Raúl García assumeix l'alcaldia de Torredembarra en ple inici de la temporada d'estiu i l'últim any de mandat. En aquesta entrevista tractem el gran repte de dimensionar els serveis per a una població que es multiplica, a més de repassar el model turístic i el futur urbanístic. També actualitzem l'estat de projectes clau com el Pla de Barris, l'Escorxador o el retorn de l'Alfa i Omega.
Molta emoció al ple d’investidura. Ara, a més, ha viscut uns dies d’intensitat amb la Festa Major de Baix a Mar. Com han estat aquests dies? Com ha sigut tenir aquesta agenda tan atapeïda?
De moment, estic molt satisfet. Evidentment, vam començar l'etapa amb moltes emocions en aquell ple d'investidura, i després ha tocat afrontar la realitat amb moltes ganes, molta il·lusió i ganes de treballar i d'exercir d'alcalde. Però alhora estic expectant, perquè el pes de la responsabilitat és molt gran i anem veient com ho gestionem aquests primers dies. Sobretot vull destacar que estic molt sorprès de la quantitat de gent que em troba pel carrer, em para i se n'alegra que sigui l'alcalde. Això em fa estar molt content i ser feliç, però alhora també em genera la responsabilitat de no fallar a tota aquesta gent de la Torre.
El primer estiu com a alcalde. Com l’afrontes?
Amb molta il·lusió. Els estius a la Torre sempre són molt moguts, molt atapeïts d'actes i d'activitats i, evidentment, el nostre turisme és un dels motors clau d'aquest municipi. Per tant, estic encoratjat perquè sigui un bon estiu a tots els nivells i content de poder ser l'alcalde.
S'ha insistit molt que aquest relleu a l'alcaldia és un pas natural dins d'un govern estable de quatre anys. Com és fer aquests canvis? No s’endarrereix res?
No. Al final ho hem dit de moltes maneres i vegades, el trajecte d'aquest equip de govern ja es va establir fa tres anys amb el pacte de govern. En aquell moment hi va haver moltes crítiques dient que tres alcaldes eren massa en un període tan curt de quatre anys, però crec que el temps ens està donant la raó. Ja hi va haver el primer canvi, ara ve el segon i l'últim, i la trajectòria ens dona la raó. El rumb és el mateix, els projectes ja estaven establerts i, a més, com a novetat d'aquest mandat, hem redactat el PAM municipal, que s'ha anat complint en moltes aspectes. D'altres quedaran pendents, però s’han posat les bases per poder-les complir. Hem canviat de lideratge amb aquests tres alcaldes, però el pacte de govern és molt sòlid i no hi ha d'haver grans canvis. Per això parlem de naturalitat, una cosa que ja està establerta i pactada comporta precisament això, donar-li continuïtat com no pot ser d'una altra manera.
Tenim la rehabilitació de l’antic Escorxador en marxa i l'estudi per al Teatre Auditori. Quina vida cultural imagina per a la Torredembarra dels pròxims anys quan aquests espais estiguin a ple rendiment?
L'Escorxador crec que és un dèficit que teníem de fa molts anys. És una obra que segurament molts pensaran que s'ha allargat, però al final les prioritats es van marcant per les necessitats que tenim, i la realitat econòmica i de recursos tècnics fa que no puguem afrontar tants projectes alhora. Per tant, estem molt satisfets que aquesta tardor ja tinguem disponible un equipament que queda clar que serà per al nostre teixit cultural. Guanyarem un espai al Nucli Antic on la gent de la cultura torrenca i de la Festa Major pugui tenir el seu lloc, un espai molt més personalitzat per desenvolupar les moltes activitats que fan.
Pel que fa al Teatre Auditori, crec que és un equipament que la Torre mereix per població i per activitat cultural. Ens ajudarà a fer un pas endavant en la programació, com a municipi gran que som, disposar de 500 butaques per fer presentacions, obres de teatre o projeccions és una cosa que, amb tota la humilitat del món, la Torre mereix des de fa anys. És aquest fet el que ens fa, com a mínim, estudiar la manera de poder-ho acabar i posar en ús una instal·lació que tenim aturada de fa temps. Tota la voluntat i predisposició és que la ciutadania es pugui desenvolupar d'acord amb les seves necessitats.
L’Alfa i Omega és, segurament, el gran deure pendent amb la imatge de la platja. Què falta exactament perquè l'escultura pugui tornar a l'aigua?
Sí, crec que ho hem anomenat alguna vegada "la pedra a la sabata" o el gomet vermell que té aquest govern i l'anterior. Ja fa anys que es va retirar l'antiga escultura. A partir d'allí es va fer un procés participatiu on la gent va votar que volia tornar a posar l'Alfa i Omega, per tant, és un compromís que vam adquirir amb la ciutadania i que encara no hem pogut dur a terme. Abans d'aquestes eleccions hem de ser capaços d'acabar el mandat amb la instal·lació feta. Estem a l'espera d'uns informes favorables de Medi Ambient de la Generalitat -que tot fa pensar que seran així-, i nosaltres ja hem fet la feina de tenir preparades les licitacions, tant de la fabricació com de la instal·lació, per treure-les de seguida que ho tinguem tot a favor. Hi haurà a qui li agradarà i a qui no, però és una obvietat que s'havia convertit en un símbol de la Torre, i crec que és de justícia que torni a lluir.
Creu que la vida a la Torre ha canviat? Per com s’ha dinamitzat el municipi, ara no es podria desaccelerar.
Es pot mantenir aquest ritme, però el creixement ha de ser sostingut, com crec que ha anat sent fins ara. La Torre té moltíssima activitat de tot tipus, esportiva, gastronòmica, comercial, festiva i cultural, i tot això ho hem anat conjugant d'una manera molt interessant. Crec que és una bona fórmula. El que nosaltres reivindiquem és que les activitats que proposem no siguin només de cara al turisme o de portes enfora, sinó perquè la gent de la Torre les vegi i les gaudeixi. D'aquí també la campanya de "Viu la Torre", pensada tant per als visitants com perquè la gent del poble s'ho faci seu.
Com s'aconsegueix un bon equilibri amb el turisme?
Les mateixes característiques del poble marquen molt el model turístic i les activitats que se'n deriven. És evident que tenim un turisme familiar de sol i platja molt important, perquè no hem d'enganyar ningú, tenim una platja molt bonica i en molt bones condicions. El fet de no tenir gaire hotels i concentrar molta segona residència o apartament turístic et dona exactament això. El recorregut de tots aquests anys ens ha portat a aquest model familiar i tranquil. Ens hi trobem còmodes. Segurament el jovent voldria més oferta d'oci nocturn, que no en tenim, però hi ha coses que van en detriment d'unes altres i estem en una mesura prou justa per complir les voluntats de moltes franges d'edat.
Comenten sovint que els 18.000 habitants empadronats no reflecteixen la Torre real, que de vegades arriba als 40.000. Com es gestiona aquest equilibri?
Això és un hàndicap molt important. Quan l'Ajuntament insisteix a aconseguir la xifra dels 20.000 habitants per tenir més recursos de l'Estat, és precisament per poder assumir aquests serveis i dimensionar-los a la realitat. Tenim una població oficial de 18.000 i escaig empadronats, però els qui coneixem la realitat sabem que som molts més, i no només a l'estiu, sinó pràcticament a partir de Setmana Santa. Serveis com la recollida de residus, el clavegueram o la xarxa d'aigua han d'estar dimensionats per a pics de 45.000 o 50.000 habitants. Prestar aquests serveis fixant uns mínims tan alts i sent només 18.000 empadronats dificulta molt l'equilibri entre ingressos i despeses. Fer aquests equilibris és complicat, d'una banda, el Capítol 1, de despeses de personal, ha d'anar a l'alça perquè la ciutadania creix i l'Ajuntament necessita més enginyers o arquitectes per donar-hi resposta, de l'altra, els nostres ingressos per taxes municipals són limitats. Arribar als 20.000 habitants ens aportaria uns ingressos extra que ens ajudarien a estabilitzar-ho. Volem seguir prestant serveis públics de qualitat, com l'Escola de Música, l'Escola d'Adults o la Zona Esportiva, i estem buscant aquest equilibri.
Per què és tan important per a Torredembarra repensar la seva planificació urbanística?
És important perquè ens ha de marcar la línia urbanística dels propers anys i perquè tenim un deure pendent, no ens hem d'amagar que l'últim planejament aprovat, que és el vigent d'ara, és del 2002. Fa 24 anys la realitat de Torredembarra era molt diferent de la d'avui. Ens hi hem de posar, i de fet ja ho hem fet, d'aquí a poc presentarem l'Avanç del POUM per actualitzar aquest document.
Quin paper ha de tenir el Polígon Roques Planes?
La situació geogràfica del Polígon Roques Planes és molt envejable perquè té molt bona connectivitat amb l'AP-7. El que és cert és que el tipus de construccions que hi ha limita el tipus de negoci, perquè no disposem de grans terrenys ni de grans naus perquè hi pugui venir una empresa de logística, per exemple. Però la voluntat és potenciar-lo. Ara mateix té una molt bona activitat i la majoria de naus estan en funcionament, fet que és un bon termòmetre per demostrar que funciona. Evidentment tot es pot millorar, i a la llarga s'hauria de contemplar una possible ampliació, serà el POUM qui haurà de determinar si el creixement de la població va acompanyat de sòl industrial.
Ha sorprès la participació ciutadana? Tant al Pla de Barris com als pressupostos participatius.
Sí, i molt. Una de les apostes d'aquest equip de govern va ser donar pes i molta importància a la comunicació i a la participació ciutadana. Moltes vegades ho sents a dir en campanya però després queda en un gest o dos, nosaltres hi confiàvem i s'està demostrant com funciona. L'últim exemple són els pressupostos participatius, on vam rebre 289 propostes, una xifra molt important. Una setantena van arribar a la fase final, i a la jornada definitiva hi van participar una cinquantena de persones per escollir les 12 propostes finals. D'altra banda, quan vam fer la presentació del Pla de Barris vam omplir Cal Maiam, i no només amb gent que venia a escoltar, sinó creant taules de treball amb una dinàmica de participació real i intensa. Ens n'hem de felicitar tots, perquè com més ulls i boques valorin un projecte, més s'enriqueix el debat i les decisions que se'n deriven.
I com estan els pressupostos participatius?
Estan en el seu punt més important. Passat Sant Joan, el 25 o el 26 de juny, s'obre el procés de votació. Ja tenim les finalistes i la ciutadania haurà de decidir quines de les 12 propostes vota i quines acaben sortint.
I el Pla de Barris?
Ho tenim tot preparat internament per entrar a la convocatòria, que és entre el 8 i el 17 de juliol. Prèviament volem explicar la concreció de tota aquesta feina política i tècnica perquè la gent vegi què demanem exactament. Ens ho hem plantejat com un repte i una oportunitat molt important perquè l'aportació de la Generalitat seria fonamental, hi hem destinat molts esforços econòmics i humans i estem esperançats. A mi m'agrada molt el Nucli Antic, crec que és un lloc molt digne i bonic de viure, i aquesta subvenció ens permetria anar molt més enllà i dignificar-lo encara més. Sabem, però, que hi ha molts municipis en la mateixa situació, que els recursos de la Generalitat són finits i que hi haurà molta competència.
És el relleu d’Eduard Rovira. Com ho afronta?
Amb la mateixa responsabilitat d'assumir l'alcaldia. Vull ser transparent i parlar amb paraules molt sinceres: crec que a l'Eduard no se li ha agraït prou la feina que ha fet, com va agafar l'Ajuntament el 2015 i com el va deixar nou anys després. A mesura que passi el temps, la gent valorarà molt la feinada que va fer. Jo li estic molt agraït perquè ha propiciat un relleu d'una manera molt natural, ha exercit un lideratge rigorós, prudent i amb valors amb els quals m'identifico. Això ha permès que jo hagi fet un aprenentatge que em dona bagatge i la tranquil·litat de confiar que ho puc fer bé. S'ha fet d'una manera tan transparent que no hi ha hagut cap daltabaix, i els qui coneixem la política municipal sabem que això no és l'habitual. Ell mateix ha preparat aquest relleu, cosa que no és fàcil perquè molts s'aferren al càrrec. Ara em toca a mi exercir el lideratge, he après moltes coses d'ell i li tinc molt d'afecte i estima personal.