Mont-roig del Camp admet que va destruir els ninots mironians a petició dels hereus del pintor

La Successió Miró assegura que el 2011 va demanar retirar i destruir les peces per un conflicte amb creacions fetes en vida de l’artista

11 d'agost de 2026 a les 16:55h

La polèmica pels ninots mironians de Mont-roig del Camp suma un nou capítol. Després de les informacions publicades per ‘Nacional.cat’ i ‘Ressò’, i de les reaccions d’ERC i Junts reclamant explicacions sobre el parador d’aquestes figures, la Successió Miró ha expressat el seu suport a les persones que l’any 2011 van complir amb les demandes dels legítims propietaris dels drets d’autor de l’obra de Joan Miró.

Tant la Successió Miró com l'Ajuntament de Mont-roig del Camp han enviat avui els seus respectius comunicats oficials confirmant que l'entitat va demanar l'eliminació dels ninots, i que no fer-ho podria haver dut l'Ajuntament a un litigi legal i judicial per les figures. El consistori, l'any 2011, va aprovar a través de la Junta de Govern Local la retirada i eliminació d'aquests elements festius.

En un comunicat, l’entitat defensa que l’Ajuntament de Mont-roig del Camp va actuar “en compliment de la llei” quan va retirar i eliminar els ninots, després de la petició expressa formulada per la família Miró. Segons la Successió, en aquell moment hi havia un “clar conflicte d’originalitat” entre aquestes peces i les creades amb Joan Baixas en vida de l’artista.

Els ninots mironians eren uns elements de caràcter popular i festiu creats amb finalitat divulgativa i d’animació cultural. Estaven ubicats a les dependències de l’Església Vella i havien estat fets el 1993 amb motiu del centenari del naixement de Joan Miró.

 

La família Miró va demanar retirar-los i eliminar-los

La Successió Miró, responsable de vetllar pel respecte i la integritat de l’obra i la imatge de l’artista, recorda que l’any 2011 es va adreçar a l’Ajuntament amb la voluntat de preservar l’obra original de Miró.

En aquella comunicació, segons recull el consistori, l’entitat va sol·licitar la retirada i eliminació dels ninots mironians perquè considerava que aquests elements constituïen una alteració de l’obra de l’artista.

La Successió també va advertir que, si no s’atenia la petició, podia actuar per via judicial. Davant d’aquest escenari, la Junta de Govern Local, en sessió del 13 d’abril de 2011, va acordar comunicar al Centre Miró que l’Ajuntament retiraria les figures. Posteriorment, els ninots van ser eliminats.

 

El context del projecte mironià a Mont-roig

La Successió Miró també situa aquella decisió en el context del moment. L’any 2011, l’Ajuntament de Mont-roig començava a estudiar la possibilitat de crear una institució sòlida al municipi dedicada a la figura de Joan Miró. Segons l’entitat, en aquell context la petició dels hereus de l’artista “no podia ser desoïda”.

Per a la família Miró, el conflicte es produïa perquè les peces de Mont-roig s’inspiraven en un univers creatiu que ja tenia obres originals vinculades a Miró i Baixas, conservades a la Fundació Miró de Barcelona, al Museu Es Baluard de Mallorca i en col·leccions particulars.

Tot i això, la Successió admet que el debat sobre els drets d’autor i les decisions que se’n deriven és “lícit i necessari” en una comunitat democràtica i crítica.

 

ERC i Junts havien reclamat explicacions

La resposta arriba després que ERC i Junts reaccionessin a les informacions que apuntaven que l’Ajuntament s’hauria pogut desfer dels ninots. Els dos grups havien reclamat aclariments i havien defensat que les figures formaven part del patrimoni cultural i popular del municipi.

ERC va anunciar que al setembre presentarà una pregunta per escrit al ple per conèixer tota la informació sobre el cas i defensar que els ninots siguin reincorporats al patrimoni públic, si encara fos possible. Junts, per la seva banda, va reivindicar que la cultura popular dels pobles s’ha de poder celebrar i viure plenament.

També l’entitat ecologista local L’Escurçó havia encès les alarmes sobre el parador de les figures, després d’assenyalar que haurien estat guardades en un magatzem situat en uns terrenys que l’Ajuntament va vendre el 2024.

Ara, l’Ajuntament considera important posar aquesta informació a disposició de la ciutadania per aclarir els fets i insisteix que les actuacions del 2011 van respondre a la petició expressa de la Successió Miró.

Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara