El president del Port de Tarragona, Saül Garreta, va proposar aquesta organització per “liderar la transició energètica a Catalunya” en el marc de la conferència “Port Tarragona. Rumb #EcoPort2027” al Palau Robert de Barcelona. El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona va explicar els reptes estratègics del Port davant més de 100 persones vinculades amb el sector portuari, logístic i econòmic i va resumir la seva visió de futur fixant la sostenibilitat econòmica com la clau de la competitivitat dels ports: “ser els primers a implementar la transició energètica significa obtenir una posició d’avantatge respecte als teus competidors”.
El president del Port de Tarragona va reivindicar un lloc per a Tarragona en el disseny del futur del país. Per a Garreta, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre “som un territori amb unes potencialitats enormes —amb un teixit empresarial molt important, universitat, talent, emprenedoria, comunicacions, clima, etc.— que hem de saber aprofitar en clau metropolitana —amb consens, cohesió, cooperació— per millorar el nostre desenvolupament com a economia, com a societat i com a país”.
Garreta ha donat suport a aquesta visió optimista del territori tarragoní amb els principals resultats econòmics del Port. El Port se situa en el 5è lloc del rànquing de Ports de l’Estat el 2022 i va moure més de 30 milions de tones a l’any en tràfics i Garreta ha assenyalat el lideratge en tràfics de cereals (rècord el 2022 amb 5,95 M de tones) i el seu paper estratègic per al sector agroalimentari (19% del PIB català); i el seu excel·lent posicionament com a hub de productes petroquímics al Mediterrani.
Port líder en transició energètica
Garreta va explicar que, dins d’aquest context, el Port de Tarragona ha adoptat un rol impulsor i socialitzador en la implantació de noves energies renovables i va desgranar la seva estratègia de transició energètica per al Port de Tarragona. Aquest lideratge, no només surt del compromís, la voluntat i la responsabilitat de les institucions públiques, sinó que també per les condicions objectives que reuneix el Port de Tarragona i el Camp de Tarragona per ser el veritable centre per a la transició energètica i la descarbonització de Catalunya.
Al knowhow acumulat pels agents que conformen el major clúster petroquímic del sud d’Europa, a les infraestructures existents i a l’impuls innovador al territori, cal afegir les iniciatives impulsades pel Port de Tarragona com la creació d’un pol transversal i interdisciplinari per al foment de l’Hidrogen Verd i les energies renovables acollint la seu nacional de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya i la seu territorial de l’Energètica de Catalunya, juntament amb APPORTT, l’associació d’empreses de la comunitat portuària.
En aquest sentit, Port Tarragona també està impulsant la creació d’una comunitat energètica portuària, l’increment dels punts de generació d’energia fotovoltaica, la descarbonització de l’activitat portuària amb l’electrificació de molls i la reducció d’emissions de l’activitat de creuers.
Economia blava
Per a Garreta “el Port de Tarragona ha de ser una institució avançada en el seu temps en els àmbits en què el territori és fort i en la implementació dels avenços tecnològics en el territori per desenvolupar l’economia regional i la qualitat de vida dels seus habitants”. Per aquesta raó, el Port està impulsant un projecte d’innovació i de creació d’empresa entorn de l’economia blava. La segona planta de la seu institucional està cridada a ser el centre d’un ecosistema d’emprenedoria i innovació que doni servei a les empreses de la comunitat portuària i de l’hinterland del Port. Aquest entorn emprenedor contribuirà a crear noves empreses i ocupació a partir dels reptes empresarials, tecnològics i de digitalització plantejats pel teixit empresarial de Tarragona.
L’ecosistema d’innovació i empresa va acompanyat d’altres projectes que han de facilitar l’atracció de talent local i internacional per a la creació d’empreses emergents en economia blava. Garreta ha explicat la implicació de l’APT per a l’impuls d’un urbanisme social en l’entorn portuari i en els espais compartits amb la ciutat basat en el foment de la mobilitat sostenible, la renaturalització, la millora de la connectivitat amb la ciutat, i la integració amb els projectes del Port Esportiu i la Marina Port Tarraco. En aquests moments s’està redactant el projecte executiu del futur Parc del Port (inversió de 12 M€) al voltant de les seus institucional i administrativa que comporta la renaturalització d’uns 8.000 metres quadrats, potenciar la mobilitat sostenible, reduir emissions i convertir l’espai per a la pràctica de l’esport i el lleure.
Aquest impuls a l’urbanisme social està íntimament lligat al concepte d’Anella Blava, ha explicat Garreta. Un espai que doni continuïtat a l’Anella Verda impulsada per l’Ajuntament de Tarragona i que ha de tenir la seva continuïtat al mar i la costa, ha afirmat el president de l’APT. En aquest sentit, el Port de Tarragona ampliarà les actuacions per col·locar biòtops dins i fora de les aigües del port; augmentarà la col·laboració amb la URV i les empreses del sector, i buscarà fórmules per protegir i restaurar les praderies de posidònia per augmentar la descarbonització.
Projectes estratègics
L’impuls sostenible del Port de Tarragona també es reflecteix en els seus principals projectes estratègics.
Zona d’Activitats Logístiques
El desenvolupament de la Zona d’Activitats Logístiques (inversió de 33,1 M€) n’és un exemple. El pla d’urbanització inclourà mesures sostenibles per a la recuperació i reciclat d’aigües, espais verds i altres mesures sostenibles. Mentrestant, la construcció dels accessos a la zona continua endavant. Després de la finalització de la construcció del vial perimetral, continuen les obres del vial inferior de la C31B i està en marxa licitació per part de la Generalitat de Catalunya de les obres de construcció de la rotonda a la mateixa C31B a l’altura de la planta de DOW Chemical. Aquesta ampliació de l’espai portuari té una superfície propera al milió de metres quadrats i espera captar inversions privades que permetin implantar activitats logístiques per augmentar el volum de trànsits marítims i aportin valor afegit a les mercaderies que entrin o surtin pel Port de Tarragona.
Xarxa Natura 2000
El desenvolupament de la ZAL suposarà també la restauració d’ una zona natural de 370.000 metres quadrats que permetrà la recuperació de la flora i la fauna pròpia dels aiguamolls costaners. Aquest espai, enclavat entre la ZAL i la Pineda (Vila-seca), està integrat dins la Xarxa Natura 2000 i gaudeix de la màxima protecció mediambiental.
Pròximament, s’iniciarà el procés de licitació per començar amb les primeres obres amb unes inversions previstes de més de 2 milions d’euros (inversió de 2,3 M€).
Contradic de Ponent
Paral·lelament, aquest inici d’any ja s’ha posat en marxa l’exposició pública de l’estudi d’impacte ambiental del projecte constructiu del Contradic de Ponent (inversió de 100 M€), una important infraestructura que combinarà el seu ús portuari i el seu aprofitament i ús social, atesa la seva proximitat a la població de la Pineda (Vila-seca), a la seva platja i passeig marítim, i a l’ espai natural de la Xarxa Natura 2000 dels Prats d’ Albinyana, per tal d’ assegurar el seu encaix urbanístic, paisatgístic i social. L’APT preveu elaborar el projecte constructiu durant el 2023 i iniciar la licitació a principis del 2024.
La construcció de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo a 70 km de Madrid (inversió de 20 M€), permetrà unir el centre de la península Ibèrica amb els molls tarragonins. Aquesta infraestructura va acabar la fase A d’obres l’any passat i està a punt de començar la fase B. És un projecte que rep finançament de la Unió Europea a través dels fons Next Generation inclosos en el Pla de Transformació i Resiliència (PERTE). Aquests fons són un instrument financer creat per dissenyats per ajudar a la recuperació econòmica i impulsar projectes dels països membres de la UE.
L’impuls pel ferrocarril i la sostenibilitat continua sent cabdal per al Port de Tarragona com demostra la inversió per a l’ampliació i modernització a la Terminal Intermodal de la Boella (inversió de 25 M€). Aquesta infraestructura permetrà acollir 16 trens diaris i aspira a rebre fons europeus CEF (Mecanisme Connectar Europa, CEF en les seves sigles en anglès).
