El ple de l’Ajuntament de Tarragona ha desestimat, amb una àmplia majoria, la moció presentada pel grup municipal de Junts, que proposava la creació d’una ordenança per regular el padró municipal de la ciutat. La moció, que ha estat recolzada exclusivament pel PP, ha generat un intens debat i crítiques per part de diverses formacions polítiques, que han considerat la proposta "il·legal" i "impròpia".
La moció de Junts i les seves implicacions
Els proposants argumentaven que la simple inscripció al padró d’una persona, independentment de si el domicili és fruit d’una ocupació il·legal o no, atorgaria automàticament drets plens en serveis bàsics com l’escolarització i la sanitat. “La simple declaració de residència en un domicili, encara que sigui fruit d'una ocupació delinqüencial, genera automàticament drets plens”, han destacat des de Junts, fent referència a les problemàtiques associades a la inscripció en el padró municipal sense condicions de legalitat.
No obstant això, la proposta no ha comptat amb el suport de la majoria dels membres del consistori. El grup municipal d'ERC ha estat un dels principals detractors, adduint que el padró està regulat per normatives de l’Estat i no pot ser subjecte a regulacions municipals. "El padró és un registre administratiu de residència, no de legalitat urbanística o contractual", ha apuntat Carles Farré, portaveu d’ERC. A més, la moció també proposava incorporar l’arrelament com a criteri de preferència per a l'adjudicació d'habitatge públic municipal, una mesura que ha estat fortament criticada.
Crítiques a la proposta de l’arrelament com a criteri per a l’habitatge públic
La proposta de Junts incloïa que l’arrelament fos un factor determinant per a l’accés a l’habitatge públic, cosa que ha estat contestada per diversos grups polítics. Carles Farré, d’ERC, ha respost contundentment: “L'habitatge públic ha d'anar a qui més ho necessita, no a qui porta més anys vivint a Tarragona”. Per la seva banda, Judit Gómez, de Vox, ha anat més enllà i ha assegurat que “l’arrelament és un colador de regularitzacions massives”, afegint que “no hi ha habitatge per a tots”.
Per la seva part, el portaveu d'En Comú Podem, Jordi Collado, ha insistit que Junts “hauria de deixar de portar propostes que intenten tapar les vergonyes davant d'una Aliança per Catalunya que els menja el terreny”. Aquestes crítiques subratllen la divisió política existent sobre la millor manera de gestionar el padró i l'habitatge públic.
Aprovació del modificatiu de crèdit per al deute municipal
En un altre punt de l’ordre del dia, l’Ajuntament ha aprovat un modificatiu de crèdit que preveu destinar 6,2 milions d'euros de romanent de tresoreria per reduir el deute municipal. Aquesta mesura permetrà disminuir el deute viu de la ciutat fins al 57%, amb un estalvi estimat d’uns 1,1 milions d’euros en interessos. El pla ha estat avalat pels grups del PSC, Junts, En Comú Podem i dos regidors no adscrits, mentre que ERC, el PP i una regidora no adscrita han votat en contra, i Vox s'ha abstingut.
Aquesta iniciativa forma part d'un conjunt més ampli de reformes que inclouen actuacions per millorar la via pública al barri del Serrallo, la reforma de la Quinta de Sant Rafael i la pacificació del primer tram de la Rambla Nova. Aquest conjunt de mesures busca alleujar la situació financera del municipi i millorar la qualitat de vida dels tarragonins.
Pla Estratègic Tarragona Cultura 2033
Un altre dels punts aprovats durant la sessió plenària ha estat el Pla Estratègic Tarragona Cultura 2033, un document que defineix les línies mestres per a la gestió cultural de la ciutat durant els pròxims vuit anys. La iniciativa és fruit d’un procés participatiu en què han pres part més de 1.500 persones, entre ciutadania, entitats, professionals del sector i experts, amb l’acompanyament de la Universitat Rovira i Virgili en la fase de diagnosi. El pla busca establir una política cultural transversal i oberta, amb l’objectiu de fer accessibles els drets culturals a tothom.
Segons la consellera de Cultura, Sandra Ramos, el pla “posa les persones i la cultura al centre del benestar col·lectiu, reconeixent-la com un servei essencial per a tota la ciutadania”.
El document s’articula a través de 8 eixos d’acció, que inclouen governança participativa, comunicació accessible, suport al teixit cultural i als joves, dinamització del territori, inclusió, programació estable, recursos i avaluació. Entre els projectes destacats hi ha el Pla de foment de la lectura, el Pla d’acció del cicle festiu i de la cultura popular, el Pla de divulgació del patrimoni i la història i el Pla d’arts escèniques i música.
El Pla vol convertir-se en un full de ruta viu, capaç d’adaptar-se als reptes futurs i de generar cohesió social i transformació comunitària. A més, estableix la col·laboració amb altres àrees municipals com educació, joventut, igualtat o turisme.
Amb l’aprovació, s’obre ara la fase d’implementació. El 6 de novembre es farà la primera activitat vinculada al pla: la Jornada Formativa “Metodologies per a una gestió i mediació cultural crítica i inclusiva”, adreçada a professionals i tècnics del sector cultural.
Protesta ciutadana per la neteja
Abans de l'inici de la sessió, un grup de veïns i representants d’entitats han manifestat les seves queixes per l'estat de neteja de la ciutat, exhibint cartells en què demanaven millores en aquest àmbit. L’alcalde Rubén Viñuales, en resposta a aquestes protestes, s'ha reunit amb els representants i els ha garantit que, gràcies al nou contracte de la neteja, les demandes seran ateses i que la situació millorarà de manera substancial.
