La fragmentació del ple de Tarragona ha arribat per a quedar-se. Lluny queden aquells consistoris amb quatre partits (2011 i 2007) o amb cinc formacions (2003). El terratrèmol de 2015 va fer aterrar a la plaça de la Font una realitat multicolor difícil de governar i obligada a pactes a esquerra i dreta. Ho vam veure amb l’últim mandat de Ballesteros, que va haver de teixir aliances amb PP i Unió, o el de Ricomà, que va necessitar un suport quadripartit agafat amb pinces. Ara aquesta realitat s’intensifica i l’entrada de nous actors com Aliança Catalana poden encarir encara més tenir representació el 2027. L’últim conseller estarà especialment car i pot ser decisori.
Plàcida minoria
Amb tot, Rubén Viñuales (PSC) no ha patit el desgast de tenir únicament 9 consellers de 27 i ha sigut capaç de tirar endavant totes les votacions clau. Tant per a les ordenances com pels pressupostos, els seus socis més fiables han estat En Comú Podem i Junts. A ells se’ls va sumar el primer any també Esquerra, però les relacions entre republicans i socialistes continuen sent aspres i aquest acord ha acabat sent anecdòtic.
Quan els morats han fallat, Viñuales també ha tingut l’abstenció d’altres formacions o dels no adscrits, que han salvat votacions com el contracte de la brossa. Després de 24 anys, Tarragona ja disposa d’un nou contracte de neteja i recollida de residus que està implementant-se i s’espera que en els pròxims mesos tingui ja tota la maquinària renovada.
Juntament amb el contracte -estancat i judicialitzat en la seva arribada- una de les grans fites del govern socialista és l’impuls a la Tabacalera. L’icònic edifici ha tancat aquest mandat diversos usos que li han de tornar a donar vida, corregint així un deute històric a la ciutat. La principal inversió serà la biblioteca provincial, a la qual s’ha d’afegir el conservatori de la Diputació en una de les ales, l’ICAC i la Universitat EUSES.
A l’espera de saber si s’arriba a temps per aprovar el nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), els socialistes també treuen pit de la seva aposta esportiva. En aquests tres anys han acollit competicions de referència en pàdel, bàsquet o atletisme i el colofó arribarà aquest estiu amb la sortida de la segona etapa del Tour de França.
La dreta agafa força
Si fixem la mirada a les pròximes municipals, la dretanització de la societat espanyola i catalana sembla que no passarà de llarg i també afectarà Tarragona. Actualment, un hipotètic tripartit d’esquerres sumaria 17 dels 27 consellers de la ciutat. Gairebé dos terços del ple està copat pels partits progressistes, però aquesta majoria no s’ha activat en pràcticament cap votació de pes del mandat.
De cara al 2027 aquests números semblen impossibles de repetir. Tant PP com VOX aspiren com a mínim a mantenir els seus quatre i tres consellers respectivament. Tot i això, el seu pes no es podria quedar aquí. Els voxaires, que han sigut un polvorí a nivell intern, són conscients que al seu votant li importa ben poc el candidat i la seva activitat a l’Ajuntament. La marca ho és tot i, si està forta, mantindran el pols.
Per la seva banda, els populars confien en l'efecte de Maria Mercè Martorell, que no ha cedit res a Viñuales i ha exercit una oposició frontal a les mesures fiscals socialistes i a la majoria de l’acció de govern. La seva candidatura no és oficial, però ningú dubta que serà la número 1 el 2027. De fet, Martorell és la líder dels populars a la província.
En el camp de la dreta tots tenen assumit que s’incorporarà un nou actor: Aliança Catalana. La dreta radical independentista ja ha presentat el seu candidat per Reus, però el de Tarragona encara està per descobrir. La formació d’Orriols confia a beure tant de la centredreta com de partits progressistes independentistes i irrompre al ple amb la mateixa força amb què ho va fer VOX fa tres anys.
Un dels principals damnificats podria ser Junts, que continua sense tenir clar qui serà el seu candidat. Els juntaires volen salvar els mobles i l’estratègia per al 2027 dependrà de qui lideri la llista. Jordi Sendra aspira a tornar a situar-se al capdavant del partit i fer bo la seva actitud proactiva amb els socialistes, amb qui ho han pactat tot. En canvi, l’advocat Roger Baiges vol un cop de timó i apropar-se més a Esquerra. El primer assalt va ser les primàries a l’executiva local, on Belén Riola -del sector de Sendra- es va imposar clarament al sector rupturista liderat per Elisabet Taulats. Riola va treure el 67,79% dels suports, una victòria incontestable.
Ara bé, per si això no fos suficient, recentment ha sonat el nom de l’exregidor de CiU i catedràtic de la URV, Fede Adan. El germà de la primera tinenta d’alcalde ha entrat amb força a les travesses i inclús s’ha preguntat per ell en una enquesta telefònica. La seva figura agrada a la direcció nacional i podria ser la via que tindrien a Barcelona per evitar unes primàries. Les eleccions a l’executiva, però, han donat pes a Sendra dins del partit.
Què quedarà de l’esquerra?
L’espectre progressista va perdre la CUP el 2023, que es va quedar a un grapat de vots d’entrar al consistori. Els anticapitalistes han estat poc actius aquest mandat i sembla difícil que tornin a tenir representació després dos mandats marcant l’agenda de la ciutat.
Malgrat la inestabilitat de l’esquerra alternativa, de moment ningú ha posat sobre la taula cap front d’esquerres que eviti una desfeta, com sí que ha passat a Lleida. Els Comuns ja han triat el seu candidat, que tornarà a ser Jordi Collado, i esperen poder segellar de nou una coalició amb Podem, amb qui hi ha sintonia.
A En Comú Podem han gaudit aquests tres anys de certa calma interna -poc habitual en el seu espai- i han sigut influents en les polítiques de Viñuales situant l’habitatge com la seva prioritat. Collado no tanca la seva candidatura a ningú i espera que l’electorat més esquerrà vegi la seva butlleta com una garantia per no tirar el vot a la brossa: "L'espai està obert sempre. Hem demostrat que som capaços de ser la referència de l'esquerra alternativa. Tothom és benvingut. Anirem a buscar altres persones perquè els moviments socials i veïnals són imprescindibles".
Pel que fa a Esquerra, les primàries entre el continuista Xavi Puig i el junquerista Saül Garreta van deixar una clara victòria per l’exportaveu del govern de Ricomà. Els republicans van resistir relativament el sotrac de 2023, traient a Tarragona uns millors resultats que a la resta de Catalunya. Puig confia que els tarragonins tornin a avalar la seva posició de confrontació amb els socialistes i ser un exemple d’èxit del sector crític a la direcció nacional.
El tercer en discòrdia serà el PSC de Rubén Viñuales. Ningú discuteix que la seva victòria està assegurada. Ara bé, amb qui podrà pactar a partir del 2027? Les actuals majories segurament no li serviran a l’alcalde a partir de 2027 i haurà de buscar nous aliats estables. Si l’esquerra es troba en una situació de debilitat, es podria veure abocada a pactar l’anhelat tripartit que reivindiquen els comuns. Tot i això, qui pot posar la mà al foc que la dreta no sumarà el 2027? Amb qui li tocarà ballar Viñuales si vol garantir la placidesa d’aquest mandat?
