A poc més d'un any per a les eleccions municipals del maig de 2027, la capital del Baix Camp es troba immersa en una transformació urbanística i social que està canviant com és la ciutat. L'executiu liderat per l'alcaldessa Sandra Guaita està consolidant una sèrie de projectes estratègics que estan redefinint el municipi. L'estratègia del govern municipal exigeix demostrar que la bandera de “l'escolta activa" no és només un lema, sinó que es tradueix en fets concrets sobre el terreny.
L'habitatge com a punta de llança i el deute històric amb el sud
La política d'habitatge s'ha convertit en l'eix central i més reivindicat d'aquesta acció de govern, conscient que l'accés a una llar és una de les principals preocupacions de la ciutadania. Per pal·liar l'evident manca de pisos assequibles al mercat lliure, el consistori ha desplegat una estratègia a dues bandes. D'una banda, ha combinat la compra d'immobles de segona mà per la via del tanteig i retracte per tractar de parar l’impacte de manera ràpida. De l'altra, ha impulsat la construcció directa. Actualment, les promocions en marxa a les zones de Mas Iglesias -pisos que s’entregaran a finals d’any- i La Riera sumen 192 nous pisos protegits.
Aquesta xifra, ja de per si destacada, s'ampliarà substancialment gràcies a la col·laboració amb el Pla 50.000 de la Generalitat de Catalunya. Aquesta aliança es materialitza amb la cessió de solars municipals situats al carrer del Ball de Diables i al carrer de Vilafortuny, uns terrenys preparats que permetran aixecar 129 habitatges addicionals.
Paral·lelament a aquest escut social, el govern local busca saldar el que qualifiquen de "deute històric" amb la zona sud a través de l'ambiciós Pla de Barris Reus Sud. La gran aposta urbanística en aquest sector densament poblat és la pacificació i transformació del carrer Astorga.
El projecte, ja en marxa, preveu convertir aquesta via en un autèntic eix cívic, guanyant espai per al vianant, incorporant més zones verdes, creant nous espais d'estada i instal·lant un millor enllumenat per garantir-ne la seguretat. L'objectiu final és connectar de manera amable i fluida. Aquesta reforma física no s'entén sense el seu context de mobilitat, ja que enllaçarà directament amb els futurs eixos metropolitans.
L'esperada residència de l'ICASS i l'impuls metropolità
En l'àmbit dels grans equipaments de ciutat, el projecte per desencallar la residència de la gent gran de l'ICASS destaca com un dels assoliments més rellevants i esperats del mandat, donant resposta a anys de reivindicacions per part d'usuaris i familiars. El full de ruta institucional ja preveu obrir la licitació pública per a l'enderroc complet de l'antic i obsolet edifici. Aquest pas previ donarà pas a la construcció d'un nou centre residencial d'última generació, dissenyat per respondre als estàndards més moderns de sostenibilitat energètica i articulat al voltant de noves unitats de convivència, molt més amables i adaptades a les necessitats assistencials del segle XXI.
Així mateix, en matèria educativa i esportiva, s'ha desencallat finalment la construcció del reivindicat pavelló del Molinet. Aquesta instal·lació, annexa a l'IES Roseta Mauri, no només donarà servei diari als alumnes del centre educatiu, sinó que està cridada a cobrir les urgents necessitats esportives i associatives d'un sector en plena expansió demogràfica com és Mas Iglesias.
Tot aquest volum d'obra pública conviu amb la clara vocació d'exercir de motor econòmic territorial i així ho reflecteix el distintiu de Ciutat de la Ciència i la Innovació, el qual va rebre Reus l'any passat i que permet a la ciutat entrar en un grup de 112 que creuen en la innovació per la transformació. En el vessant de la transició ecològica, l'executiu manté la seva aposta verda amb el creixement de la bicicleta compartida La Ganxeta, una cara amable de la mobilitat sostenible que, no obstant això, contrasta amb els reptes de la Zona de Baixes Emissions (ZBE); una normativa d'implantació obligada que, ara per ara, continua generant algunes friccions i recels entre el teixit comercial i veïnal de la ciutat, igual que les va generar la ubicació de l’estació d’autobusos a Mas Iglesias, que va ser canviada després d’escoltar el descontentament dels veïns.
L'escenari polític: la cursa cap a l'alcaldia del 2027
Amb aquesta densa obra de govern sobre la taula, els motors dels partits ja funcionen a un any de les urnes. El PSC de Sandra Guaita basa tota la seva estratègia a capitalitzar aquesta gestió, projectant una imatge d'estabilitat i d'una ciutat en plena execució d'obres. Guaita, amb tota probabilitat, buscarà revalidar la vara d'alcaldessa amb el PAM com a principal escut.
Qui també afronta el 2027 amb l'objectiu de liderar la ciutat és Esquerra Republicana (ERC), però amb una cara nova. Després d'una dècada marcant el pas dels republicans, Noemí Llauradó ha fet un pas al costat per facilitar una successió "natural i orgànica". El seu número dos, Daniel Recasens, ha estat escollit per unanimitat en assemblea. L'actual regidor de Cultura pren les regnes assegurant que ERC viu un "moment dolcíssim" i amb un objectiu clar, assolir la primera alcaldia republicana per a Reus, recollint el llegat del treball fet per Llauradó al capdavant del municipalisme.
Molt diferent és el clima a Junts per Reus, el principal partit de l'oposició. La formació postconvergent acusa el govern tripartit de "desgavell", assegurant que mantenen la ciutat "adormida" i viuen de les rendes del passat. Teresa Pallarès, portaveu del grup, promet un model basat en el "rigor" i una veritable estratègia de futur. Tanmateix, Junts encara manté la incògnita sobre qui encapçalarà la llista electoral, posposant la decisió final al que dictamini l'Assemblea Local quan arribi el moment, que s’espera que sigui en les pròximes dues o tres setmanes, segons informen a La Ciutat.
Finalment, l'altre soci de l'executiu, Ara Reus (Ara Pacte Local), s'aferra a l'estabilitat. Daniel Rubio s'encamina cap a una nova candidatura sota el lema de l'ordre, el progrés i un "nacionalisme local" de ciutat. Amb la intenció de retenir el talent, millorar infraestructures i continuar trepitjant carrer, Rubio pretén consolidar el seu sòl electoral fidedigne i ser, de nou, una peça clau per a la governabilitat de la capital del Baix Camp a partir del maig de 2027.
En aquest escenari, el mapa polític reusenc no es limita només al govern i a Junts com a principal força de l’oposició. De cara al 2027, també caldrà veure quin paper juguen Vox, el Partit Popular i la CUP, tres formacions amb representació al ple i amb capacitat per condicionar el debat municipal des de posicions molt diferents. Vox i PP buscaran consolidar i ampliar l’espai de la dreta, especialment en qüestions com la seguretat, la mobilitat, la fiscalitat o la gestió de l’espai públic. La CUP, per la seva banda, intentarà recuperar centralitat en els debats socials, d’habitatge, serveis públics i model de ciutat. Tot plegat en un Ajuntament on el pacte entre PSC, ERC i Ara Reus ha garantit una majoria absoluta estable durant el mandat, però on l’oposició intentarà convertir el desgast de govern i les carpetes obertes en arguments electorals.