L’Ajuntament de Reus ha commemorat aquest dimarts, 25 de novembre, el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència vers les Dones amb un acte institucional presidit per l’alcaldessa Sandra Guaita. La cerimònia ha començat amb un minut de silenci en record de les 38 dones assassinades per violència masclista a l’Estat espanyol des de l’inici del 2025. La regidora de Serveis a les Persones i Drets Socials, Anabel Martínez Serrano, ha llegit un per un els seus noms, recordant que, l’any passat, en el mateix període, les víctimes van ser 40.
Dos moments han marcat especialment la jornada. D’una banda, la lectura de la Declaració institucional, que ha anat a càrrec de Mònica Dalmau Vidal, supervivent de violència masclista, aportant una veu directa i colpidora sobre la necessitat d’avançar en la lluita contra totes les formes d’agressió. De l’altra, l’actuació de Paula Fitzz, que ha interpretat la peça “M’escullo a mi”, creada en el marc del projecte Joves Referents d’Igualtat. La interpretació ha posat de manifest com l’art pot esdevenir una eina poderosa de sensibilització i transformació social.
L’acte s’emmarca en un conjunt d’accions més ampli. Durant la setmana passada i l’actual, l’Àmbit d’Igualtat del Casal de les Dones ha organitzat nombroses activitats per informar, conscienciar i donar visibilitat als serveis municipals d’atenció a les dones, reforçant el treball comunitari que es duu a terme a la ciutat.
La violència digital, al centre de la Declaració institucional
La Declaració institucional del 25 de novembre de 2025 denuncia la persistència de la violència masclista i posa el focus en la seva dimensió digital, una realitat creixent i sovint invisibilitzada. El text recorda que la Llei 17/2020 ja reconeix explícitament aquesta tipologia de violència, que afecta dones de totes les edats, però especialment joves i adolescents. L’entorn digital, marcat per una regulació limitada i una evolució constant, amplifica desigualtats estructurals i reprodueix dinàmiques de control, intimidació i agressió que vulneren drets fonamentals.
Entre les formes més freqüents de violència digital, la Declaració destaca el ciberassetjament, la geolocalització, la violació de la privacitat, l’accés no consentit a dispositius i comptes personals, la captació en noves formes d’explotació sexual digital i els insults masclistes dirigits a dones amb projecció pública —polítiques, periodistes, activistes o creadores de contingut—.
Les dades internacionals exposades són contundents: segons l’ONU, més del 73% de les dones del món han patit violència en línia i el 90% de les víctimes de difusió no consentida d’imatges íntimes són dones. A escala estatal, els estudis indiquen que el 74% de les víctimes són joves menors de 24 anys.
La campanya institucional del 25N impulsada pel Departament d’Igualtat i Feminismes, sota el lema “Si sembla violència masclista, és violència masclista”, també posa el focus en aquesta realitat, que continua creixent i afectant especialment les dones joves.
Un dia per recordar i reivindicar
El 25 de novembre és una data carregada de simbolisme. Commemora l’assassinat de les germanes Mirabal a la República Dominicana el 1960, activistes polítiques convertides en icones de resistència. El moviment feminista centreamericà va començar a reivindicar la seva memòria el 1981 i, el 1999, l’Assemblea General de les Nacions Unides va oficialitzar la jornada com a Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones.
Des de llavors, milers de ciutats arreu del món, com Reus, s’aturen per denunciar una violència arrelada en la discriminació i la manca d’equitat, i per reafirmar el compromís col·lectiu en la seva erradicació.
