La diagnosi sobre l’ús del català realitzada a 90 establiments comercials i de restauració i 10 entitats esportives de Torredembarra constata que hi ha marge per incrementar-ne l’ús habitual, especialment en l’àmbit comercial, on només el 17,8 % dels establiments visitats va iniciar espontàniament l’atenció en català.
L’estudi, impulsat per l’Ajuntament de Torredembarra a través del Consorci per a la Normalització Lingüística, permet conèixer amb més detall la situació en aquests àmbits, tot i que els percentatges obtinguts no es poden extrapolar al conjunt del comerç ni al total d’entitats esportives del municipi.
Marge de millora en l’atenció comercial
Les dades evidencien una diferència entre la llengua amb què s’inicia el contacte i la que es manté durant la conversa. Tot i que el 82,2 % dels establiments visitats va saludar inicialment en castellà, quan l’informador s’adreçava en català al personal, en el 52,2 % dels casos la resposta i la conversa es mantenien en aquesta llengua.
La diagnosi també indica que, en 48 dels 90 establiments, és a dir, en un 53,3 %, hi havia almenys una persona d’atenció al públic que no sabia parlar català.
Pel que fa a la comunicació escrita, el 48,9 % dels establiments visitats té el rètol principal exterior en català i un 17,8 % el presenta parcialment. En la resta de casos, el rètol no era en castellà o bé no hi havia rètol principal.
En els rètols i cartells informatius, el 43,3 % dels comerços els tenia en català i un 32,2 % hi incorporava almenys alguna informació en català. El 24,4 % restant no tenia cap element en aquesta llengua.
Pel que fa als menús, les cartes, les llistes de preus i altres documents per a la clientela, el 38,9 % dels establiments els tenia disponibles íntegrament en català i un 14,4 % de manera parcial, mentre que el 41,1 % no els disposava en català i, en la resta, no hi havia documentació d’aquest tipus. En l’àmbit digital, també s’hi detecta marge de millora, tot i que una part dels establiments no disposava de web ni de xarxes socials.
Una presència més consolidada a les entitats esportives
Entre les 10 entitats esportives visitades, en 8 tots els membres podien parlar català. Aquesta llengua era la habitual en les relacions internes en 9 entitats i amb persones externes en 8.
Tot i que la salutació inicial es va fer en català en 6 de les 10 visites, en totes les entitats es va poder mantenir una conversa en aquesta llengua. Les dades apunten, per tant, a una presència més elevada del català en l’àmbit esportiu, encara que també hi ha marge perquè sigui la llengua habitual des del primer contacte.
Cal tenir present que la mostra esportiva ha inclòs 10 de les 37 entitats esportives del municipi.
69 adhesions a programes d’impuls lingüístic
La diagnosi també ha servit per oferir recursos específics als establiments i a les entitats. Dels 48 establiments en què almenys una persona que atenia el públic no sabia parlar català, 28 s’han inscrit al programa Comerços Aprenents, una iniciativa que ofereix formació lingüística vinculada al lloc de treball per facilitar l’atenció en català.
En paral·lel, el programa Voluntariat per la Llengua (VxL) s’ha ofert als comerços i entitats en què tothom sap parlar català, amb l’objectiu de fomentar-ne l’ús habitual i garantir l’atenció en aquesta llengua. Dels 50 comerços i entitats que complien els requisits, 41 s’hi han adherit, una xifra que representa el 82 %, incloses les 8 entitats esportives que hi podien participar.
Els resultats obtinguts serviran de base per definir les actuacions del futur Pla d’Impuls del Català de Torredembarra, amb mesures adaptades a les necessitats detectades per afavorir un ús més habitual de la llengua en el comerç, la restauració i les entitats esportives.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat