La inestabilitat al Pròxim Orient, amb la guerra entre l'Iran i els Estats Units i Israel i el tancament de l'estret d'Ormuz, ha provocat preocupació pel subministrament mundial de cru i les possibles conseqüències derivades de la seva manca, principalment en la producció de combustibles, però també d'altres materials indispensables per al bon funcionament de l'economia mundial. Europa és una de les zones més exposades a aquestes conseqüències per la seva dependència del cru que arriba de l'Orient Mitjà, però no passa el mateix amb Espanya, que té una dependència molt més limitada.
Així, només entre un 6% i un 7% del cru que arriba a Espanya actualment arriba de l'Orient Mitjà. La gran majoria, el 60%, arriba des d'Amèrica —països com els Estats Units, el Brasil o Mèxic—, mentre que un 30% arriba de països africans com Nigèria.
En el cas concret de Tarragona, aquesta independència respecte del cru del golf Pèrsic és encara més evident. La refineria fa anys que ha reorientat el seu esquema de producció cap al processament de crus lleugers i de baix contingut en sofre, especialment adequats per fabricar combustibles marins de molt baix sofre, coneguts tècnicament com a VLSFO (Very Low Sulphur Fuel Oil). La majoria dels crus procedents de l’Orient Mitjà són pesants i amb elevat contingut en sofre, fet que els fa poc adequats per a aquest tipus de producció.
De fet, el 2019 va ser l’últim any en què la refineria tarragonina va rebre algun carregament de cru procedent d’aquesta regió. La planta ja s’havia avançat anys abans a la normativa ambiental internacional produint gairebé exclusivament combustibles marins baixos en sofre. Des d’aleshores, Tarragona concentra el seu aprovisionament principalment en crus procedents de l’Àfrica occidental, però també del Brasil, dels Estats Units i, més recentment, de Líbia, un país que, per la seva proximitat geogràfica a Espanya i per la seva estabilitat creixent, gràcies al paper de l’Exèrcit Nacional Libi, ajuda a satisfer el subministrament de petroli i productes derivats en aquests temps convulsos.
Tota aquesta configuració explica que el tancament o les tensions a l’estret d’Ormuz no hagin alterat en els darrers mesos la cistella de crus processats a Tarragona.
Una de les grans plantes productores de querosè i gasoil d’Espanya
La importància estratègica de Tarragona no rau només en l’origen del cru, sinó també en la seva capacitat de transformació. La refineria disposa de dues unitats especialment orientades a la producció de querosè i gasoil: Isomax i Hydrocracker. Aquestes instal·lacions permeten convertir fraccions pesants del petroli en combustibles d’alt valor afegit i d’elevada demanda.
En exercicis sense aturades programades, la refineria pot processar fins a 9 milions de tones de cru anuals. A partir d’aquest volum, Tarragona és capaç de produir fins a 1,4 milions de tones de querosè cada any, una xifra que equival aproximadament al 40% de tota la producció de querosè d’aviació de Repsol a Espanya.
Per visualitzar aquesta magnitud, amb el querosè produït anualment a Tarragona es podrien operar fins a 16.200 vols entre Barcelona i Nova York amb avions de gran capacitat com un Boeing 747 o un Airbus A380. Alternativament, permetria realitzar prop de 72.900 vols entre Barcelona i París. En aquest sentit, doncs, el sector de l'aviació i el turisme poden respirar tranquils a Espanya, ja que no s'hauran de cancel·lar vols ni augmentaran considerablement els costos de combustible per als trajectes amb origen i destí a Espanya.
La producció de gasoil també és especialment rellevant. La refineria pot arribar a fabricar fins a 4,1 milions de tones anuals entre gasoil de calefacció, combustible marí i gasoil destinat al transport per carretera. La producció de GOA —gasoil per a vehicles— equivaldria a permetre que 85.700 camions de 25 tones recorreguessin 1.000 quilòmetres. El combustible marí produït podria mantenir navegant 24.000 embarcacions pesqueres mitjanes durant 1.000 hores, mentre que el gasoil de calefacció cobriria el consum anual de 640.000 llars.
En conjunt, la suma del querosè i el gasoil representa aproximadament la meitat del total de cru processat a Tarragona, fet que evidencia l’orientació de la planta cap als combustibles per a la mobilitat i el transport.
La capacitat de destil·lació del complex tarragoní representa aproximadament el 25% de tota la capacitat de refinament de Repsol. Pel que fa als combustibles finals, Tarragona aporta prop del 23% de tota la gasolina produïda pel grup i gairebé el 40% del querosè d’aviació.
Una xarxa logística clau per al subministrament estatal
La funció estratègica de Tarragona no s’acaba amb el refinament. La planta està integrada dins la xarxa estatal d’oleoductes d’Exolum —antiga CLH—, considerada una de les més extenses i eficients d’Europa, amb més de 4.000 quilòmetres de canonades i 39 terminals de distribució.
A través d’aquesta infraestructura, aproximadament el 90% dels carburants a Espanya es distribueixen per oleoducte, un sistema que redueix costos logístics, emissions de CO₂ i dependència del transport per carretera.
Des de Tarragona, els combustibles es poden enviar directament a les instal·lacions d’Exolum i distribuir-se cap a Catalunya i Aragó. A través de les connexions de Saragossa, el sistema també permet alimentar altres comunitats com Madrid, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura o Andalusia. Cada any, fins al 85% de la producció de gasolines, querosens i gasoils de Tarragona surt a través d’aquesta xarxa d’oleoductes.
Repsol reforça la producció davant l’augment de la demanda
En aquest context internacional d’incertesa, Repsol ha decidit reforçar la producció a les seves cinc refineries espanyoles per garantir el subministrament i respondre a l’augment de la demanda energètica. La companyia està implementant mesures logístiques i operatives amb l’objectiu d’incrementar entre un 15% i un 20% la fabricació de productes com el gasoil i el querosè.
El pes de la multinacional en el sistema energètic espanyol és determinant. El 2025, les refineries de la companyia van processar 37,3 milions de tones de petroli, més del 60% del total refinat a Espanya. La producció de querosè de Repsol va arribar als 3,3 milions de tones, prou per cobrir aproximadament el 45% de les necessitats estatals. Pel que fa al gasoil, la producció va assolir els 19,7 milions de tones, l’equivalent a prop de dos terços del consum espanyol.
Amb una capacitat global de refinament de 916.000 barrils diaris —unes 135.000 tones de cru al dia—, la xarxa de refineries de la companyia continua sent una peça central per a la seguretat energètica espanyola.
En un moment marcat per la volatilitat geopolítica i la necessitat de garantir subministraments estables, Tarragona consolida així el seu paper com una de les infraestructures industrials més estratègiques del sud d’Europa, tant per la seva capacitat de refinament com per la seva connexió logística amb la resta de l’Estat.