La victòria de Somos Catllar fa dos anys va obligar la resta de candidatures a formar un govern quadripartit amb PSC, Junts, MO1-TE i ERC. En el pacte, van decidir que Jordi Ruiz (Junts), Xavier Canadell (MO1-TE) i Alba López (PSC) rotarien a l’alcaldia durant el mandat. Parlem amb Xavier Canadell, que ha de ser batlle fins a l’1 d’octubre, per repassar com estan les demandes de les urbanitzacions, les inversions al municipi i la seva posició en l’engranatge metropolità.
Els canvis d’alcaldies afecten d’alguna manera el funcionament del govern?
Precisament, una de les qüestions del pacte és que només canviaria la figura de l’alcalde. El que són les regidories continuen sent les mateixes. N’hi ha algunes que són troncals com urbanisme, via pública i estructures importants. Tot i que hi ha un regidor, les parlem entre tots.
S’entenen amb aquesta fórmula quadripartida?
Sí. Si no, ja no hi seríem. A nivell ideològic, és similar al que passa al país. Tothom ha fet un pas enrere i s’ha tornat a una lògica diferent.
El govern no es veu afectat per dinàmiques nacionals?
No. Podria haver-hi cert recel amb el PSC. De fet, hi era a l’hora d’arribar a l’acord. Però l’Alba és una persona jove que no serà mai agressiva amb el pensament i l’Antonio s’ha mogut sempre per aquí. El PSC no s’hi posa massa. El país està tou amb això i no es genera el conflicte.
“Ens entenem amb els socis de govern. Si no, ja no hi seríem”
MO1-TE és un dels propulsors de les comissions. Com estan funcionant?
Aquesta setmana les tornem a reunir. La de cohesió territorial i urbanisme m’importa especialment. El que busca és que s’impliquin les persones que en formen part per fer de corretja transmissora. Hi ha persones que són reticents a transmetre informació i la comunicació és una de les principals preocupacions. Podem fer una cosa, però ens interessa explicar per què prenem aquestes decisions. Les comissions tenen aquest objectiu, tot i que encara no arriba bé la informació a les persones que viuen fora del nucli.
La recepció de les urbanitzacions és un dels reptes de l’Ajuntament.
Hi ha dos problemes diferents i no es pot barrejar pel que fa a les demandes. Una cosa és la recepció, que l’Ajuntament es faci càrrec de les instal·lacions, i l’altra és si estan fetes o no. Per un costat, tenim moltes urbanitzacions que de facto ho tenen tot a punt i els arriba tot correctament, però hi ha algun problema jurídic. Algú que no té bon subministrament d’aigua o un altre que li falta la cessió d’un espai. Tot i això, estan vivint dignament, connectades al clavegueram, l’Ajuntament es fa càrrec de les factures de l’enllumenat, les escombraries es recullen…
D’altra banda, hi ha urbanitzacions que a vegades encara no han iniciat ni tan sols el pla. Cal preparar el procés, posar d’acord els veïns, compensar les finques… és més complicat. No es poden barrejar, són dos problemes diferents. Tant pot queixar-se una persona de l’Eixample com una de Mas Pallarès, perquè ambdues zones estan urbanitzades. No té res a veure amb Mas Gerembí, Bonaire o Manous.
“Amb les comissions busquem que s’impliquin les persones que en formen part per fer de corretja transmissora”
Què plantegen per cobrir la demanda de la recollida de brossa?
Tenim nuclis on hi ha quinze cases i hi aportem solucions concretes. Per exemple, a Mas de Cosme tenen contenidors petits, però es recull cada dia. Fins ara no podien reciclar. Estem pensant en alternatives per a després de 2027. El municipi no és uniforme i podem tenir diferents solucions.
Els veïns també havien posat el focus en la seguretat. Què s’està fent?
No són només les urbanitzacions les que tenen més risc. Quan aquestes brigades de delinqüents es fixen en un espai, arrasen amb tot. Viure en una urbanització al costat del bosc té això i els dolents no els podem controlar. El que tenim és la capacitat d’ampliar la plantilla i posar-hi dificultats. Quan vam entrar el 2023 treballaven dos vigilants i ara en tenim entre set i vuit. Donen suport a la seguretat i els veïns ho noten. A més, els Mossos han augmentat la presència i tenim reunions constants.
“No podem controlar els delinqüents, però tenim la capacitat d’ampliar la plantilla de vigilants i posar-hi dificultats”
Les anteriors eleccions una bona part d’aquestes persones que viuen a les urbanitzacions van apostar per Somos Catllar. Creu que han convençut el seu electorat?
S’haurà de veure. Per això és important la transmissió d’informació. No volem que arribi esbiaixada. Informem del que no ens surt bé, no ens n’amaguem. Però no volem que sigui esbiaixat i s’ha de ser realista. Hi ha coses que ni tens competència, ni tens recursos, ni és just i equitatiu. Hi ha gent que ha fet molts esforços econòmics per tenir la urbanització com la tenen. Seria injust tractar un tema urbanístic com si fos un tema social.
Ens hem apuntat a un grup impulsor de municipis que tenen problemàtiques d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics. Veurem si el Govern ens mira d’una altra manera i ens facilita les coses. En un municipi com el nostre els recursos són limitats i hi ha drets de persones que s’han de cobrir. S’ha de ser just. No farem coses de les quals ens puguem penedir, ni favors als qui ens pressionen més o amb qui hi ha afinitat.
Com és la relació amb l’oposició?
És complexa. Ens agradaria que fos més realista i que hi hagués alguna proposta de veritat. Si alguna vegada s’ha apuntat alguna cosa, era inviable. Algunes pràctiques no ens agraden.
“No farem coses de les quals ens puguem penedir, ni favors als qui ens pressionen més”
Les urbanitzacions estan centrant bona part del debat. I el poble?
Urbanísticament està frenat perquè primer hem de resoldre tot el que és molt deficitari. Tot i això, el nucli antic també té molts dèficits i no s’ha renovat des de fa molts anys. És cert que s’està remodelant el Centre Cultural, però és un equipament per a tothom. També farem un pavelló, on l’oposició ja s’hi ha posat d’esquena.
Per la seva ubicació…
Sí, però és que no tenim espais. El lloc que defensa l’oposició és un espai que no està urbanitzat i hauríem d’esperar anys que un promotor privat vingui. No podem esperar, és una demanda. Fer un Complex Esportiu porta molts beneficis perquè centralitza les zones esportives i elimina despeses supèrflues.
Quins són els altres projectes en marxa?
Fa dos mandats es va arribar a un acord amb Ensenyament perquè hi havia un dèficit sobre l’espai lúdic de l’Institut, on es preveia fer el pavelló l’anterior mandat. Quan vam entrar ho vam tenir clar: es necessitava un pati a l’escola i s’havia de fer. L’hem hagut d’assumir nosaltres, tot i que li hauria correspost a Ensenyament. Una altra despesa important és una zona d’aparcament a la Torre d’en Guiu i una altra a la zona del camp de futbol, on adquirim una finca per ampliar l’aparcament i per altres instal·lacions. A més, hem col·locat càmeres de seguretat lectores de matrícules per facilitar la tasca policial.
“Teníem clar que es necessitava un pati a l’escola i el cost el vam assumir nosaltres”
Ara s’està construint l’àrea metropolitana de Tarragona. S’hi senten interpel·lats?
Som convidats de pedra, però se’ns veu. Tenim una zona on viu molta gent. De fet, des de la rotonda de la presó fins a la de Sant Roc, tot el que queda a la dreta és el Catllar. A aquelles urbanitzacions hi ha les principals dificultats de comunicació. És una zona molt metropolitana, com també la de Llevant. Estem a tocar de Tarragona i hi ha molta gent residencial. Per això, hem de formar-hi part i hem d’estar comunicats, especialment en transport. Seria molt fàcil connectar-nos amb Tarragona per carretera, però no ens ho permet la llei de mobilitat. Tenim dos tècnics en una comissió de mobilitat que està estudiant com ha de ser el nou conveni del transport i hi aporten la visió del Catllar.
La mobilitat és un dels pals de peller d’aquesta àrea metropolitana. Quins són els dèficits del Catllar?
Tots. El primer, intern. Com ens traslladem d’un punt a l’altre del nostre municipi. En aquest sentit, hem passat a formar part de l’associació de mobilitat del transport urbà, que es dedica a estudiar les solucions i demandes del municipi. Mirarem d’ampliar les freqüències pels estudiants i per les hores punta de la feina, però hem d’enganxar amb la zona metropolitana. És la gran demanda. Hem de poder deixar com a mínim persones en un lloc on els busos de Tarragona les puguin recollir. Ara per ara, no podem ni tenir un autobús propi i deixar els passatgers a l’altra banda del camp de golf perquè no podem baixar les persones en un altre terme municipal. El sentit comú et diu que això no és normal. Cal canviar el reglament.
