L’icònic joc del pinball sembla que ha desaparegut de les nostres vides. L’han esborrat pràcticament del mapa i, si algú encara troba una màquina, segurament acaba frustrat perquè el flipper no funciona o el tauler està fet un nyap.
De poc ha servit que Espanya –i especialment Catalunya– fos un dels països punters en la fabricació d’aquestes màquines. Petaco, Juegos Populares, Playmatic o Joctronic a l’Ebre són algunes de les marques que els donaven forma. Ara, la immensa majoria ja no existeixen o es dediquen a altres productes.
Tot i això, la comunitat pinballera manté petits reductes de resistència i es troba en creixement. El 2012, el nombre de jugadors a l’Estat no arribava als 160, mentre que ara la xifra ronda els 400. A Catalunya hi ha tres enclavaments que s’han convertit en punts de trobada: Esplugues, Mollet i Tarragona. De fet, actualment hi ha un ‘boom’ del pinball català, amb tres tornejos mensuals i l’arribada d’una nova iniciativa a Lloret.
Un espai en expansió
En el cas tarragoní, l’associació sense ànim de lucre que gestiona el local es va crear l’agost de 2024 i el nombre d’associats ha crescut fins als 46 en aquest any i mig. En poc temps han aconseguit teixir una comunitat diversa, agrupant persones de Barcelona, Lleida, el País Valencià i, naturalment, Tarragona. A més, l’ampli ventall d’edats no ha estat un impediment per consolidar un espai marcat per la convivència i la passió compartida. Si mirem entre els seus membres, els més joves superen per poc la vintena d’anys i el més gran ja està jubilat. Amb tot, l’edat mitjana se situa entre els 47 i els 55 anys.
Els orígens
Molts d’ells feia anys que es coneixien de coincidir en diversos tornejos per Espanya, però la província de Barcelona era qui concentrava les associacions catalanes. No va ser fins al 2024 quan una circumstància fortuïta va esdevenir l’excusa perfecta per crear Tarraco Pinball.
Tot va començar quan un aficionat del pinball va haver de buscar un nou espai per a les múltiples màquines de la seva col·lecció perquè el propietari del local on les guardava volia apujar-li el lloguer. Aquest fet va empènyer un grup de pinballeros a posar-se mans a l’obra i donar forma a la primera associació de la demarcació: “Vam decidir ajuntar-nos entre tots, crear l’associació i pagar nosaltres el lloguer d’una nova nau fins a arribar al punt en què l’associació es mantingués sola”, explica el Carlos, tresorer de Tarraco Pinball.
La intenció no era lucrar-se, sinó fomentar un espai de bon rotllo i un punt de trobada pels amants del pinball. “No tenim ànim de lucre, és simplement un lloc amb màquines operatives on jugar i aprendre a reparar i restaurar. Actualment, 12 dels 46 som col·leccionistes; la resta són aficionats que els agrada el pinball”, assegura.
Al local tenen gairebé un centenar de màquines operatives i una quarantena més pendents de posar-se a punt. Aproximadament un 98% d’elles són d’un dels associats i n’hi ha tres de propietat de l’entitat. A més, la tipologia és diversa, amb pinballs que van des de la dècada dels 60 fins al 2022. La més nova és la de Godzilla, que es connecta online i et permet registrar el teu jugador.
Pràcticament cada dia l’associació obre perquè els seus membres puguin passar a jugar i, un cop al mes, celebren un torneig amb visites d’altres entitats. “Hi ha molta passió per les màquines. Ens piquem per veure qui té la puntuació més alta en algunes màquines”, remarca el Carlos.
Més enllà del joc
La passió del Carlos pel pinball li ve de l’època adolescent, quan es va començar a interessar per aquest joc. Amb tot, als 90 les màquines cada vegada estaven en pitjors condicions i era complicat poder gaudir-les. “Vaig arribar a trobar màquines en què la bola no corria bé o directament no funcionava. Era una degeneració del que realment era el pinball”, recorda.
Un temps després, però, es va fer un pinball virtual de la mida d’un ordinador per jugar a les màquines que utilitzava al bar de l’època. La idea li va agradar i va decidir doblar l’aposta: va agafar una màquina buida i a dins va col·locar una pantalla per emular el joc.
De totes maneres, no era el mateix. El joc s’hi assemblava, però perdia la imprevisibilitat del moviment real de la bola. Aleshores, va vendre l’invent i se’n va comprar una de debò. La va obrir mentre feia fotografies de totes les peces, la va netejar i la va tornar a muntar. El resultat va ser un èxit i va aconseguir una màquina funcionava pràcticament com una de nova.
Ara aquest procés el fa habitualment a l’associació els dissabtes al matí. És el moment en què alguns membres es troben i deixen de banda les ganes de jugar per fer manteniment i aprendre sobre els aspectes més tècnics de les màquines. “És una barreja entre mecànica, electrònica i belles arts”, explica sobre aquests processos de restauració, que permeten també aprofundir en la història del joc.
L’associació Tarraco Pinball continua en creixement i a: el seu pròxim repte és organitzar un torneig de tres dies previst pel tercer cap de setmana del mes de febrer. Amb tot, l’objectiu que es van fixar des del primer dia s’ha complert amb escreix: crear un espai per jugar, compartir coneixement i preservar la història del món pinballer. Entre flippers, boles metàl·liques i taulers lluminosos han consolidat un espai de referència per a una passió que reneix. Una demostració que, quan no es perd l’afició, fins i tot els jocs més oblidats poden recuperar el seu lloc.
És un joc d’atzar?
El 1976, el periodista Roger Sharpe va demostrar davant les autoritats de Nova York que el moviment de la bola al pinball es podia predir i controlar. Aquella prova pública va separar-lo de les màquines d’atzar i va evidenciar que és un joc d’habilitat, on la destresa del jugador determina realment el resultat.
Les màquines han canviat molt al llarg dels anys. A la dècada de 1930 es van començar a introduir sense flippers, que arribarien a finals dels anys 40. Aquests primers flippers eren molt més petits que els actuals, una circumstància que dificultava mantenir la bola en el tauler. Més endavant van introduir-se sistemes de puntuació: els primers sistemes de rodet mecànics. I amb l'arribada de l'electrònica, les pantalles alfanumèriques i de gas, que després van anar incorporant algun vídeo i, més recentment, afegint-hi animacions i connexió a internet. A més, la seva estètica també ha evolucionat. En uns inicis els dissenys no tenien referències clares, però més tard van començar a basar-se també en pel·lícules com Godzilla i grups de música com Metallica.