Mont-roig del Camp viu un 'boom' econòmic provocat per diverses inversions que han d'arribar al municipi del Baix Camp. En l'àmbit turístic, la localitat s'ha posicionat clarament com un dels destins més potents pel que fa a l'oferta de càmping. L'últim projecte -arrossegat des de fa dècades- és el de l'anomenat Càmping de les Arts, que ja ha començat les obres i ha de permetre donar un nou impuls a aquest sector. "Ens situarà encara més com a municipi de referència a nivell europeu. A Catalunya serem el segon municipi amb més places", afirma l'alcalde, Fran Morancho. Amb aquesta nova proposta, Mont-roig se situarà en prop de 12.000 places d'acampada, que es poden traduir en unes 24.000-48.000 persones aproximadament.
Ara bé, el seu creixement possiblement no s'aturarà aquí i des de l'Ajuntament ja estudien anar més enllà. "Estem en converses amb dues empreses que volen fer una implantació en el sector del càmping en un espai que tenim per desenvolupar. No hi ha res important, però sí que existeix la ferma voluntat de les dues empreses de venir al municipi", anuncia Morancho. Si finalment les negociacions arribessin a bon port, l'alcalde subratlla que Mont-roig es convertiria en el primer municipi d'Espanya en nombre de places, desbancant Sant Pere Pescador.
La gran festa del càmping
Lligat amb aquesta tendència de Mont-roig, Morancho també ha desvetllat una nova activitat que acollirà la localitat durant l'última setmana de juny. Aprofitant que el 29 és el Dia Internacional del Càmping, es farà un esdeveniment relacionat amb aquest món que ha de programar activitats musicals, espasi foodtrucks, zona de compravenda de caravanes, activitats relacionades amb el món càmper o jornades tècniques.
Aquell cap de setmana també serà l'oportunitat per posar en marxa una nova associació impulsada per Mont-roig: l'associació de municipis que tenen instal·lacions de càmpings. La reunió fundacional comptarà amb localitats com Sant Pere Pescador, Benidorm, Tarifa, Zarautz, Sanxenxo o Ainsa i espera ser un espai de trobada per posar en comú problemàtiques i actuar com a lobby.
Lotte no s'atura
A banda del món del càmping, Mont-roig espera en els pròxims anys culminar dues grans inversions que han de diversificar l'economia del municipi: la fàbrica de bateries Lotte i el hub agroalimentari d'Ametller Origen. Pel que fa a la primera, l'alcalde recalca que el projecte "continua viu", malgrat que en els últims mesos l'empresa hagi "aixecat el peu de l'accelerador". La complexitat del projecte i la burocràcia administrativa ha fet que tot vagi més lent de l'esperat i assegura que no estarà llest pel 2027. Tot i això, Morancho vaticina que el 2028 ja es podran començar a construir les primeres làmines de coure.
Pel que fa a l'aposta d'Ametller Origen, el consistori avança que a finals de mes portaran la proposta definitiva. En aquest cas, posen en valor que no només serà una inversió en producció agrícola amb 500 nous llocs de treball, sinó que es treballa amb la UPC per ser també un espai de recerca i formació.
La Via Verda, a falta de serrells
Una altra de les actuacions esperades per Mont-roig és la Via Verda per l'antic traçat de les vies de tren entre Cambrils i l'Hospitalet de l'Infant. Morancho s'ha mostrat molest en com s'han abordat les negociacions amb Adif, però confia que en les pròximes setmanes es pugui reconduir i tirar endavant l'anhelat projecte. De moment, els principals esculls per l'Ajuntament són la qualitat de l'actuació i la "manca de sensibilitat" en el tram de més de tres quilòmetres que travessa Miami Platja. A més, ha anunciat que la Diputació de Tarragona s'encarregarà del 50% del manteniment d'aquest tram un cop es posi en marxa.
Pel que fa a altres inversions, Morancho ha destacat en una trobada amb la premsa la tercera fase de l'avinguda Barcelona, la zona esportiva, el teatre auditori, el camp de golf i l'hotel de Bonmont a partir de l'any que ve i la futura candidatura a la Llei de Barris pel nucli de Mont-roig. Tanmateix, ha reclamat que es millori d'una vegada el tram de l'N-340 que passa per Miami. De fet, es tracta del "més perillós de l'Estat" i fa anys que la seva humanització es troba encallada.
