El Port de Tarragona atraurà més de 120 milions d’euros en inversió privada durant els pròxims anys, fruit de la seva aposta per renovar el model logístic. Aquesta informació ha estat revelada per l’Autoritat Portuària en la presentació de l'Anuari TarragonaPort2026, celebrada aquest dimarts al Celler de Vila-seca. L’acte ha servit per exposar l’estat actual del port i compartir la seva estratègia de futur.
Evolució i estratègia del port
Santiago J. Castellà, president del Port, ha subratllat que "la missió principal de l’enclavament és ser un servei públic que promogui les cadenes de valor a la seva àrea d’influència per a generar progrés econòmic i social". Per assolir-ho, s’està desplegant un sistema intermodal sòlid que integra les terminals ferroviàries de la Boella i Guadalajara-Marchamalo, la terminal marítima polivalent del Moll d’Andalusia i la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), facilitant així un creixement sostingut tant en tràfics com en posició internacional.
A més, Castellà ha detallat que "el creixement de la càrrega general i del contenidor, gràcies a les noves terminals marítimes i ferroviàries, és la clau d’aquest nou rumb", amb el qual el port busca incrementar la seva competitivitat i diversificar les activitats. En paraules seves: "Fa anys que hem estat planificant una estratègia i unes infraestructures associades. I ara es demostra que la nostra visió era la correcta".
Apostes territorials i aliances logístiques
El president també ha remarcat el canvi en el posicionament geoestratègic que han experimentat Catalunya Sud i les Terres de Ponent. Segons Castellà, "l’Autoritat Portuària està liderant aliances territorials per unir el triangle format per Tarragona-Reus, Tortosa i Lleida", amb l’objectiu de convertir aquesta zona en un eix logístic potent capaç d’aprofitar nous projectes i infraestructures impulsats pel Port.
Dades econòmiques i inversions previstes
Josep M. Maceira, director de l’Autoritat Portuària, ha repassat els indicadors econòmics rellevants. Ha destacat especialment l’esforç inversor realitzat durant el 2025 amb iniciatives significatives com ara:
- La finalització de la terminal ferroviària Guadalajara-Marchamalo.
- La restauració dels Prats d’Albinyana.
- La creació del Parc del Port.
Maceira també ha assenyalat que malgrat les fluctuacions provocades per l’entorn geopolític global, "el recinte portuari inicia un nou cicle inversor tant públic com privat". Entre 2026 i 2027 es preveu destinar uns 120 milions d’euros públics a grans projectes com:
- L’ampliació del Moll de Balears.
- La instal·lació dels OPS (electrificació dels molls).
- L’ampliació del calat al Moll de Castella.
Així mateix, hi haurà altres 120 milions d’euros addicionals en inversió privada, centrats especialment a modernitzar la cadena logística cerealista.
Pere Segura: "El Port deixa de ser només un node logístic per convertir-se en un projecte compartit"
L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, va valorar positivament aquesta transformació: "A poc a poc, el Port deixa de ser només un node logístic per convertir-se en un projecte compartit, en una infraestructura que no només mou mercaderies sinó que articula territori i, més concretament, articula la Catalunya Sud". A més va subratllar: "Avui els ports necessiten explicar-se també des del seu entorn... Vila-seca deixa de ser perifèria per esdevenir centralitat".
Sostenibilitat ambiental: recuperació dels Prats d’Albinyana
L'anuari editat per Comunicació Externa recull diversos àmbits claus com ara evolució dels tràfics o compromís mediambiental. Gisela Loran, directora d’Envers Environmental Services, va exposar durant la primera ponència el projecte emblemàtic dels Prats d’Albinyana —una restauració catalogada com una gran mesura compensatòria europea— destacant com s’ha transformat una superfície degradada de 37 hectàrees integrada dins Natura 2000 en un actiu ambiental fonamental entre la ZAL i La Pineda. Va concloure advocant per un "pacte per la sostenibilitat que no tria entre progrés i natura sinó que veu la natura com el vehicle cap al progrés".
Sector automobilístic: futur hub a Tarragona
Dins aquesta línia innovadora destaca també Rafael Mora, director dels Centres Logístics CEVA FVL Iberia. Mora va introduir els canvis profunds previstos al sector automobilístic després d’anys gestionant instal·lacions des del 1999. Va assegurar: "Un cop arribi l’ample internacional a Tarragona, podrem funcionar com a hub automobilístic rebent vehicles procedents de tot Europa", fet reforçat amb una nova inversió pròxima als 9 milions d’euros.
Estratègies ferroviàries europees aplicades a Catalunya
D’altra banda Joan Salmerón, director del Centre d’Estudis del Transport Términus va alertar sobre les limitacions actuals derivades tant pel manteniment deficient com pels obstacles legals sobre les infraestructures públiques ferroviàries catalanes. Va reclamar "més consens territorial" així com models adaptats basats en autopistes ferroviàries intermodals ja implantades amb èxit arreu Europa. Sobre Port Tarragona va destacar: "Les instal·lacions estan totalment preparades, però no es poden posar operatives pel mal estat o manca connexions". També va lamentar que només una petita part –una empresa catalana cada deu– utilitza tren per transportar mercaderies, criticant directament: "Negar els trens és negar un futur sostenible als nostres fills".
Manca crítica de sòl logístic ben connectat
Tancant les intervencions, Agustí Serra —director Fundació Municipalista Impuls Territorial— va denunciar escassetat significativa de sòl destinat a activitats econòmiques tot davant una demanda creixent constantment. Va proposar incrementar-ne la disponibilitat situant-lo preferentment als nodes intermodals existents juntament amb nous models governamentals dinàmics orientats al desenvolupament sostenible, integrant l'urbanisme amb el transport descarbonitzat; posant especial atenció als projectes emergents a Torreblanca-Quatre Pilans (Lleida) així com Catalunya Sud (Tortosa).
