Memorimage celebra 20 anys a Reus amb 21 pel·lícules, estrenes i totes les sessions gratuïtes

El Memorimage – Festival Internacional de Cinema de Reus arriba a la 20a edició (4–7 de novembre) amb 21 pel·lícules i entrada gratuïta a totes les sessions. Especialitzat en cinema amb imatges d’arxiu, el certamen celebra 20 anys de difusió i reutilització creativa del patrimoni audiovisual, i aposta per acostar-ne el valor a les noves generacions. La programació inclou 6 estrenes a Catalunya i 14 col·loquis amb equips artístics.

Nova direcció artística

El festival estrena direcció amb Agustí Argelich (director, productor i programador), Membre d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català (maig de 2025). Argelich defineix el Memorimage com un “punt de trobada internacional i de referència del cinema on l’arxiu és el protagonista”.

SECCIÓ OFICIAL

Memòria i reparació a través del cinema

• The Unfixing, de Nicole Betancourt: relat íntim que entrellaça la sanació del propi cos amb la crisi climàtica.
• La memoria de las mariposas, de Tatiana Fuentes Sadowski: recorregut sensorial que combina arxius de l’Amazònia d’inicis del segle XX amb la memòria personal.
• Constel·lació Portabella, de Claudio Zulian: retrat de Pere Portabella i repàs als últims 70 anys d’història d’Espanya i Europa.
• El petit peó, de Joan Gamero: biografia d’Arturo Pomar, geni dels escacs utilitzat i abandonat pel franquisme.
• Merckx, de Christophe Hermans i Boris Tilquin: èxits i contres de la llegenda del ciclisme.

TERRITORI I JOVES

• MemoriReus (arrelament local)
  • Naufragis, bussos i homes «rana», de Josep Maria Castellví Viladegut – Estrena mundial: històries desconegudes de restes de vaixells a l’Ebre després de la II Guerra Mundial.
  • Renàixer, de Mario Pons – Estrena catalana: retratat musical en defensa del Delta i les Terres de l’Ebre.
• MemoriJove (ESO i batxillerat, amb debat)
  • Sis títols sobre memòria històrica i feminismes:
  • Dolores Ibárruri. Pasionaria (Amparo Climent),
  • Odradek (Juli Suàrez),
  • Arcadi (David Serrano Blanquer),
• i tres curtmetratges de memòria:
  • Escuchar la sombra (Miguel G. Morales)
  • La diva, mi abuela y yo (Inés G. Aparicio)
  •  Los trazos que quedan de ti (Lia Lugilde).

La inscripció és gratuïta (via web del festival). També s’estrenen els curtmetratges del Col·legi Sant Josep i l’Escola Puigcerver dins el concurs MemoPlay.

SESSIONS ESPECIALS (CARTA BLANCA)

• UnArchive (Itàlia)
  • 16 millimetri alla rivoluzione, de Giovanni Piperno: revisita el cinema comunista italià (anys 50–80) i n’interroga l’herència.
• MUTA – Festival de Apropiación Audiovisual (Perú)
  • Sessió de curts La mirada, l’arxiu i la persistència dels cossos i territoris en resistència (de Palestina als paisatges de l’extractivisme):
    • Accidental animals (Leila Fatima Keita, Felix Klee),
    • Avalancha (Germán García),
    • Cerrado temporalmente (Paulina López Cabrera),
    • MA-QUINA (Sebastian Widemann),
    • Soy una lesbiana de este país (Rocío Llambí).

ACTIVITAT PARAL·LELA: FILMOTECA DE CATALUNYA

• Taula rodona: “De l’arxiu al núvol: reptes i desafiaments de la transició de l’analògic al digital”
  • Amb Iolanda Ribas (Centre de Conservació i Restauració, Filmoteca de Catalunya), Mar Llanas (presidenta ADAE), Luca Ricciardi (UnArchive / AAMOD) i Milagros Távara (cofundadora i programadora MUTA).

INAUGURACIÓ I CLOENDA (OBERTES AL PÚBLIC)

• Inauguració (4/11): Boris Skossyreff, l’estafador que va ser rei, de Jorge Cebrián, amb Manel Piñero com el carismàtic impostor que es va autoproclamar rei d’Andorra (1934).
• Cloenda (7/11): Quelques siècles de plus, de Raphaël Martin-Dumazer – Estrena a Espanya sobre la restauració d’un film dels anys 1920, de la preservació al treball digital.

Amb entrada lliure i copa de cava per brindar pel 20è aniversari (inscripció gratuïta al web).

PRESENTACIÓ OFICIAL

La programació es va presentar dimecres, 29 d’octubre, amb Agustí Argelich, l’alcaldessa Sandra Guaita i el regidor de Cultura i Política Lingüística Daniel Recasens. Guaita va destacar el Memorimage com a festival de referència a Reus, i Argelich va remarcar “dues dècades de treball rigorós programant films d’arxiu —sovint inèdits— que documenten la diversitat i la riquesa de l’experiència humana”.