L’artista, traspassat el 2019, tenia un fort arrelament al municipi pobletà, del qual va ser veí per arrelament patern i a on va decorar el cambril de la Mare de Déu del Lledó, a l’església del municipi.
L’Ajuntament treballa en la preparació d’una exposició temporal en el marc de la Festa Major de Sant Joan, a partir d’una selecció de les obres pictòriques lliurades per la vídua de l’artista
El proper 18 de juny al vespre, just després de l’acte d’arrencada oficial de la Festa Major de Sant Joan, la Pobla de Mafumet viurà un dels moments culturals més destacats de l’any amb la inauguració de l’exposició pictòrica i pòstuma d’Antoni Pedrola i Font.
El llegat del reconegut artista, de gran arrelament al municipi pobletà i que va traspassar l’any 2019, estarà així present en la celebració d’una Festa Major que li reserva un espai privilegiat en el programa d’actes i en el propi municipi: la sala Tarsici Baget, als baixos de la Casa de la Vila, mostrarà al públic un recull de la seva obra pictòrica, a partir d’una selecció de les obres i documents que Elisa Queralt Galobardes, vídua de Pedrola, ha donat al municipi.
En aquest sentit, Queralt ha fet donació de més de 180 documents de l’artista, que inclouen tant obres pictòriques com eines, materials, manuscrits, etc. d’un dels màxims experts en materials, procediments i tècniques pictòriques de Catalunya.
Actualment, l’Ajuntament treballa en el procés de selecció de les pintures rebudes per tal de concretar l’abast i materials que formaran part d’una exposició que, més enllà de la inauguració, serà visitable del 20 al 23 i del 28 al 30 de juny de 10 a 14 h i de 18 a 20 h.
Antoni Pedrola i Font, nascut a Vistabella el 1928 i finat a Barcelona el 2019, va fer la seva primera exposició individual el 1952 a Vilafranca del Penedès. Dos anys després va ingressar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi. El 1956 la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el va premiar amb la Medalla Masriera.
En la seva funció com a docent, va ser professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis (Llotja) de Barcelona (1960-78), de l’Escola Superior Tècnica d’Arquitectura de Barcelona (1965-73) i de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi com a catedràtic de procediments pictòrics a partir del 1973. També va ser col·laborador i més tard responsable tècnic i artístic de l’Escola Internacional de Pintura Mural de Sant Cugat (1978-85), i a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, de la qual es va jubilar l’any 1998 i d’on va ser director del departament de Representació i Anàlisi Compositiva (1986-92).
Pel que fa al seu llegat pictòric, Pedrola té pintures murals a la Pobla de Mafumet (1959-60), i pintures i decoració integral al cambril de la Mare de Déu del Lledó (1960) a l’església de Sant Joan Baptista, al mateix municipi; a la capella de Can Nicolau de Vinyols i els Arcs, on a més hi va dissenyar un vitrall (1970), i a la parròquia de Santa Maria de Castellar de N’Hug (1980).
La seva obra, unida al seu talent i coneixements, el van fer mereixedor de nombroses distincions a nivell internacional, entre les quals la medalla Tapiró de la Diputació de Tarragona (1964), la Coppa Reggia de l’acadèmia Gli Etruschi, de Grosseto (2005), el premi internacional Sandro Botticelli de l’acadèmia Il Marzocco, de Florència (2006) i la placa de plata de l’Accadèmia Severiade, de Milà (2007).
Més enllà de la seva producció, el vincle d’Antoni Pedrola i Font amb la Pobla de Mafumet s’estén també als seus orígens, ja que el seu pare, el compositor, organista, director de cor i mestre Salvador Pedrola i Parisi, va treballar-hi com a mestre als anys 30 del segle passat, a més de fundar-hi el conjunt coral Schola Cantorum l’any 1930 i una escola de música de llarg recorregut al municipi. Natural de Vila-seca, va establir la seva residència a la Pobla de Mafumet, a on va traspassar l’any 1973, per la qual cosa els anys d’infantesa i joventut d’Antoni Pedrola i Font van transcórrer als carrers del municipi pobletà.
