Un estudi liderat per la Universitat Rovira i Virgili, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i la Università degli studi dell’Insubria, a Como, ha permès aplicar amb èxit una nova metodologia per classificar peces òssies segons la seva antiguitat sense necessitat de destruir-les ni alterar-les.
La recerca ha utilitzat l’espectroscòpia d’infraroig proper, coneguda com a NIR, una tècnica no invasiva que permet analitzar els ossos mitjançant radiació infraroja. El mètode s’ha provat amb cranis i mandíbules d’esquirol vermell i ha permès elaborar un model capaç de diferenciar mostres antigues i modernes. Els resultats s’han publicat a la revista científica Analytical Chemistry.
Una eina per recuperar peces oblidades dels museus
La importància d’aquesta recerca va més enllà de l’anàlisi d’una sola espècie. Segons els investigadors, arreu del món hi ha uns 120 milions d’espècimens en col·leccions de ciències naturals que no es poden utilitzar plenament en recerca perquè no se’n coneix la data de recol·lecció.
Aquesta informació és clau per estudiar com eren les poblacions animals en el passat recent i comparar-les amb les actuals. Per això, disposar d’un mètode ràpid i no destructiu pot ajudar a donar una nova utilitat científica a milers de peces conservades en museus.
Com funciona la tècnica
El procediment consisteix a aplicar radiació infraroja sobre les peces òssies. Quan aquesta llum interactua amb l’os, s’obté un espectre que mostra quines parts de la radiació han estat absorbides i quines no. A partir d’aquestes dades, i comparant-les amb mostres de referència d’edat coneguda, es pot establir una classificació temporal.
El grup de recerca de Barbara Giussani, de la Università degli studi dell’Insubria, ha estat l’encarregat de fer les mesures espectroscòpiques. La URV, a través del grup Chemosens, hi ha aportat el tractament quimiomètric de les dades, és a dir, l’ús de mètodes matemàtics i estadístics per extreure informació fiable dels resultats.
“Una de les principals innovacions és que també hem aplicat un mètode quimiomètric que ens permet saber quines parts d’aquest espectre poden presentar més error i així identificar quines són més fiables”, explica Jordi Riu, investigador del Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la URV.
Resultats molt fiables amb cranis d’esquirol vermell
Durant l’estudi s’han analitzat 59 exemplars d’esquirol vermell del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Les mostres es van dividir en dos grans grups: exemplars històrics, recollits entre els anys 1916 i 1923, i exemplars moderns, recollits entre el 2005 i el 2021.
Els resultats han estat especialment positius en el cas dels cranis, amb una fiabilitat de classificació del 100%. En les mandíbules, el percentatge també ha estat elevat, amb valors d’entre el 87% i el 95%.
La tècnica permet detectar canvis en el col·lagen i la humitat de l’os. Les peces més antigues acostumen a ser més poroses per la degradació i retenen més humitat ambiental, dos factors que poden identificar-se amb la radiació infraroja.
Anàlisis en menys d’un minut
Un dels grans avantatges del mètode és la rapidesa. Segons els investigadors, l’anàlisi es pot fer en menys d’un minut i sense extreure cap fragment de l’os.
“S’agafa l’os i s’irradia amb radiació infraroja per obtenir-ne l’espectre”, detalla Jordi Riu. “Així s’aconsegueix veure com interactua la llum infraroja i, amb les mostres d’edats conegudes, comparar-les entre elles i extreure conclusions”.
Fins ara, algunes tècniques d’anàlisi requerien extreure una petita part de la mostra o aplicar procediments que podien afectar-ne l’estat. Això era especialment problemàtic en peces petites o de gran valor científic i patrimonial.
“La destrucció parcial de la mostra representava un problema sobretot si consideràvem extreure una mostra d’una espècie molt petita com una musaranya o un colibrí d’alt valor científic o patrimonial”, explica Javier Quesada, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Noves possibilitats per a museus i laboratoris
La recerca obre la porta a aplicar aquesta metodologia a altres espècies i materials conservats en col·leccions científiques, com ara ocells o pells naturalitzades. També podria ajudar a identificar peces de les quals no es té prou informació i a determinar a quin animal pertanyen determinats ossos.
Perquè això sigui possible, els investigadors remarquen que cal disposar d’un nombre prou gran de mostres de referència, que permetin comparar resultats i construir models fiables.
Amb aquest avenç, museus i laboratoris podrien incorporar una eina ràpida, precisa i respectuosa amb el patrimoni científic per recuperar informació d’espècimens que fins ara quedaven fora de molts estudis per manca de dades.
