Aigües de Reus ha publicat la licitació d'un paquet d'obres de reparació, protecció i manteniment de l'obra civil de l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR), que tenen com a principal objectiu la prolongació de vida útil de la instal·lació durant un mínim de 25 anys sense la necessitat de fer-hi intervencions majors. El pressupost de la vintena d'actuacions previstes s'eleva fins a 581.643 euros (IVA exclòs).
Les obres que ara s'han d'executar es deriven del recent estudi i inspecció de totes les estructures i edificis que conformen l’EDAR amb la intenció manifesta de localitzar i valorar possibles lesions o patologies en l’obra civil, així com les seves possibles causes. L’actual EDAR de Reus va entrar en servei a principi dels anys 80 del segle passat, com a successora d'una de les primeres depuradores de l’estat espanyol, estrenada als anys trenta del segle XX, amb la qual cosa hi ha parts de la infraestructura que presenten certes debilitats pel pas del temps i el seu ús intensiu.
La inspecció realitzada, i finalitzada el passat mes de desembre, ha determinat tot un seguit d'intervencions que afecten estructures i components diversos de la depuradora. Són tot un seguit d’obres petites i mitjanes de reparació o rehabilitació principalment d’estructures i edificis, però també d’equipaments com escales d’obra, baranes, etc.
La vida útil de l'EDAR
La inversió s’emmarca en el Pla de Reposicions i Millores del sistema de sanejament de Reus, el finançament del qual recau en la major part en l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA), com a administració hidràulica responsable de les polítiques de sanejament arreu de Catalunya i com a receptora del cànon de l’aigua (que tots els ciutadans paguen en la seva factura).
Les obres tenen com a objectiu garantir el correcte funcionament de l’EDAR en tot moment i la seva vida útil, ja que és una peça fonamental en el sistema de sanejament “en alta” de la ciutat, que configuren el conjunt d’instal·lacions destinades a conduir i tractar les aigües residuals. Formen part del sistema de sanejament de Reus l’estació de depuració d’aigües residuals, les estacions de bombament i els col·lectors “en alta”.
“L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals i tot el sistema de sanejament requereix un important manteniment, així com d’una renovació i millora continuada”, explica el regidor responsable del servei, Daniel Rubio. “És en aquest sentit que cal no abaixar la guàrdia per tal de garantir que no hi ha errades ni imprevistos en una infraestructura que és vital per al dia a dia de la ciutat i la protecció del medi. La depuradora no para mai”, afegeix el regidor.
Reus compta amb depuradora des d’abans de la guerra civil (1936-1939), després que el projecte s’aprovés el 1935 i les obres s’iniciessin el 1936. El gran mèrit de la depuradora del Molinet, a banda d’haver estat la primera de l’Estat i d’haver-se construït i posat en funcionament durant la guerra, és el fet que va ser pensada i dissenyada per a la utilització de tots els seus subproductes per tal que el cost de la inversió i l’explotació fos el més baix possible. Així, l’aigua depurada es venia per al reg; el fang orgànic digerit i assecat es venia com a fertilitzant agrícola; i el biogàs es venia a la fàbrica del gas, que l’utilitzava per a l’enllumenat públic i altres usos domèstics i industrials.
Això va fer que la depuradora arribés a obtenir beneficis d’explotació, que van poder-se dedicar al manteniment de les instal·lacions, amb la qual cosa va estar en funcionament fins a la dècada dels anys 70, durant tot el seu cicle de vida útil. El bon funcionament de la depuradora va fer que, a principi de la dècada dels anys 60, s’ampliés, tot triplicant la seva capacitat. Fins que va ser substituïda a final de la dècada dels 70 per l’actual depuradora de Porpres, també de promoció municipal.
