La Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona ha manifestat la seva inquietud davant el recent Decret aprovat pel Consell de Ministres, que va entrar en vigor el passat 22 de març i estableix una pròrroga extraordinària dels contractes d’arrendament per un període màxim de dos anys, així com un límit del 2% en l’actualització de les rendes pactades fins al 31 de desembre del 2027.
Aquest marc normatiu imposa als arrendadors l’obligació d’aplicar tant la pròrroga com el topall en la revisió del preu quan es compleixin les condicions previstes, sense possibilitat de rebuig. La Cambra assenyala que "mentre el Decret sigui vigent, no poden negar-se a aplicar la pròrroga ni el límit esmentat en l’actualització de la renda".
Incertesa política i impacte sobre els petits propietaris
L’entitat destaca que aquesta normativa encara està pendent d’una convalidació parlamentària que podria rebutjar-la, fet que genera una situació d’incertesa perquè els propietaris ja han d’acatar-la malgrat no tenir garantida la seva continuïtat legal.
A més, subratllen que aquestes mesures traslladen íntegrament el pes de la protecció social als propietaris, sense diferenciar entre grans tenidors i petits titulars amb un o dos habitatges, molts dels quals depenen d’aquests ingressos per mantenir l’economia familiar. En paraules seves: "la normativa parteix d’una visió distorsionada del mercat immobiliari", ja que tracta igual realitats molt diverses.
Després d'analitzar les conseqüències pràctiques, la Cambra remarca que aquesta regulació reforça majoritàriament els drets dels arrendataris mentre limita significativament les facultats dels propietaris. Afegeixen que "la pròrroga automàtica dels contractes i el topall de les rendes poden comportar una pèrdua de capacitat de decisió per part dels titulars", tot recordant que aquests continuen suportant impostos, despeses corrents com manteniments o reparacions, assegurances i sovint càrregues hipotecàries associades als immobles.
Risc d’absència d’habitatge disponible i propostes alternatives
L’organització també adverteix sobre possibles repercussions negatives per al conjunt del mercat si es manté aquest enfocament intervencionista sense establir mesures compensatòries o incentius específics pels petits arrendadors. Apunten que això podria provocar una retirada massiva d’habitatges destinats al lloguer o bé incrementar-ne la venda, agreujant així l’escassetat actual.
Davant aquesta realitat, defensen clarament que "el problema real no és l’existència de propietaris particulars, sinó la manca d’habitatge suficient per absorbir la demanda creixent". Per això reclamen polítiques més integrals orientades a ampliar el parc disponible amb seguretat jurídica per a totes les parts implicades i diferenciant clarament entre grans inversors i petits propietaris.
Finalment, des de la Cambra s’insisteix que qualsevol reforma del mercat del lloguer hauria d’aconseguir un equilibri real entre la protecció efectiva dels arrendataris vulnerables i el respecte als drets legítims dels petits titulars. Subratllen especialment que molts són persones jubilades o estalviadores individuals per qui els habitatges representen un suport bàsic econòmic: "molts no són grans fortunes, sinó persones que han convertit un o dos habitatges en un suport bàsic per a la seva estabilitat econòmica".
