L’Audiència Nacional ha situat dins la investigació sobre una presumpta trama de tràfic d’influències i blanqueig, que afecta l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero, un intent d’operació relacionat amb el projecte Hard Rock de Tarragona. Segons ha avançat El Periódico i confirmat l’ACN, la interlocutòria judicial inclou un contracte signat l’1 d’octubre de 2021 entre dues empreses i el suposat intermediari vinculat a Zapatero, Julio Martínez, que preveia “una contraprestació del 3%” per a la “recerca d’oportunitats de negoci”. Aquest document identifica explícitament el projecte Hard Rock, valorat en uns 2.000 milions d’euros.
Tot i això, el jutge assenyala que “no consta cap pagament” vinculat a aquesta operació i que, per tant, els contactes “podrien no haver-se materialitzat”. La documentació incorporada als informes policials apunta que els contractes van ser subscrits pel Grupo Aldesa i per Consulenza Strategica, societat propietat de Julio Martínez Martínez.
Esborranys i terminologia esbiaixada en els contractes
D’altra banda, s’ha detectat que Martínez va requerir expressament eliminar la paraula “comissió” del contracte. Segons el magistrat, aquest fet “permet inferir que l’operativa s’articulava mitjançant denominacions alternatives vinculades a suposats serveis d’assessorament”, amb l’objectiu clar d’encobrir la naturalesa econòmica real dels moviments.
A més, la interlocutòria indica que aquest patró és similar al detectat en altres societats implicades en la causa, reforçant així la hipòtesi que es tractaria d’una estratègia per “ocultar o disfressar pagaments de diversa naturalesa” a través de contractes aparentment mercantils.
Més detalls sobre pagaments milionaris a empreses vinculades
La resolució també exposa diversos pagaments efectuats per la companyia aèria Plus Ultra. El jutge considera que aquesta empresa va abonar prop de quatre milions d’euros entre el 2020 i el 2025 a societats relacionades amb Julio Martínez i l’entorn empresarial proper a Zapatero.
D’entre aquestes firmes apareixen: Análisis Relevante, Whathefav, Gate Center, Inteligencia Prospectiva i Softgestor. Segons l’informe judicial, moltes tenien una activitat limitada o poc acreditada, però gestionaven elevats imports mitjançant facturació creuada, contractes d’assessorament i transferències internes.
L’interès del jutge es concentra especialment en què Plus Ultra va començar a pagar a Análisis Relevante just l’endemà mateix que la SEPI (Societat Estatal de Participacions Industrials) aprovés una ajuda pública valorada en 53 milions d’euros. Aquesta circumstància és considerada rellevant perquè alguns dels contractes es van signar abans fins i tot de l’aprovació definitiva del rescat financer; fet interpretat com un possible coneixement anticipat de les decisions administratives.
