En el record de tots quedarà el descrèdit de certes opcions polítiques durant aquesta intensa campanya electoral. Fa uns mesos el regidor de Medi Ambient, Jordi Fortuny, va presentar la licitació del contracte més important de la ciutat, amb grans expectatives de millora respecte al contracte actual. No obstant això, la sorpresa va arribar quan cap empresa va mostrar interès i el contracte va quedar desert. No ens hauria de sorprendre que, amb un soci anticapitalista, el govern no hagi aconseguit convèncer les empreses de prestar el servei sense obtenir beneficis o fins i tot assumint pèrdues.
Davant aquest fracàs, Fortuny va sortir a defensar la qualitat tècnica de la feina feta, i va insinuar pràctiques fosques de les empreses. Poc després corregia i atribuïa la manca d’interès a les variacions dels preus del mercat, les pujades dels tipus d’interès i la crisi actual… Però no és més probable que el seu extremisme els hagi portat a licitar un concurs inviable? En lloc d’una reflexió autocrítica, ens vam trobar amb una defensa a ultrança.
En primer lloc, es van enfrontar als treballadors, generant un clima de confrontació mai vist. Després, van iniciar una campanya de desprestigi contra l’empresa actual. El que durant gairebé 4 anys va ser pau, en tan sols 4 mesos es va convertir en una veritable batalla campal: suposades conspiracions entre empreses, la “desaparició” de 540 contenidors, la barreja de residus de diferents contenidors, el presumpte incompliment salarial als treballadors. Mentrestant, el regidor i els seus tècnics s’alienaven amb els seus socis de govern, i es deixaven veure en la projecció d’un documental anticapitalista, contra la concessionària actual, sota el lema ja conegut de “el negoci de la brossa fa pudor”.
I amb aquest escenari, abans de les eleccions, el govern ha aprovat de nou el contracte més important de la ciutat, amb el vot de qualitat de l’alcalde. Hauran fet bé els càlculs aquesta vegada? A què es deu tanta pressa per licitar? No seria més ètic deixar-ho en mans del pròxim govern, sigui quin sigui? Potser el negoci de les escombraries realment fa pudor, però no la pudor què ens volen fer creure…
