L'any 2025 va ser convuls pel que fa a la política, però sembla que aquest inici d'any és més tranquil a Altafulla. Parlem amb els coalcaldes sobre la situació actual del municipi: cultura, serveis, política... També preguntem per quin paper vol jugar Altafulla en l'àmbit territorial.
Després de la reconfiguració del govern l'any passat, com definirien la salut política de l'Ajuntament avui?
Alba Muntadas: Bé, tot el que anem proposant i traient al ple va sortint. Anem tirant endavant els projectes que tenim planificats i la feina es va fent. Sempre hi ha discrepàncies polítiques, evidentment hi són i amb l'oposició és inevitable perquè són partits diferents. Però crec que, en general, hi ha una bona entesa i els períodes de treball van sortint bé.
Jordi Molinera: Es dona la paradoxa que quan fa un any érem un govern de majoria absoluta, perdíem votacions al ple perquè Junts hi votava en contra. I ara, sent un govern que està en minoria, no hem perdut ni una de les votacions que hem portat a ple: pressupostos del 2026, ordenances fiscals... tot el que portem a votació. Per tant, almenys a nivell polític, estem contents que això no s'ha aturat de cap manera.
Per què hi ha un pressupost més baix que l’any anterior, quan la tendència als municipis és de pujar o mantenir?
J: L'any passat el pressupost va introduir les inversions de tot l'any a deute, preveient que amb l'entrada del romanent (que normalment entra al març) ho cobriríem. Aquest any ho hem fet una mica al revés, hem esperat a saber quin és el romanent i llavors, al ple de març, incorporarem les inversions. Al final, el pressupost acabarà sent, si fa no fa, d'aquestes xifres, entorn dels 12 o 13 milions d'euros.
A: També passa que a mig mandat ja teníem molt clars els projectes grans que volíem tirar endavant, els teníem aprovats i ja els podíem executar. Aquest any hem posat al pressupost projectes que eren més petits, però que ja teníem aprovats. Ara van sortint altres projectes que potser no eren la prioritat inicial o la línia de treball principal del mandat, però si hi ha possibilitat amb el romanent, els incorporem.
J: Un exemple és la remodelació de la plaça de la Portalada. Va sortir d'un procés participatiu i anàvem fent sobre la marxa. No la vam posar al pressupost inicial perquè no teníem el projecte executiu fet ni sabíem quant pujaria. Ara, si tenim finançament amb el romanent, ho tirem endavant.
La remodelació de la plaça dels Vents és una de les grans apostes d'aquest mandat. Quin canvi d'usos i dinamització comercial s'espera?
J: Per començar, és una pacificació del trànsit diari. En fer una plaça tota a un mateix nivell, els vianants guanyen molt més protagonisme. És la plaça central de Baix a Mar, la seva "Plaça Major", amb parc infantil, serveis de restauració al voltant i connectada amb l'eix comercial. Aquest estiu també la volem tenir amb ombra per afavorir el passeig quan fa calor. A més, era una plaça que feia més de 40 anys que s'havia fet i estava en unes condicions pèssimes. Les proves de salut als arbres van dir que els havíem d'arrencar tots perquè estaven morts. Era una rentada de cara del tot necessària. També hi hem afegit nous serveis, com dos col·lectors pluvials per mitigar les inundacions.
El 2025 es va fer una aposta econòmica molt forta per millorar el drenatge a Baix a Mar. Ha millorat considerablement la situació?
J: Sobre les inundacions no hi ha una solució màgica. Tu no cures algú només fent una cosa; és la combinació de menjar bé, medicament i repòs. Aquí és igual. Hem fet neteja i n'hem fet de nous a l'abril i a l'agost. També tenim l'estació de bombament d'aigües residuals i activem la brigada municipal i Aigües d'Altafulla en episodis de pluja. Els dos últims avisos de pluja han demostrat que el sistema treballa força bé i ens ajuda al fet que l'aigua no arribi als punts del barri on més s'inunda.
Els radars sempre formen enrenou. Noteu considerablement la pacificació del trànsit?
J: Vam fer un estudi previ i vèiem que en alguns punts hi havia excessos de velocitat massa grans i havíem tingut ensurts. Igual que ens va passar amb la zona blava l'estiu passat, que érem l'únic municipi de la zona que no en teníem, érem dels pocs sense radars. Per fer-nos una idea, del 22 de desembre al 7 de gener, per Marquès de Tamarit van passar 22.000 cotxes. D'aquests, ens vam fixar en uns 1.500 que anaven gairebé al doble de la velocitat permesa (a 60 km/h). La setmana passada, amb el radar, ja no eren 1.500, sinó uns 300. Hem aconseguit reduir la velocitat a l'entrada principal del poble. Abans els cotxes frenaven una mica, però mantenien velocitat alta; ara entren ja pacificats. Pensa que tenim 14 passos de vianants que donen accés a escola, música i comerços, hem de garantir la seguretat.
Pel que sembla, amb tot plegat, l'aposta és forta per què els cotxes perdin el protagonisme. És així?
A: El que hem anat fent és incentivar que el ciutadà deixi el cotxe a banda i es desplaci a peu o amb bicicleta. L'anàlisi dels camins escolars ens diu que anar de Baix a Mar al Roquissar, els dos extrems, són 45 minuts a peu. Els desplaçaments interns són molt factibles. Per exemple, al carrer de Dalt, un cop acabin les obres, només hi podran accedir veïns i proveïdors; volem que sigui de passeig. A la plaça dels Vents es redueix un carril d'entrada. La idea és que la gent deixi el vehicle a la perifèria i al centre circuli a peu.
Com es troba la Casa de la Festa?
J: És un projecte que ens fa especial il·lusió. Per tenir una "Altafulla Viva" has de posar les coses fàcils a les entitats. Tenim entitats amb molta trajectòria com els Bastoners i els Gegants que fins avui no tenien un espai propi per assajar. Aquest dissabte neix una nova entitat, la Mulassa d'Altafulla. La Casa de la Festa, al costat de la plaça del Pou, serà casa seva. A més, recuperem patrimoni.
La cultura d'Altafulla, llavors, es troba en una bona situació?
A: Déu-n'hi-do. L'última Festa Major va tenir una cercavila amb molta gent. Estem contents d'haver defensat "Altafulla Viva" i que la gent es faci seu el folklore i el tregui al carrer. Estem en un procés de creixement i consolidació.
J: Si fa uns anys Altafulla es trobava en un moment que debatia si volia ser un poble dormitori de Tarragona/Barcelona o un poble viu amb identitat pròpia, crec que estem guanyant la batalla. No es pot cantar victòria, però estem fent el que toca per ser un poble viu. Ens és igual d'on vinguis o si tens 7 o 25 cognoms altafullencs; l'important és que el teu futur el vegis arrelat i identificat amb Altafulla.
Amb la residència, què ha de passar aquest 2026? Quin és el full de ruta?
A: Aquest 2026 s'ha de fer la redacció del projecte. Volem que sigui participativa a partir d'un concurs d'idees per a arquitectes. Hi haurà un jurat format per gent de la casa, tècnics i arquitectes externs per aportar una visió d'espais útils. A partir d'aquí sortirà l'encàrrec definitiu. Els diners pressupostats són per a la redacció d'aquest projecte executiu.
Què pensen de la futura Àrea Metropolitana de Tarragona?
J: Esperem que no sigui un nou espai on les grans ciutats es barallin entre elles, com ha passat amb l'exemple de l'estació intermodal (Vila-seca diu una cosa, Reus una altra, Tarragona una altra). Si no serveix per ajudar els municipis petits i coordinar, anem malament. Té pinta, però, que la intenció és bona: coordinar mobilitat, habitatge, treball i sostenibilitat amb una estratègia a 10 anys vista. Nosaltres som un ajuntament de 6.000 habitants, "limítrof", i estem a l'expectativa. De fet, dilluns entra una moció per adherir-nos-hi, i crec que hi ha prou unanimitat local. Però volem que es vegi més enllà del triangle Reus-Tarragona-Vila-seca i el polígon petroquímic. Hem de crear sinergies també amb els municipis del Baix Gaià i l'interior.
