La cultura ha esdevingut un element indispensable per entendre l'estratègia de la Diputació de Tarragona a la demarcació. Actualment, l'ens supramunicipal es troba immers en un procés per expandir alguns dels seus equipaments claus com els conservatoris o el Museu d'Art Modern. En parlem en aquesta entrevista amb la seva presidenta, Noemí Llauradó, on també tractem la creació de l'Associació per l'Impuls Metropolità, la implicació de l'administració provincial en el sotrac dels aiguats a Terres de l'Ebre o l'encaix del Baix Penedès a Tarragona.
L’Associació per l’Impuls Metropolità comença a caminar amb set municipis. Quin paper tindrà la Diputació a partir d’ara?
El que sempre ha tingut: de col·laboració. Tot rau en el moment que em venen a veure l’alcalde de Tarragona i l’alcaldessa de Reus per demanar-me que la Diputació fes de paraigua per impulsar l’àrea metropolitana. Ens vam posar a la seva disposició, fruit també d’un pacte de govern entre ERC i PSC on s’estipula que s’impulsarà aquest projecte. Fins ara, hi havia un paper menys formal amb reunions de comissions i del Grup Impulsor. I ara se li dona més formalitat.
No es crea l’àrea metropolitana.
Exacte. No és un òrgan de l’àrea metropolitana, sinó una associació de municipis per acabar creant aquest òrgan. La Diputació farà un conveni de col·laboració on s’establiran drets i deures de les dues parts. La nostra participació consistirà en algun suport econòmic i tècnic.
Entre les crítiques a l’associació, Esquerra de Constantí considera que es corre el risc d'acabar amb una àrea metropolitana on no formin part tots els municipis d’aquest àmbit territorial i creu que és millor desplegar les vegueries. Creu que podríem acabar amb una àrea metropolitana amb espais en blanc?
El que es crea és una associació per impulsar l’àrea metropolitana. Quan aquesta es creï finalment –que s’ha de fer per llei- és quan es definirà quins municipis conformen el seu àmbit territorial. S’haurà de debatre, hi ha una estratègia territorial amb visió metropolitana que s’està treballant, s’haurà de definir quins projectes en formen part... Estem en una fase que no té res a veure amb l’ens metropolità. Ja veurem quin ens es crea i l’àmbit territorial.
"No s'ha format un òrgan de l'àrea metropolitana, sinó una associació de municipis per acabar creant aquest òrgan"
La forma de votació d’aquest futur ens metropolità hauria d’estar ponderada per població, com demanen alguns partits?
No correspon a la Diputació determinar-ho, sinó als ajuntaments. Els municipis són qui ho han de liderar.
Plantegen un nou Auditori a Reus, però la seva alcaldessa ha afirmat que no és necessari. Com són les converses amb l’Ajuntament?
Bones. Estan ben encaminades.
Per què és necessari?
La necessitat respon a un pla d’edificis de la Diputació en què reorganitzem els serveis, els seus edificis i les necessitats d’espai. En els tres conservatoris de la Diputació (Tarragona, Reus i Tortosa) ens trobem amb la necessitat d’espai per donar un millor servei a l’alumnat, al professorat i a les famílies.
A Tarragona ens traslladarem a la Tabacalera. A Tortosa havíem previst l’espai dels Josepets, però no acaba d’encaixar i estem explorant altres entorns. I, a Reus, estem mirant els espais darrere del conservatori actual per ubicar-hi les aules. A més, l’auditori Higini Anglès no fa d’auditori, sinó de sala d’audicions. Si aquest nou auditori que necessitem no cabés a l’entorn del carrer Llobera, hauríem de buscar un altre espai prou cèntric i proper.
"L'auditori del conservatori de Reus ha quedat petit, en necessitem un de nou per donar també cabuda a concerts de gran envergadura"
Volen que tingui caràcter metropolità, més enllà del Conservatori.
Quan satisfàs necessitats de la Diputació, té un impacte directe en la ciutat on està establert l’equipament. Per tal que tingui un impacte a Reus i una visió metropolitana ens hem plantejat un espai prou gran que també pugui donar satisfacció a les necessitats del territori. Actualment, al Camp de Tarragona no hi ha cap auditori amb un aforament suficient i una capacitat acústica prou òptima per donar cabuda a concerts de gran envergadura.
Quan es va donar la notícia, Cambrils va aixecar la mà perquè el seu auditori es convertís en aquest equipament metropolità.
L’Auditori Higini Anglès ha quedat petit. Ara estem ampliant aquest equipament de la Diputació, no equipaments d’altres administracions. A més, cada administració té el seu poder d’autoorganització. La Diputació no és menys.
En l’àmbit cultural, el Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT) es traslladarà al Palau de la Diputació. Què ha de suposar el canvi?
És un salt qualitatiu i una oportunitat que respon a diverses causes. Per una banda, estem fent aquest pla d’espais de la Diputació i el fet que vulguem traslladar la seu operativa a la Imperial Tàrraco ens permet disposarem de lloc al Palau, on també es manté la seu institucional. El MAMT s’està quedant encaixonat al carrer Santa Anna i és una bona ocasió de poder-lo traslladar.
A més, dona la circumstància que som dipositaris d’una gran col·lecció de fotografia (Forum) que va adquirir la Generalitat amb la condició dels propietaris que es quedés a Tarragona. És una gran col·lecció al nivell del Reina Sofia o el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Això pot donar un rellançament al museu perquè ens col·loca en un estadi que no teníem ara. Finalment, celebrem 50 anys del museu i l’estem convertint de mica en mica en un museu d’art modern i també contemporani.
Per què ens hem especialitzat en cultura?
Perquè és un dels pilars de l’estat del benestar. Una societat més culta és una societat més democràtica i crítica. Alhora, pot servir per ser un motor per l’economia del sud. Altres diputacions com Girona s’han especialitzat més en l’àmbit de la salut i nosaltres hem tingut sempre aquesta visió. 75 anys del conservatori de Tarragona, 50 del de Reus i Tortosa, 50 del MAMT...
"La nova col·lecció fotogràfica del MAMT està el nivell del Reina Sofia o el MNAC"
Amb la cultura estan revitalitzant espais buits de Tarragona com el conservatori a la Tabacalera o el hub cultural de la Savinosa. Quan tindrem concrecions en aquest últim projecte?
El primer pas és el camí de ronda i està al caure. Estan pendents de l’adjudicació de les obres i trigaran uns sis mesos. Dins de la finca estem treballant conjuntament amb l’Ajuntament per establir què hi ha d’anar i tenir aquesta mena de residència cultural per establir sinergies artístiques i un espai cultural a l'aire lliure amb poc impacte paisatgístic. No tenim establerts encara els tempos perquè primer volem veure el camí de ronda, que és la primera actuació a la finca de la Savinosa en molts anys.
Actualment, la seu provisional de la Diputació a Tortosa és al Palau Montagut. Es preveia utilitzar l’actual edifici del Conservatori si aquest es traslladava als Josepets, però finalment s’ha descartat. Quines opcions hi ha sobre la taula?
Estem en converses amb altres possibles espais. Creiem que és millor treballar-les amb discreció i quan sigui el cas ja les comunicarem. L'ampliació del Conservatori la farem de manera participada i l’ajuntament n’estarà al cas.
Terres de l’Ebre ha patit el sotrac dels aiguats darrerament. Quin paper té la Diputació a l’hora de posar al dia el territori?
Tenim dues línies. Una de suport econòmic per fenòmens extraordinaris meteorològics extrems. Fa poc vam resoldre la convocatòria de l'any passat per 4,7 milions d’euros i estem a l’espera de la nova convocatòria pels municipis afectats pels aiguats i també pels incendis al Baix Ebre. D’altra banda, posem a disposició assistència tècnica pels municipis de menys de 5.000 habitants. Per exemple, amb els aiguats les nostres brigades de carreteres van anar allí per restablir els camins.
La zona de l’Ebre està sent molt afectada pel canvi climàtic. Hem de replantejar com tenim muntat el territori?
Sí. De fet, hi ha municipis com Alcanar que ens van demanar subvencions extraordinàries per projectes concrets que canalitzin l’aigua i restableixin la situació d’origen d’aquestes zones fràgils. Estan conscienciats que han d’actuar a l’arrel del problema, però amb els recursos de l’ajuntament és difícil sufragar els canvis i han de picar la porta de la Diputació, de la Generalitat i l’Estat.
La Diputació va entomar el repte d’arreglar la 'carretera de la vergonya', però la licitació de les obres va quedar deserta. Quan començaran a actuar-hi?
No ens corresponia, però vam considerar que primava la incumbència per sobre de la competència. Vam agafar el toro per les banyes i vam fer el projecte quan la carretera encara pertanyia als municipis. A partir d’aquí, no hem parat amb tots els procediments, però a vegades hi pot haver incidències com la licitació.
Ara bé, en lloc d’esperar al Ple que correspongui per tornar a licitar-ho amb un increment de pressupost, en farem un d’extraordinari dimarts. Qualsevol dia que guanyem és positiu per avançar. Volem donar-li la màxima prioritat. Tenim entre cella i cella que la carretera es faci com més aviat millor. Per això, hi estem posant tots els esforços i no volem perdre ni un dia. La intenció és adjudicar entre finals d’any i principis de 2026.
"Les obres a la 'carretera de la vergonya' tenen la màxima prioritat, no volem perdre ni un dia"
Per què no s’havia actuat fins ara?
En un inici ho havia de fer la Generalitat. En veure que es dilatava, des de la Diputació vam dir que ho faríem nosaltres.
Cunit planteja un referèndum per canviar de comarca i província. Històricament, s’ha tractat en un segon terme el Baix Penedès?
El Baix Penedès ha estat oblidat per moltes administracions, però la Diputació no ha estat la principal administració que l’ha oblidat. Tenim entre cella i cella que ha d’haver-hi un equilibri territorial en tota la nostra acció, ja sigui amb els serveis o els recursos econòmics. A més, recentment vam obrir els serveis de la Diputació al Vendrell o col·laborem amb altres administracions com la URV per reforçar la seva presència al Baix Penedès. Tenim al cap la comarca.
Estan igual d’oblidats que el Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre...
El sud en general –i en concret el Baix Penedès- viu d’un període de desinversió històrica molt gran per part de la Generalitat i l’Estat. Com a administració supramunicipal hem d’exigir acabar amb això i que es facin inversions. No veig clar que es plantegi un canvi a Cunit perquè la tradició i vinculació del Baix Penedès ha estat amb la nostra demarcació. Fer canvis administratius quan hi ha vincles naturals a vegades és forçat i té un impacte complex per a la ciutadania.
Jaume Casañas, alcalde de Cunit, deia que no volia ser pres de les fronteres que s’havien establert el segle passat. Les actuals línies que divideixen el territori obeeixen a la realitat del país?
Les línies s’acaben duent a terme amb la naturalitat. Si la gent del Vendrell es mou en la nostra demarcació vol dir que aquestes són les línies que funcionen.