El 2025 ha estat un any marcat per la mobilitat, la indústria, el patrimoni i el medi ambient al Camp de Tarragona, amb episodis que han impactat tant els ciutadans com els sectors econòmics de la vegueria. Entre els temes més rellevants destaca la represa del trànsit ferroviari després de cinc mesos d’obres al túnel de Roda de Berà, que, tot i acabar els treballs, no ha aconseguit apaivagar les crítiques dels usuaris davant els retards i incidències persistents. També ha protagonitzat l’any el conflicte de la pesca d’arrossegament, amb les barques obligades a amarrar prematurament per les restriccions de jornades imposades per Brussel·les, així com el debat sobre la continuïtat de les centrals nuclears i la polèmica implantació de les zones de baixes emissions (ZBE) a Reus i Tarragona.
Infraestructures i regadiu
El 24 de gener, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) inicia les obres per portar aigua del riu Ebre fins a l’embassament dels Guiamets (Priorat), amb un pressupost de 5,7 milions d’euros. Aquesta actuació permetrà que la Comunitat de Regants del Baix Priorat pugui regar 1.400 hectàrees, donant alleujament a anys afectats per la sequera que havien obligat a arrencar molts arbres, especialment cirerers.
El 27 de juny, després de dues campanyes sense aigua, uns 2.000 agricultors del Camp de Tarragona tornen a regar 4.000 hectàrees amb aigua del pantà de Riudecanyes. Tot i això, la sequera “ha compromès la viabilitat econòmica” del sector de l’avellana, amb cooperatives abocades a comprar avellana de fora i pagesos que arranquen arbres morts.
Transport i mobilitat
El 3 de març, després de cinc mesos de tall ferroviari per les obres al túnel de Roda de Berà, els usuaris tornen a fer servir les línies Regionals i Rodalies del sud de Catalunya. Durant aquest període, Renfe havia habilitat autobusos alternatius, però molts viatgers abandonen el servei per entrebancs i retards diaris.
En l’àmbit urbà, el 6 de juny, l’Ajuntament de Reus decideix finalment ubicar l’estació d’autobusos al lloc actual, ampliant-la a la plaça del Canal després de l’oposició veïnal i de recollir signatures per una consulta ciutadana. El protocol de construcció se signa al novembre amb un pressupost de 20 milions d’euros.
A partir de l’1 de desembre, Reus comença a sancionar els vehicles sense etiqueta ambiental amb la implantació de la ZBE, que afecta el centre fins al primer cinturó. Els residents amb cotxes contaminants podran circular fins al 31 de desembre de 2027. Tarragona seguirà el mateix model a partir del 31 de desembre de 2026, amb restriccions similars.
Indústria i economia
L'1 d’abril, l’empresa Ponentia anuncia una inversió de 100-110 milions d’euros per construir un polígon industrial i logístic entre Montblanc i l’Espluga de Francolí, amb una terminal ferroviària d’alta capacitat i l’objectiu d’atreure empreses d’alt valor afegit.
El 3 de maig, unes 3.000 persones es manifesten contra la planta de components per a bateries Lotte a Mont-roig. Malgrat els contenciosos i les protestes, l’Ajuntament dona llum verda a finals de maig als projectes d’urbanització i reparcel·lació del polígon dels Comellarets.
Medi ambient i urbanisme
El 21 de maig s’enderroca la plataforma de la platja del Miracle de Tarragona, retirant-se 12.000 tones de formigó amb una inversió de 4,2 milions d’euros dins el programa Tarragona GreenBelt'26, amb finançament dels Fons Next Generation de la UE. L’Ajuntament proposa renaturalitzar l’espai, tot i que el Ministeri per la Transició Ecològica encara no ha fixat calendari.
El 13 d’agost, la proliferació de pisos turístics al Priorat no es tradueix en un augment de la recaptació de la taxa turística, i en alguns municipis fins i tot disminueix, possiblement per no declarar pernoctacions.
Patrimoni i cultura
L'1 de setembre es tanca un acord entre el Ministeri de Cultura i Junts per traslladar la Biblioteca Provincial a l’antiga Tabacalera de Tarragona, ocupant uns 10.000 metres quadrats. També el 3 de setembre, es fa el primer pas per crear un consorci per gestionar el patrimoni romà de Tàrraco, amb aportacions anuals de 2 milions d’euros de l’Ajuntament i la Generalitat i 4 milions del Ministeri fins al 2027. L’any coincideix amb el 25è aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la UNESCO.
El 31 d’octubre, es constitueix l’Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, amb la seu a la Canonja, amb l’objectiu de mancomunar serveis i planificar infraestructures.
Serveis i gestió municipal
El 5 de novembre, Urbaser inicia el servei de recollida de brossa i neteja viària de Tarragona, substituint FCC després de més de 60 anys. El contracte és d’uns 200 milions d’euros per a deu anys, amb 300 treballadors subrogats. La implantació es preveu gradual amb nova maquinària i neteja exhaustiva.
Energia i nuclears
El 18 de novembre, la sol·licitud dels gestors d’Almaraz de prolongar la vida útil més enllà de la data de tancament revifa les aspiracions de les centrals catalanes. L’Associació Nuclear Ascó Vandellòs II (ANAV) recorda que està preparada tècnicament i continua la construcció d’un magatzem temporal de residus que ha d’estar llest a l’abril de 2027. Els fons nuclears han repartit més de 52 milions d’euros aquest any.
Pesca
El 13 de desembre, el sector pesquer d’arrossegament de la costa tarragonina assenyala que, tot i l’acord per sortir 143 dies a pescar el 2026, les restriccions de la Comissió Europea els han obligat a amarrar les barques durant moltes jornades i posen en perill la supervivència del sector. Reclamen, novament, 180 dies de pesca anual.
Aquest 2025 al Camp de Tarragona ha estat, per tant, un any de reptes en mobilitat, gestió del territori, cultura, serveis i activitats econòmiques, amb un clar protagonisme de la ciutadania i els sectors productius en la presa de decisions i la defensa dels seus interessos.
