Pere Segura arriba a la recta final del seu segon mandat amb diverses transformacions en cartera. El nou passeig marítim de la Pineda ja estarà a ple rendiment aquest estiu, mentre que de cara a aquest últim any s'espera acabar el gruix de l'Estadi Municipal o deixar avançat el Centre Experiencial Cal·lípolis entre d'altres. Fem balanç d'aquests tres anys i tractem també projectes clau pel territori com el Hard Rock, la Intermodal o la construcció metropolitana.
Quan va fer balanç de mandat al Celler va posar en valor la “manera de fer vila-secana”. Què vol dir exactament?
És una manera que interpel·la als nostres orígens. Molt enfocats al món agrícola i a la pagesia des d’una mirada molt humil, no de gran terratinent. No estirar el braç més que la màniga, preveure molt les coses, treballar amb anticipació i sobretot des de la constància. No ens vénen les coses pel fet de ser cap capital de província o de comarca, tenim el que ens guanyem.
Comenta que les coses se les han de guanyar. Està content amb com tracten Vila-seca la resta d’administracions?
No tinc una queixa específica. No m’agrada com funciona l’administració en general, però no puc dir que em senti maltractat. Les qüestions més importants s’han pogut abordar, s’ha pogut buscar una opció de consens i l’Ajuntament de Vila-seca en general ha sortit guanyant. El que no m’agrada és el funcionament de l’administració. És caòtic. Per fer una gestió més complexa no saps ni a quina finestreta t’has de dirigir. Hi ha poca claredat i coordinació.
En algunes entrevistes ha comparat el nostre funcionament amb la Xina, que són molt més àgils a l’hora d’actuar. Aquest excés de burocràcia i garantisme provoca desafecció de la ciutadania amb la nostra democràcia?
No conec el model xinès en profunditat. El que puc analitzar són els resultats. Posava l’exemple d’una ciutat xinesa que fa 20 anys no tenia metro i ara en té una molt més important que la de Barcelona. Avui dia no seria possible. Som molt lents administrativament i qualsevol projecte triga molts anys. Quants anys portem amb el desplegament del tramvia? La Xina ho aborda tot de cop, hi posa persones pensant i són resolutius. A més, falta algú que acabi decidint. Hem atomitzat la decisió, tothom es cura en salut en la seva parcel·la i no hem empoderat ningú capaç de generar un informe únic. Hem generat moltes capacitats de veto per part d’àmbits sectorials. A banda, Catalunya té unes capes de burocràcia molt més feixugues que algunes regions d’Espanya.
Aquest és un problema que ha patit Hard Rock?
A banda de la lentitud administrativa, hi ha hagut una qüestió política. Ha sigut un projecte totalment polititzat des del minut u. Si no era perquè Esquerra estava a l’oposició i vetava el projecte, eren els Comuns. Ha estat una moneda de canvi per aprovar coses.
"No m'agrada el funcionament de l'administració. És caòtic"
Joan Anton Ramírez, portaveu del PSC a Vila-seca, va dir en una entrevista a La Ciutat que en el Hard Rock “les coses avancen”. Hi està d’acord?
Tu veus que avanci? Una cosa avança quan té una velocitat mínima. Si la velocitat és zero, quin desplaçament dona? Zero. Quin és el tràmit que ha avançat? Jo com a alcalde no ho sé. El PSC ha utilitzat el Hard Rock com un element de bescanvi per altres negociacions. Es pot reprendre en un futur? Soc escèptic. No veig cap moviment, ni que els operadors ens truquin i tota l’estructura que tenia s’ha desfet. A més, els informes ambientals d’un govern que porta dos anys no han estat dictaminats. Deu ser un moviment invisible a l’ull humà…
Pel que fa a la Intermodal, sembla que no acabin de concretar res i no es mullen clarament. Té la sensació que s’està deixant passar el temps?
La Generalitat s’ha mullat clarament. Ha vingut el president Illa a Tarragona i ha dit que la Intermodal Vila-seca-Aeroport de Reus serà una realitat. Parlo amb el Ministeri i em diuen que la lentitud del projecte és degut als informes ambientals, que em concorda amb altres reunions que he tingut sobre altres projectes ferroviaris. L’administració és molt lenta i genera colls d’ampolla.
I el Pla Rodalies, que ho deixa per al 2030?
El Pla de Rodalies és estimatiu i és un document sobretot comunicatiu i mediàtic. Aquests documents que no tenen un finançament clar, no deixen de ser un document que diu coses i que intenta temperar la mala maror amb Rodalies. Si tot va bé i no posem més pals a les rodes, l’estació intermodal hauria d’estar per al 2030. El 2026 la resolució ambiental s’hauria de dictaminar, el 2027 s’hauria de licitar, el 2028-2029 haurien d’estar adjudicades i iniciades les obres. Per tant, el 2030-31 seria la finalització. Sent realistes i amb un punt d’optimisme.
"Sent realistes i amb un punt d'optimisme, l'estació Intermodal hauria d'estar el 2030"
En l’àmbit de la mobilitat, hi ha hagut la pròrroga de sis anys del contracte dels busos interurbans, que havia de ser clau per aquesta àrea metropolitana. Quina valoració en fan?
És una oportunitat perduda. Portem tres anys parlant d’àrees metropolitanes i no s’ha generat cap tipus de document d’anàlisis de la mobilitat. El millor document que s’ha fet d’això l’hem presentat nosaltres com a partit amb el tema de la xarxa de Rodalies. No es necessiten 5.000 milions, només trens i una millora de les infraestructures actuals que han quedat velles. L’ampliació de la concessió -que no la poso en qüestió- és tirar pilotes cap endavant i hem perdut l’oportunitat de redefinir nous itineraris i serveis. Independentment que potser el nou model hauria sigut similar, s’ha de denunciar la improvisació.
Ha criticat que l’Associació per l'Impuls Metropolità no està funcionant. Què ha de tenir l’àrea metropolitana perquè sigui útil?
Generositat sobretot. Una àrea metropolitana ha de tenir clara la governança i l’àmbit d’actuació, que ha anat canviant molt. Ara arribem pràcticament fins al Penedès. Hi ha un cert grau d’improvisació. Una àrea metropolitana ha de buscar que les decisions es prenguin perquè tinguin un impacte important a la ciutadania en el seu conjunt. Això no passa, avui dia cada un dels municipis mira molt per allò que ell vol. Perquè l'àrea metropolitana funcionés hauria d’haver-hi valors que no percebo ara com ara.
Funecamp és exemple del que sí que s’ha de fer?
Ho és, però ve d’una unió voluntària, d’entendre que podem donar un millor servei i busca garantir-lo a un preu raonable sense generar cap monopoli. Ara bé, neix d’una decisió compartida i no obligada. Arriba fins on arriba i, per exemple, Tarragona no hi és. No passa res, no és dolent.
Les àrees metropolitanes acaben funcionant bé quan la malla urbana és tan compacta que els ajuntaments es veuen obligats a pactar coses perquè no hi ha més espai. No crec que l’Ajuntament de Barcelona decidís que la Fira de Barcelona aniria a l’Hospitalet de Llobregat perquè li caigués simpàtic. Se’n va anar a l’Hospitalet perquè no podia créixer a Montjuïc i els únics terrenys disponibles estaven allí. Al Camp de Tarragona no passa. La mirada d’alguns municipis es prioritza per davant de la visió general. És més fàcil posar-nos d’acord en allò que compartim i poder pactar la discrepància on és difícil que ens posem d’acord. Tal com s’actua ara, s’assemblarà més això que a una cosa on es prenguin decisions de manera col·legiada.
"La mirada d'alguns municipis es prioritza per davant de la visió general"
Està vivint un moment dolç la Pineda amb les noves inversions?
La Pineda sempre ha estat en una contínua transformació perquè tenim un propòsit molt clar: esdevenir un lloc de turisme familiar, d’alt valor afegit, d’activitats avançades i sobretot amb una voluntat desestacionalitzada i impregnada de valors ambientals. Totes les estratègies estan emmarcades en aquesta visió. Hem tingut la capacitat d’aprofitar l’oportunitat dels Next Generation per generar una forta acceleració. Si el projecte d’Aquopolis esdevé un element tractor i hi sumem el creixement del Port, ens veurem en un nucli totalment transformat i amb la voluntat de generar una riquesa molt més estable amb llocs de treball per tot l’any.
Quan tindrem més concrecions sobre la zona d’Aquopolis i Pacha?
La gent està molt expectant sobre aquest tema. Tenim molt clar quins ingredients ha de tenir aquest projecte. Ha de ser tractor, impulsar una nova manera de veure el turisme, generar una millora urbana i ha d’estar alineat amb els vectors de l’Agenda 2030. El sector privat haurà de contemplar tots aquests ingredients i haurà de donar la definició concreta. No podem decidir si ha d’haver-hi una atracció o una altra.
Què volen dir tots aquests adjectius? Costa visualitzar què ha de ser.
El tangible és més fàcil. Com a sector públic no hem de definir el què, sinó el com. Ha d’haver-hi zona hotelera? Sí, però ha d’estar molt encaminada a generar un impacte tot l’any. Ha de ser un projecte integrat que pugui incorporar des d’un àmbit d'edutainment-entertainment fins a un àmbit d’hostaleria, compres i hoteleria. Ha de buscar la qualitat i no la quantitat. Sense concretar, donem llibertat a l’àmbit privat.
"Tenim molt clar quins ingredients ha de tenir el projecte de la zona d'Aquopolis"
Vila-seca es presentarà al Pla de Barris?
Sí. Afectarà sobretot l’àmbit del centre històric i l’àmbit de l’entorn.
Què veurem aquest últim any de mandat?
La finalització del 80% de l’Estadi Municipal amb l’equip a Primera Catalana. És un gran projecte. Quants equipaments esportius veus a la zona que valguin 15 milions d’euros i s’hagin dut a terme? Aquest mandat hem finalitzat un passeig de pràcticament 9 milions d’euros, tindrem molt avançat el centre experiencial i l’Estadi Municipal i els equipaments esportius estaran pràcticament tots. També el pàrquing a la Plana i altres projectes menors com els parcs canins.