La meitat de la flota d’arrossegament de la demarcació de Tarragona ja ha consumit tots els dies de quota i no podrà tornar a sortir a pescar fins l’any vinent. Ho constata la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona, que reuneix les nou confraries del litoral i una setantena llarga d’unes 90 embarcacions d’aquesta modalitat. A començaments d’any, la Comissió Europea va fixar quotes d’entre 100 i 130 jornades anuals segons la mida del vaixell, un límit que el sector considera insuficient perquè, en la pràctica, només permet treballar un de cada tres dies. La federació confia ara que Brussel·les ampliï els dies de pesca basant-se en un informe recent que indica una regeneració del Mediterrani.
El secretari de la Federació, Xavier Domènech, preveu que aquesta setmana la majoria d’arts d’arrossegament esgotin els permisos, la qual cosa els deixarà sense marge per Nadal, període de millors preus. Segons denuncia, a principi d’any l’Estat els va transmetre que, malgrat les quotes, pesquessin “amb tranquil·litat i normalitat” perquè es buscaria resoldre la manca de dies. “Sabíem que així no arribaríem a final d’any; amb unes altres regles del joc, hauríem dosificat millor les sortides”, raona. Amb l’actual volum de flota, Domènech defensa que com a mínim s’haurien d’autoritzar 180 dies anuals.
Pel que fa a les sortides possibles, el Govern espanyol admet que els propers dies es podria flexibilitzar el sistema. Hi ha dues vies: que la Comissió Europea concedeixi dies addicionals —a la vista de l’informe del Comitè Científic, Tècnic i Econòmic de la Pesca que acredita una millora de les espècies al Mediterrani occidental—, o bé que l’executiu estatal permeti anticipar dies de 2026, com ja es va fer en el cas de la pesca de gambes (fins a un 10%).
El sector recorda que ha complert les exigències de les administracions —reducció de dies, menys captures, malla més gran—, però lamenta la incertesa reguladora: “les regles canvien cada any”, fet que dificulta invertir i planificar. També denuncia competència deslleial al Mediterrani: mentre els països europeus estan sotmesos a normes estrictes, al nord d’Àfrica les restriccions són molt més laxes. Això, sumat a la manca de relleu i de mariners, ha portat a la venda d’embarcacions catalanes cap a aquella riba.
Domènech proposa, com a pal·liatiu, autoritzar pesca controlada de tonyina. Assegura que l’espècie s’ha expandit i, pel seu caràcter depredador, consumeix peix blau i distorsiona arts com l’encerclament: si una tonyina entra a la xarxa, “la resta del peix fuig”. “Si seguim així, només quedaran tonyines”, adverteix, comparant-ho amb la plaga de senglars al camp.
