catalunya. “En els últims anys els ajuntaments hem perdut pistonada a l’hora de poder contractar grans artistes perquè la realitat musical del país ha canviat. El món dels festivals es menja bona part de la proposta musical. És una llàstima perquè el primer contacte de molts joves amb la música era a la festa major”, subratllen. De totes maneres, encara queden artistes que aposten per les festes majors i ajuden a mantenir concerts de primer nivell.
D’altra banda, una de les feines més invisibles és la coordinació amb totes les parts implicades. “Si no féssim cap reunió informativa, el seguici estaria tot preparat el 22 a les 19 h a la plaça de la Font. Però les festes sempre tenen ànim de millora. Què canvia? Hi ha millores com l’ordre de la baixada per les escales de la Catedral que va requerir reunions i consens. No treballem amb la imposició”, destaca l’Ester. Els grups de foc també necessiten tenir a punt tots els permisos i documentacions, mentre que l’organització de la Santa Tecla a les escoles és una altra activitat que ocupa part del temps del departament.
Entre tots els actes, probablement el que més ha canviat en els últims anys ha estat la Baixada de l’Àliga, que ha passat de ser una trobada entre amics a convertir-se en un dels moments més multitudinaris del programa. “Actes com la Baixada de l’Àliga requereixen reunions prèvies de seguretat i un centre de coordinació especial per al moment. La gràcia és que la gent no vegi que hi ha tanta seguretat posada. És possiblement l’acte que més ha canviat. Gairebé cada any l’hem modificat”, reconeix l’Héctor.
Que la música no desafini
Tot i que el gruix de l’esforç es concentra els mesos previs, durant els dies de festa també han d’encarregar-se que la música no desafini i tot segueixi la partitura prevista. “El que ens costa més és la transformació de l’espai públic. Vol dir apartar terrasses, cadires, tapar aparadors, tallar carrers, muntar escenaris… Requereix un esforç enorme. La prioritat no són les terrasses o els vehicles, sinó la ciutadania. L’endemà tot ha d’estar en posició per al següent dia”, exemplifiquen.
“Quan comença la festa és quan menys feina tenim. Si tot el procés està ben fet, l’únic que et queda és que tot encaixi. És fer l’acompanyament”, apunten. Malgrat això, els contratemps són un dels factors que han de tenir en compte: “Sempre hi ha imprevistos, però, com més feina prèvia hi ha ben feta, menys n’apareixen. En els últims 10 anys el nivell d’improvisació és molt baix”.
Segurament, la pluja és un dels principals elements que trastoca el programa, però avisen que intenten dilatar la decisió definitiva fins a l’últim moment. “No plou sempre de la mateixa manera i no podem anticipar decisions. La pluja no influeix de la mateixa manera a tots els elements del seguici. Depèn de com plogui i quan plogui”, expliquen en el cas de la cercavila.
Per sort, la tecnologia ha permès millorar la comunicació tant amb les entitats -a través de grups de whatsapp- com amb la ciutadania, que sempre està enganxada al Twitter quan veu el primer núvol negre al cel. “Abans la gent trucava a l’Ajuntament. Fa uns anys, vam haver de suspendre un concert de la Rosario Flores al Moll de Costa pels aiguats i el telèfon no parava de sonar”, rememora la Sílvia.
Els dies de festa i, sobretot, els moments en què els tempos requereixen precisió perquè tot quadri provoca diferents sentiments dins de l’equip. Mentre uns gaudeixen de “l’adrenalina” del moment, altres reconeixen la “tensió” que suposa lligar l’activitat de jornades com el 23 de setembre. En el que sí que coincideixen és en assegurar que “gaudeixen” de Santa Tecla tot i fer-ho des d’una perspectiva particular. El Xavi reconeix que el més complicat és aprendre a viure-la “d’una manera diferent” i destaca que aquests moments es viuen “des de l’absoluta soledat”. En aquest sentit, la Mireia subratlla què significa observar la festa des de fora: “veig el públic i la vibració que et transmet et posa pell de gallina. Val molt la pena”.
Al final, darrere de cada acte i cada plaça plena hi ha moltes hores de feina que gairebé mai es veuen. En part, això és part de la seva recompensa. “Per mi és un privilegi poder fer aquesta feina. Fas possible que la gent sigui feliç”, resumeix l’Ester. Durant tretze dies, aquesta és també una manera d’entendre la feina de les set persones que, des de l’Antiga Audiència, aporten el seu gra de sorra perquè Santa Tecla surti al carrer.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat