El jutjat de primera instància número 6 de Tarragona ha dictat una sentència que estableix que l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) no es pot repercutir als llogaters d'habitatges de protecció oficial.
La resolució dona parcialment la raó a un llogater d'un pis de Salou davant d'Immocritèria, i redueix de 379,79 a 260,13 euros la quantitat que l'empresa reclamava per la quota corresponent a desembre de 2024.
El cas s'emmarca en la vaga de lloguers iniciada per diverses famílies i el Sindicat de Llogateres, que denunciaven el cobrament indegut de l'impost i altres conceptes. La sentència només té efectes sobre aquest cas i no admet recurs, però és el primer pronunciament judicial que aborda la qüestió en la línia que el Sindicat defensa.
El litigi resolt pel jutjat de primera instància número 6 de Tarragona té l’origen en el conflicte obert a finals de 2024 en diverses promocions d’habitatges de protecció oficial de Salou i el Vendrell gestionats per Immocritèria.
En aquell moment, 29 famílies, amb el suport del Sindicat de Llogateres, van iniciar una vaga de lloguers com a protesta per diverses pràctiques que consideraven abusives, entre elles la repercussió de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) als contractes de lloguer.
En els mesos de novembre i desembre de 2024, els afectats van retornar els rebuts del lloguer, que se situaven al voltant dels 380 euros mensuals per habitatge, una xifra variable segons la promoció.
En el cas de desembre, l’import impagat ascendia a uns 760 euros per família i, en conjunt, a prop de 20.000 euros. Els llogaters sostenien que, al llarg dels anys, havien abonat indegudament l’IBI, que en aquestes promocions suposava uns 25 euros mensuals, és a dir, 300 euros anuals. En alguns casos, el còmput acumulat podia arribar als 4.500 euros després de 15 anys de residència.
Malgrat que els immobles van passar a mans de l’Institut Català del Sòl (Incasòl) el gener de 2025, Immocritèria va presentar demandes per reclamar les quantitats deixades de pagar. El procediment resolt ara correspon a un d’aquests casos i se centra exclusivament en el mes de desembre de 2024.
La sentència ha analitzat detalladament el contracte de lloguer, que qualifica l’habitatge com de protecció oficial i fixa una renda inicial de 280 euros mensuals, als quals s’afegia una provisió de fons de 80 euros per cobrir despeses generals, comunitat i IBI, així com 6,25 euros mensuals corresponents a una assegurança de caució. L’empresa reclamava un total de 379,79 euros, tenint en compte l’actualització de la renda per l’IPC.
El jutjat, però, ha corregit aquesta quantitat. D’una banda, ha establert que només es pot reclamar la part proporcional corresponent als vint primers dies del mes de desembre, ja que l’habitatge es va vendre a l’Incasòl el dia 20. Això redueix la renda a 220,64 euros. D’altra banda, ha admès la repercussió de determinades despeses i de l’assegurança de caució, però ha rebutjat la de l'IBI.
En aquest punt, ha avisat que d’acord amb la doctrina del Tribunal Suprem i amb la normativa específica aplicable als habitatges de protecció oficial, l’IBI no es pot repercutir als llogaters, ja que no té la consideració de servei. La sentència ha subratllat que no existeix "cap excepció" en la legislació catalana que permeti aquest cobrament en les promocions protegides, i per això ha descomptat 16,12 euros corresponents a la part proporcional mensual de l’impost.
Un cop aplicades aquestes correccions, el jutjat ha fixat l’import final a pagar en 260,13 euros. També ha establert que cada part assumeixi les costes judicials generades per la seva actuació i que les comunes es reparteixin. La resolució és ferma i no admet recurs.
Tot i que la sentència només té efectes sobre aquest cas concret, arriba en un context de conflicte col·lectiu encara obert i coincideix amb la posició defensada pel Sindicat de Llogateres, que sosté des de fa anys que la repercussió de l’IBI en habitatges de protecció oficial no és legal. Fonts del Sindicat han celebrat la decisió. Han afirmat que tot i que la decisió judicial no resol la resta de procediments ni la demanda col·lectiva pendent als jutjats de Barcelona, marca un precedent en l’àmbit judicial sobre aquesta qüestió.