Pere Virgili ens atén després d’un primer any de mandat marcat per la sequera i la gestió econòmica. Parlem sobre les platges de Roda de Berà, l’AP-7, la biblioteca i la Festa Major de Sant Bartomeu.
Com ha anat aquests primers mesos de mandat amb majoria absoluta?
Ha estat un primer any de majoria absoluta en el que alguns grups del plenari ens recorden que estem en majoria absoluta constantment, com si haguéssim canviat la manera de governar. Jo crec que no l’hem canviada, perquè continuem informant de tot allò que sabem als grups municipals, fem col·laborar a la resta a les comissions i crec que continuem treballant com l’anterior mandat. Pel que fa al primer any, està sent un primer any dur, a causa d’anys anteriors. En aquests últims vuit anys hem intentat millorar serveis i a més a més hem tractat de baixar la pressió fiscal. I ens hem vist abocats a fer pujades d’impostos, tot i que si fem els números, en termes absoluts hem pujat un 5% durant 8 anys i un 10% de la brossa. Si ho haguéssim fet progressivament, s’hauria vist d’una altra manera. Aquest any està sent dur de gestionar perquè tractem de posar del quilòmetre zero i que no hàgim de disposar dels romanents. Espero que puguem tancar l’any equilibrats i que els següents hi hagi un marge de maniobra. També estem esperant un augment de l’aportació de l’estat per part de la participació en els pressupostos de l’estat, que s’ha promès de cara al setembre. Parlem d’un 20% de pujada, que suposaria passar d’1.800.000 fins a 2.400.000.
Quan arribarà el desviament de l’AP-7?
És dels projectes que crec que ens sorprendrà, i espero no haver de rectificar d’aquí a un temps, per la rapidesa que està tenint. Des del primer dia que nosaltres ens vam queixar de la ubicació primera, que era a la plaça Francesc Macià, i vam dir que la volíem a l’altre pont que és al polígon industrial, ho van agafar molt ràpid. L’estat va entendre la idea que teníem i ja hem tingut diverses reunions amb Diputació i Ministeri i ja es treballa en el projecte. El Ministeri ens diu que en dos anys tenen la intenció de començar i nosaltres contents si segueixen aquests terminis. Al polígon, a totes les empreses se’ls obre els ulls quan els diem que estarà allà ubicada la sortida de l’AP-7.
El treball que es fa conjuntament amb la Diputació acostuma a no fer soroll. Fa poc es van pactar les actuacions de l’ImpulsDIPTA. Quines són?
El programa d’ImpulsDIPTA és un programa ambiciós que, entenc, que millora el finançament a molts municipis, però a nosaltres no ens ho millora. A nosaltres fins ara sí que ens havien crescut les aportacions, però a partir d’ara, a Roda no li suposa un creixement de finançament per part de la Diputació. S’ha de matissar, perquè sí que millora el percentatge de subvenció, és a dir, hi ha projectes que poden arribar a subvencionar un 100% i això sí que és important. Perquè, a vegades, concedeixen una subvenció del 70% i costa molt treure un 30%. En canvi, si et subvencionen un 98%, és bastant senzill arreglar-ho. Un projecte com l’enderroc de la cooperativa, podrà estar subvencionat un 98%. Com també la compra de vehicles elèctrics per la brigada i actuacions en l’àmbit del cicle de l’aigua, que ens hem afegit. On se’ns ajusta a nosaltres dins de les subvencions? En termes de cultura (de sortida, després si presentes un projecte, potser t’ho subvencionen). A Diputació també hem presentat el projecte de plaques solars al sostre del poliesportiu per generar electricitat, perquè ja teníem per l’aigua. En percentatge sí que ens millora aquest projecte, però en quantitat no.
En quin estat es troba el municipi en termes de sequera? És un tema complicat a Roda de Berà.
Bé, nosaltres continuem amb el semàfor en groc. Clar, si escollim el conjunt del municipi és gairebé en verd. A la zona regada pel Consorci d’Aigües de Tarragona està tot bé, però al nucli urbà, estem patint i molt. Continuem actuant en els carrers del nucli més antic renovant la xarxa, perquè hi havia trams on es perdia un 70% de l’aigua per dia. Tot i estar actuant en els últims quatre anys, els pous baixen més ràpid del que podem assumir. Estem esperant el nou projecte del Consorci d’Aigües de Tarragona -un dipòsit que servirà per a tota la zona nord- que encara trigarà uns mesos, perquè se’ns ha adherit al projecte Bonastre (com no podria ser d’una altra manera). Fins que no funcioni, les mesures d’estalvi han de ser majúscules i hem de continuar demanant a la ciutadania que estalviï.
I les dutxes de les platges? Funcionaran?
Sortia al ple l’altre dia. Estic cansat, però ho seguiré dient les vegades que calguin, no tinc estómac per tallar-li a un veí l’aigua i ficar dutxes a les platges. Demanaria una mica d’empatia. Sí, és veritat, podríem tenir les dutxes instal·lades, però, amb un munt de municipis, vam fer un pacte de no instal·lar les dutxes a les platges. Tot això dins d’un document signat. Em sap molt més greu tallar l’aigua una hora a una família que l’absència de les dutxes. No enganyo a ningú, perquè abans de ser escollit alcalde al maig, ja ho vaig dir al debat: “si soc alcalde, no posaré dutxes a les platges”. Si aquí dos anys ha millorat la situació, doncs ens plantejarem instal·lar rentapeus. Així com no neguem que s’han de fer inversions i s’ha de fer una platja còmoda amb passarel·les, etc. També és cert que som del criteri de què s’han de renaturalitzar les platges, perquè les havíem convertit en un carrer més. L’element estrany a les platges som nosaltres.
La bandera blava de les platges ha pogut perillar en cap moment a causa de la manca de sorra, les dutxes…?
La bandera blava permet no tenir dutxes. Al cap i a la fi, és un distintiu que ens hi vam afegir tots els ajuntaments, per ensenyar a tothom qui hi som. De cara als càmpings i tot és genial, però no hi ha cap problema per no tenir-la. El tema de la sorra: és un element viu. Hi ha informes diferents que indiquen coses contràries a fer a la platja d’Altafulla, per exemple. Nosaltres l’any passat vam patir de valent per la manca de sorra a la platja i hi vam fer un esforç, una vegada més, amb recursos municipals, cosa que no és la nostra competència ni la nostra obligació. Aquest any, estranyament, tornem a tenir sorra. Tenim unes platges que fa anys que no veiem i fa goig veure-les. A la platja Costa Daurada, el Ministeri (ara sí que era seva aquesta platja, no quan necessitàvem la sorra) va anar a buscar sorra per portar-la al municipi veí, a Creixell i ens van deixar la platja desencallada. El mateix que els hi va passar a Torredembarra. I vam coincidir l’alcalde Vale Pino i jo amb el fet que s’ha de fer alguna cosa per revertir això i que no torni a passar, perquè va ser a unes dates dolentíssimes. Teníem prevista una reunió amb el Ministeri per anar els alcaldes de Calafell, Vendrell i nosaltres, però s’ha quedat parada. Nosaltres, de moment, treballem per renaturalitzar la platja.
El curs 24/25 s’iniciarà al nou institut?
Sí. Els treballadors aniran una mica amb la llengua fora, però sí. Les dates s’han allargat una mica, però la construcció està pràcticament acabada. Falta la construcció de les pistes, tot i que ja estava contemplat per fer-ho de setembre a novembre. També queda per fer l’entrada de l’institut, que s’entrarà per davant del consultori mèdic. L’interior està pràcticament acabat encara que hauran de treballar tot l’agost. Nosaltres ens hem posat a disposició d’ells pel que puguin necessitar. L’edifici és espectacular, el vam visitar fa poc i l’amplitud de tot és impressionant. Hem hagut d’esperar 13 anys, però ha valgut la pena. No hi haurà batxillerat o cicles formatius, però hi ha possibilitat de creixement en l’edifici d’unes sis aules de cara al futur.
Quins són els terminis per la nova biblioteca?
Les restes arquitectòniques ens han fet parar cinc mesos. Creiem que per l’octubre es podrà continuar amb l’obra, perquè ja s’ha modificat el projecte. Seguim en termini, perquè ens preocupa el finançament, que el podríem perdre si no entréssim en termini. Seguim en ell, tot i la parada dels cinc mesos. D’aquí a un any i mig, més o menys, acabarà arribant.
Sant Bartomeu. Queda justament un mes per la Festa Major. Ens pot fer cinc cèntims del que s’espera?
Una Festa Major de continuïtat, perquè no? Creiem que el format funciona pel nostre poble. Optem per una Festa Major oberta i mantenint totes les tradicions. Novetats n’hi haurà alguna, però el còmput general és el mateix. Els actes principals són els que són. Esperem que tothom tingui la il·lusió per fer totes les activitats possibles.
