Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
“Orgull, tradició i herència”. Probablement hi ha molts adjectius que puguin definir els Xiquets de Tarragona, però aquestes són les primeres paraules que a la família matalassera li venen al cap quan parlem de la seva personalitat. La colla es troba immersa aquest any en el seu centenari i ho fa amb la voluntat que l’efemèride vagi més enllà i es converteixi en una celebració de ciutat.
“El que reivindiquem és que nosaltres estem de celebració, però la ciutat també ho està. Una de les coses per les quals Tarragona és important són els castells. Que els Xiquets de Tarragona fem cent anys vol dir que la ciutat també els fa”, explica la Laia Sabaté, cap de la Comissió del Centenari.
Evidentment, abans que el 1926 es fundessin els Xiquets de Tarragona ja hi havia hagut castells a la ciutat. Sense anar més lluny, aquesta renaixença va venir impulsada per nissagues castelleres que el 1885 ja havien creat els Xiquets de Tarragona - Colla de la Mercè i, si anem més enllà, també trobem els Pescadors i els Pagesos, que per exemple van iniciar el costum de pujar i baixar les escales de la Catedral amb un pilar caminant.
Ara bé, la de 1926 és la primera colla organitzada i amb camisa. “Es tracta de la primera colla com la podem entendre avui dia. Des d’aquell any hi hem estat sempre excepte en algunes interferències com la Guerra Civil”, remarca l’Oriol Olivé, expresident de la colla i també membre de la Comissió del Centenari.
Tres camises, un llegat
Aquells Xiquets de Tarragona, però, no duien la camisa ratllada que coneixem actualment, sinó que feien castells amb una de blau marí. Poc després sorgiria una nova colla que vestiria amb camisa lila. De fet, aquesta dualitat castellera a la ciutat va fer que els qui anaven de blau marí fossin anomenats la Colla Vella, mentre que els de lila rebessin el nom de Colla Nova. El vermell i blanc no arribaria fins al 1970, quan la reunificació forçada de la Nova i la Vella va generar els Xiquets de Tarragona amb els colors matalassers.
La colla s’ha reivindicat sempre hereva de totes les colles que han existit a la ciutat. Aquest fil històric es va plasmar de la millor manera el passat 2 d’agost, quan els Xiquets de Tarragona van aixecar diversos pilars amb les tres camises que han protagonitzat aquests 100 anys: blau marí, lila i blanc-i-vermell. “No ha sigut una història lineal. Amb l’acte de les camises representem aquesta història en la qual no sempre hem portat el mateix color de camisa i inclús hi ha hagut una colla o dos”, remarca l’Oriol.
Les Cols, plaça talismà
La seva història ha estat plena de fites que han anat construint un llegat del qual sentir-se orgullosos. El primer 4d8 completat per una colla de la ciutat sense ajuda de colles de fora el 1981, el 2d8f en solitari de 1994, el primer castell de 9 a la Santa Tecla de 1999 o el primer 4d9f descarregat a les festes de 2011.
Malgrat que en els últims anys ens hem acostumat a gaudir de diades històriques de les quatre colles a la plaça de les Cols, aquest petit espai fa més d’una dècada que té un lloc especial en el cor dels matalassers. El 2014 els Xiquets de Tarragona van assolir el seu primer castell de gamma extra (2d9f) en un Sant Magí que va convertir Cols en la seva plaça talismà. “És una plaça complexa i petita, però és la més icònica i és casa”, expliquen. Fora de Tarragona, l’enclavament més estimat és Torredembarra, on han fet les millors diades lluny de la ciutat.
Resiliència
Tot i que un any després d’aquest 2d9f van quallar la millor diada de la seva història en el Primer Diumenge de Festes, els últims anys el destí ha posat a prova la resiliència matalassera. Per un costat, els resultats i les expectatives els han jugat en més d’una ocasió una mala passada. Però, sobretot, el principal sotrac ha sigut haver de deixar el seu local del carrer Santa Anna el 2018. Des d’aleshores, els matalassers assagen al pati de l’Ajuntament de Tarragona i han de fer ús de la imaginació a l’hora de celebrar els seus actes interns i públics.
“Ho hem intentat viure amb dignitat, fent-nos forts i veient-ho com una oportunitat. Potser algú creia que seria una xacra per la colla, però ha sigut al revés. Han estat anys de creixement de la massa social”, apunta l’Oriol.
La imminent restauració del local els podria portar a tornar a casa el 2028 o el 2029, un pas que posa la pell de gallina tant a l’Oriol com a la Laia. “Hi ha una part d’il·lusió per la gent que vam viure Santa Anna i volem tornar a casa, però també hi ha un gruix de gent que no ha viscut mai estar a Santa Anna i tenir un local. Ho vivim entre la tristesa i aquesta il·lusió”, reflexiona la Laia. De fet, tots dos expliquen que aproximadament un 50% dels membres de Xiquets no sap el que és trepitjar Santa Anna.
L’impuls del centenari
Amb tot, remarquen que desgraciadament han “normalitzat” no tenir local i, per aquest motiu, no ha sigut un “entrebanc” per continuar amb la vida social de la colla i organitzar un centenari de primer ordre.
Aquest 2026 els Xiquets han estrenat el logo del centenari -obra de Marc Volpi-; han fet una caminada popular per les places i espais que expliquen la seva història; han creat la Caixa de Memòria, una caixeta que guarda postals amb 100 imatges de la trajectòria de la colla; han alçat pilars amb les tres camises; han ofert un concert de gralles, i aquest 12 de setembre preparen el moment àlgid amb l’acte central al Teatre Tarragona. A més, a finals d’any inauguraran un mural commemoratiu.
L’alegria de la celebració sembla que s’està traslladant també a plaça, on creuen els dits per assolir un final de temporada en plena forma i un Concurs per recordar. “Crec que els resultats ens estan acompanyant. Hi ha una energia molt positiva i arribem bastant contents. L’aposta de fa un any i mig està quallant i ho estem vivint amb alegria”, reconeixen.
Arribar als cent anys no és només una qüestió de calendari. La trajectòria dels Xiquets de Tarragona també s’explica per aquesta capacitat de sobreposar-se als moments més difícils i de mantenir viu el sentiment de pertinença fins i tot durant gairebé una dècada sense casa pròpia.
En una ciutat on altres colles cada vegada estan més de moda, la família matalassera continua sumant generacions i ha mantingut una capacitat d’atracció envejable. El perquè, reconeix l’Oriol, és una pregunta recurrent dins de la mateixa colla: “És un tema de conversa. Ho hem intentat teoritzar i l’única resposta que hem trobat és que el col·lectiu és sa i la família matalassera s’ha sabut cuidar”. Aquest sentiment de pertinença és complex de descriure amb paraules: “és molt difícil d’explicar, però és molt fàcil de viure. Vens a un assaig, t’enganxes i ja formes part de la família”.
50 anys de gralles i timbals
A banda del centenari dels Xiquets de Tarragona, les seves gralles i timbals també estan d’aniversari. Tot i que la música està intrínsecament lligada als castells, fins fa no gaire els músics no eren pròpiament part de la colla. Els matalassers -juntament amb els Bordegassos de Vilanova- van ser de les primeres colles a incorporar els músics com un membre més de la família. En el seu cas, va ser el 1976: “La Vella i la Nova tenien grallers propis, però no anaven amb camisa. A l’aniversari dels cinquanta anys va haver-hi la iniciativa d’incorporar les gralles. Des d’aleshores toquen amb camisa i faixa vermella”.
A més, les gralles matalasseres gaudeixen de gran prestigi dins del món casteller i han guanyat el Concurs de Gralles tres vegades consecutives (2018, 2022 i 2024). “Sempre dic que som els més dolents, però els que treballem més”, reconeix l’Oriol, sempre vinculat a l’equip de gralles. En aquest sentit, l’expresident desvela el secret de l’èxit: “s’aconsegueix a base de metodologia i treball. També és molt important arrelar-se a la colla i veure com actuen les enxanetes per interpretar-les”.
