Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Assumpció Castellví, alcaldessa de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp), i el seu homòleg d'Ascó, Miquel Àngel Ribes, han expressat la seva satisfacció davant l'anunci del govern espanyol sobre la pròrroga de funcionament de la central nuclear d'Almaraz (Càceres) fins al juny del 2030.
Un precedent per als municipis catalans
Amb aquesta decisió, els dos batlles consideren que es podria obrir un precedent perquè es prenguin mesures similars respecte a les plantes nuclears situades als seus respectius territoris. Segons el calendari oficial, el tancament està previst per a Ascó I el 2030, Ascó II el 2032 i Vandellòs II el 2035. En aquest sentit, Castellví ha remarcat que "Desmantellar una nuclear implica estructura, material i personal tècnic; no poden tancar-les totes alhora", fent referència a les limitacions en recursos humans especialitzats.
L'impacte energètic i ambiental a Catalunya
Tots dos representants municipals coincideixen a destacar que Catalunya manté una notable dependència energètica envers les centrals nuclears, mentre que la generació renovable actual no és suficient per cobrir tota la demanda d'electricitat. En paraules de Castellví: "Els resultava més difícil mantenir el tancament que no allargar-la, que és de sentit comú". Per part seva, Ribes ha afegit que "la sobirania energètica del país" i la necessitat constant "d’anar reduint les emissions de CO2 pel bé del medi ambient" justifiquen continuar amb l'activitat nuclear.
Perspectiva sobre el futur immediat dels reactors catalans
L’alcalde d’Ascó ha subratllat que "la decisió del BOE no ha modificat el calendari pel que fa a Vandellòs i Ascó, així que hem de mantenir-nos en expectativa". Tot i això, reconeix que aquesta resolució "aplanarà el camí en certs aspectes". A més, ha defensat fermament: "les mateixes raons vàlides per Almaraz haurien de ser-ho també per aquí, dins un context marcat per una crisi energètica severa derivada dels conflictes al Pròxim Orient", tal com ha ressaltat també Castellví.
Sota criteris tècnics i garantia de seguretat
Tant Castellví com Ribes han insistit que qualsevol decisió final s'hauria de basar exclusivament en criteris tècnics més que polítics. Han assegurat rotundament que les instal·lacions nuclears catalanes són segures. L’alcaldessa va afirmar: "Aquestes centrals poden operar amb normalitat durant tres, cinc, deu o quinze anys més".
Dificultats pel desmantellament simultani
Citant específicament els obstacles relacionats amb els recursos disponibles, Castellví va destacar: "No és tan senzill com apagar una caixa d’allumets; desmantellar una planta requereix estructura complexa, materials específics i personal altament qualificat; si s’allarga la vida útil és precisament perquè aquest personal no pot assumir totes les tasques alhora". En concordança amb aquesta idea, Ribes va posar exemples concrets: "Zorita (Guadalajara) va trigar vint anys a completar-se després del tancament; Santa Maria de Garoña (Burgos) està iniciant ara aquest procés després d'estar parada des del 2017". Afegeix: "Aquest tipus d’operacions són llargues i complexes; resulta inviable desmantellar cinc reactors entre 2030-33 o set fins al 2035".
L’impacte econòmic local i fons estatals associats
Miquel Àngel Ribes també va posar èmfasi en la importància dels llocs de treball generats per aquestes centrals així com en els beneficis econòmics globals pels municipis afectats. Va recordar que un possible allargament permetria incrementar els ingressos provinents dels Fons de Transició Nuclear. Aquests recursos són clau tant per assegurar un futur viable quan arribi el tancament definitiu com per gestionar adequadament el procés clausura i tractar els residus radioactius.
