Una restauració encarregada a Reus ha acabat revelant una descoberta patrimonial inesperada. El taller Avall Patrimoni Viu ha constatat que els caps de les conegudes ‘gigantillas’ de Segòvia daten del 1697 i no del 1920, com s’havia considerat fins ara. La nova datació obre la possibilitat que siguin alguns dels gegants conservats més antics de l’Estat.
Les figures han tornat aquest divendres als carrers de Segòvia després d’un procés de restauració que ha afectat les set peces custodiades per la comparsa local: l’Alcalde i l’Alcaldessa, una parella d’africans, una de romans i un inca.
Va ser precisament quan les peces van arribar a Reus que els restauradors van detectar que alguna cosa no encaixava. Els materials i les estructures internes no corresponien als anys vint del segle passat.
“Vam descobrir que els caps són d’un cartó molt més antic, està timbrat amb un segell antic i hi ha altres factors com l’envelliment del paper”, explica Aleix Álvarez, restaurador i responsable d’Avall Patrimoni Viu.
Un contracte del 1697 confirma l’origen
A partir d’aquests indicis es va posar en marxa una investigació conjunta entre el taller reusenc i la comparsade Segòvia.
La coordinadora de l’entitat, Amada Peñalosa, va localitzar a l’Arxiu de Segòvia el contracte original de construcció de les figures, datat el 1697 i amb una descripció detallada.
La documentació posterior sobre vestits, articles de premsa del segle XIX i fotografies també coincideix amb les característiques de les peces conservades actualment.
Per als investigadors, el fet que no aparegui cap constància documental de la construcció posterior d’uns gegants nous reforça la hipòtesi que els caps actuals siguin els originals del segle XVII.
Podrien ser els gegants més antics conservats a Espanya
Álvarez considera que les figures de Segòvia podrien situar-se entre els gegants més antics de l’Estat que es conserven físicament.
El mateix taller de Reus ja havia treballat mesos enrere en els gegants vells de l’Arboç, al Baix Penedès, una investigació que va situar els seus busts entre el 1650 i el 1670.
La diferència és que els gegants de l’Arboç van ser configurats com a figures festives l’any 1827 a partir d’escultures més antigues procedents del retaule de l’església de Sant Julià. En el cas de Segòvia, en canvi, la documentació apunta que les peces del 1697 ja van ser concebudes directament com a gegants.
Una parella de reis convertida en africans
La restauració també ha permès reconstruir una transformació singular de les figures. Sota la pintura negra de l’actual parella d’africans, els restauradors van trobar una capa de color blanc. La documentació històrica ha permès determinar que originalment representaven una parella de reis.
El canvi es va produir durant la Segona República. L’any 1932 ja consta que se’ls van col·locar barrets frigis per ocultar les corones i, el 1933, les figures van passar a representar personatges africans.
La comparsa estava concebuda amb parelles que representaven diferents continents i es considera que aquests reis haurien simbolitzat Europa.
Estructures de vímet possiblement vinculades a Itàlia
Un altre element singular són els cossos, construïts amb vímet i restaurats per la cistellera Anna Sínia.
Aquest sistema permetia alleugerir considerablement el pes dels gegants en processons llargues i facilitava substituir les estructures quan es deterioraven sense haver de canviar els caps.
Segons Avall Patrimoni Viu, aquesta tècnica era més habitual històricament a França i Itàlia que a Espanya. El tipus de materials utilitzats ha obert fins i tot la hipòtesi que alguns poguessin haver arribat originàriament d’Itàlia.
Una nova etapa per a les ‘gigantillas’
La descoberta canvia ara la consideració patrimonial de les figures. La comparsa reconeix que les ‘gigantillas’ havien quedat tradicionalment en segon pla davant de l’Alcalde i l’Alcaldessa, els gegants més populars de Segòvia.
Peñalosa considera que la nova datació obliga a replantejar-ne la conservació i difusió. “Tenen un valor incalculable”, assegura, tot defensant que es tracta d’un patrimoni que la ciutat haurà de preservar i donar a conèixer.
La intervenció iniciada com una restauració ordinària ha acabat així recuperant més de tres segles d’història i situant el taller de Reus darrere d’una descoberta que pot obligar a revisar la història de la imatgeria festiva gegantera a Espanya.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat