Un llibre editat per la Diputació de Tarragona s’endinsa en una seixantena de pobles deshabitats

    Contra l’oblit. Els pobles abandonats a la demarcació de Tarragona, del sociòleg Carles Martí, s’ha presentat al nucli de la Masia de Castelló, al terme de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, en un acte encapçalat per la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó

    La Masia de Castelló, al terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, ha acollit, aquest dijous a la tarda, la presentació del llibre Contra l’oblit. Els pobles abandonats a la demarcació de Tarragona, amb textos de l’escriptor Carles Martí i fotografies de Ramon Cornadó. La tria d’aquest poble per fer-hi aquest acte públic no és gens casual: la Masia de Castelló és un exemple clar de nucli que ha ressorgit després de dècades d’abandonament, amb la celebració del Pessebre dels Estels, cada Nadal, entre altres activitats al llarg de l’any. “El llibre no només reflecteix l’abandonament de nuclis de muntanya, sinó que també ens dona molts motius per a l’esperança, com ho demostra la recuperació del poble on som ara”, ha destacat la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, durant la presentació.

    L’acte també ha comptat amb la participació de l’autor dels textos; de l’alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Alfons Garcia; de regidors i regidores del municipi; del president de l’Associació Masia de Castelló, Santiago Nomen; de la vicepresidenta del Patronat de Turisme de la Diputació, Camí Mendoza, i del diputat Pere Lluís Huguet. Els participants en la presentació han destacat la importància patrimonial i històrica d’aquests petits nuclis i la necessitat de recuperar-los amb iniciatives de caire cooperatiu, cultural, festiu o turístic, com és el cas de la Masia de Castelló.

    Editat per la Diputació de Tarragona dins la col·lecció Difusió cultural, Contra l’oblit. Els pobles abandonats a la demarcació de Tarragonarepassa una part desapareguda del patrimoni local del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès i alhora detalla els motius històrics, geogràfics, econòmics i socials que van provocar la pèrdua d’habitants en una seixantena de nuclis de muntanya, la major part dels quals van quedar buits al llarg del segle vint. És el cas de Gallicant, Selma, Torlanda, Marmellar, Algars o la Mussara. En aquest darrer nucli, la Diputació ha finançat recentment la consolidació i rehabilitació de l’església i del seu emblemàtic campanar. “La nostra és una administració orientada, en essència, a assolir l’equilibri territorial de la nostra regió i la generació d’oportunitats arreu dels nostres municipis, en especial els més petits. En aquest sentit, continuem treballant per dotar el nostre territori de més i millors oportunitats, per tal que ningú no es vegi obligat a abandonar el seu poble”, ha emfasitzat Noemí Llauradó.