La Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona ha emès un comunicat on insta les administracions públiques a adoptar una actitud més enèrgica per fer front a la creixent problemàtica que suposa l’ocupació il·legal d’immobles, fenomen que segons l’entitat provoca greus perjudicis socials, econòmics i jurídics tant als propietaris afectats com a la convivència ciutadana en general.
Dades oficials evidencien un augment exponencial
Segons les estadístiques facilitades pel Ministerio del Interior i diversos informes especialitzats, aquest problema manté una incidència elevada en l'àmbit estatal i també en la demarcació de Tarragona. Concretament, el nombre de casos denunciats per usurpació o ocupació sense autorització ha passat de 2.702 situacions registrades el 2010 a 16.426 durant el 2024, fet que representa un increment superior al 500%. Pel que fa a Tarragona, s’ha observat un creixement similar: els expedients coneguts han passat de 78 a 785 en el mateix període, multiplicant-se gairebé per deu.
Impactes sobre els propietaris i veïns
L’entitat posa èmfasi en què darrere cada cas hi ha persones o famílies que veuen vulnerat un dret patrimonial fonamental. La Cambra recorda que sovint es tracta d’un habitatge adquirit després d’anys d’estalvi o com una inversió pensada per complementar la jubilació o assegurar l’estabilitat econòmica familiar.
A més, assenyalen que aquesta situació genera «una doble injustícia», ja que «el propietari es veu privat del gaudi del seu immoble durant mesos o fins i tot anys mentre es tramiten els procediments judicials»; alhora, «acaba assumint indirectament una responsabilitat corresponent als poders públics», responsables de garantir el dret constitucional a un habitatge digne als col·lectius vulnerables.
També es destaquen les conseqüències negatives sobre les comunitats veïnals: «la conflictivitat, la sensació d’inseguretat, els problemes de convivència, els desperfectes als edificis o l’augment de les despeses comunitàries són alguns dels efectes col·laterals», segons recull un informe recent elaborat per l’Institut d’Estudis Econòmics.
Lentitud judicial com a principal obstacle
Més enllà de l’elevada incidència del fenomen, el Ministerio del Interior indica una alta capacitat d’esclariment dels casos; així ho reflecteix que el 2024 es van investigar 621 dels 785 incidents denunciats a Tarragona (prop del 80%), proporció similar al conjunt estatal. Per això, la Cambra subratlla que «el principal problema no és tant identificar els responsables sinó la lentitud dels processos judicials necessaris per recuperar la possessió dels immobles».
Propostes per combatre l’ocupació il·legal
Davant aquesta realitat, la Cambra proposa diverses mesures dirigides a mitigar aquest fenomen: incrementar el parc públic d’habitatge social amb polítiques efectives; agilitzar els tràmits judicials perquè es pugui procedir al desallotjament ràpidament quan hi hagi ocupacions sense títol legítim; endurir les sancions aplicables als responsables; i establir mecanismes compensatoris pels propietaris afectats pels perjudicis econòmics mentre esperen recuperar les seves propietats.
Dret constitucional a l’habitatge versus protecció del patrimoni privat
L’entitat defensa fermament que «la protecció del dret a l’habitatge i la defensa del dret de propietat no són objectius incompatibles sinó complementaris». En aquest sentit recalca que correspon exclusivament als poders públics atendre les necessitats residencials dels col·lectius vulnerables amb recursos adequats i polítiques socials eficaces —«evitant així que aquesta funció recaigui sobre particulars privats injustament del seu patrimoni sense cap mena de compensació»—.
Finalment, la Cambra conclou amb aquesta declaració textual: «L’accés a un habitatge digne és una responsabilitat de l’Estat social i de les administracions públiques. No es pot resoldre una situació de vulnerabilitat generant una altra vulneració, com és privar un ciutadà del seu dret legítim de propietat».