La Selva del Camp afronta un nou conflicte veïnal i ambiental per l’arribada d’una indústria química al polígon Xalamec. Un grup de veïns del municipi ha començat a organitzar-se per intentar frenar la construcció d’una planta de Valogreene Econova destinada a produir oli pirolític a partir de residus plàstics.
El projecte ja ha superat la tramitació administrativa i compta amb els permisos de les diferents administracions. L’empresa també ha signat amb l’Ajuntament la compravenda de tres parcel·les municipals i, si completa el pagament pendent dels terrenys, podria iniciar la construcció d’una planta amb una inversió prevista de 64 milions d’euros.
Una indústria de gran impacte, segons els veïns
La preocupació veïnal ha començat a créixer després de conèixer l’abast real del projecte. Rubén Guerra, un dels veïns afectats, assegura que no es tracta d’una simple planta de reciclatge, sinó d’una indústria química de “gran impacte” que pot comportar contaminació, sorolls, olors i riscos associats a l’activitat industrial.
Els veïns alerten que hi ha masies situades a només 200 o 300 metres de la futura instal·lació i que el nucli urbà es troba aproximadament a un quilòmetre. També apunten a un possible augment del trànsit de camions, riscos de vessaments als aqüífers i eventuals accidents químics o incendis.
Aquesta setmana, prop d’un centenar de persones s’han reunit per conèixer els detalls de la planta i preparar accions de rebuig. La setmana vinent tenen prevista una nova trobada per concretar possibles mobilitzacions.
80.000 tones anuals de residus plàstics
Valogreene Econova vol instal·lar a la Selva del Camp la seva planta de més producció a l’Estat. L’objectiu és gestionar 80.000 tones anuals de residus, principalment plàstics destinats a eliminació, com envasos, pneumàtics, cautxú o embalatges.
El procés es faria en dues fases. La primera línia tindria capacitat per tractar 40.000 tones anuals i, posteriorment, se n’afegiria una segona amb la mateixa capacitat. La companyia preveu generar 35 llocs de treball, principalment operadors de planta i oficials.
A través de la piròlisi, els residus plàstics es transformarien en pirogas i, posteriorment, en oli pirolític, comercialitzat per l’empresa amb el nom d’agnoil. Aquest producte es presenta com una alternativa circular al petroli per a sectors com les poliolefines, les ceres o els asfaltatges.
Segons les dades del projecte, de les 80.000 tones anuals de residus entrarien a la planta, se n’obtindrien unes 24.600 tones d’agnoil, aproximadament un 30% del total. També es produirien 6.200 tones de bioblacc, un carbó en pols procedent dels plàstics tractats.
Emissions, xemeneies i substàncies sota la lupa
La futura planta preveu reaprofitar una part dels gasos generats durant el procés, però una altra part s’emetria a l’atmosfera després d’un procés de combustió a través de dues xemeneies de 20 metres, una per cada línia de producció. També hi hauria una tercera xemeneia d’emergència per a aturades de la planta.
La documentació contempla que l’activitat podria generar sorolls i olors perceptibles per la població, així com possibles vessaments accidentals i fugues. També es preveu l’emissió de gasos com òxids de nitrogen, àcid clorhídric, amoníac, cobalt i altres contaminants.
Els opositors al projecte també assenyalen que legislacions més restrictives d’alguns estats dels Estats Units alerten que l’oli pirolític pot contenir compostos com el benzè, una substància associada a riscos per a la salut.
Crítiques a la modificació urbanística
La planta s’ha de construir en tres parcel·les del polígon Xalamec. Dues són contigües i la tercera queda a l’altra banda del carrer del Tossal. L’Ajuntament ha aprovat una modificació urbanística perquè aquest tram de carrer passi a ser sòl industrial i permeti a l’empresa disposar d’un gran terreny únic de gairebé 16.000 metres quadrats.
Ecologistes en Acció i el GEPEC critiquen que el consistori hagi facilitat l’arribada de la planta i consideren que la tramitació podria presentar irregularitats. Les entitats parlen d’“urbanisme a la carta” i qüestionen que no s’hagi fet una avaluació d’impacte ambiental més profunda.
L’alcalde admet que el projecte no li agrada
L’alcalde de la Selva del Camp, Enric Roberto, reconeix que el projecte no li “agrada” i assegura que, en un inici, es va presentar com una planta de reciclatge. Segons afirma, ara el consistori ha pres consciència de la “magnitud” de la iniciativa.
Tot i això, Roberto defensa que l’Ajuntament ha actuat d’acord amb la legalitat i que no pot negar la llicència si l’empresa compleix els requisits i té els informes favorables. També nega que s’hagi facilitat l’arribada de Valogreene i recorda que les parcel·les van sortir a subhasta pública.
Ara, el futur de la planta depèn en part del pagament pendent dels terrenys. L’empresa va abonar un 10% en el moment de la compravenda i té fins a un any per pagar el 90% restant. Si no ho fa, les parcel·les tornarien a mans municipals i el projecte quedaria aturat.
Una consulta popular sobre la taula
La tramitació va començar l’estiu del 2022, poc després de la constitució de Valogreene Econova. L’empresa va demanar a l’Ajuntament si el projecte era compatible amb la normativa municipal i, posteriorment, va obtenir els informes favorables dels organismes competents sense que es presentessin al·legacions.
Tot i que el projecte ja té llum verda administrativa, l’oposició veïnal vol obrir ara una nova fase de mobilització. Paral·lelament, el grup municipal de Junts per la Selva presentarà al pròxim ple una moció per demanar una consulta popular sobre la planta.
La consulta, en cas de fer-se, no seria vinculant, però els veïns confien que serveixi per visibilitzar el rebuig social a una indústria que consideren incompatible amb el model de municipi que volen per a la Selva del Camp.