Entre els anys 2021 i 2025, la Generalitat ha adquirit un total de 5.491 habitatges destinats al parc públic de lloguer, segons les dades facilitades per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC). Aquesta informació, obtinguda per l'ACN a partir d'una sol·licitud d'informació pública, reflecteix que durant els últims cinc anys s'han incorporat 3.071 immobles mitjançant els mecanismes de tanteig i retracte. Aquest volum és comparable al que es va registrar en el període anterior als cinc anys immediatament previs.
Cal destacar que aproximadament un 12% dels habitatges adquirits en aquesta dècada no estan actualment ocupats per inquilins, ja sigui perquè estan ocupats il·legalment o bé es troben en procés d'adequació.
Adquisicions directes a càrrec d'Incasòl
A més del volum adquirit per l’AHC, des del 2021 l'Incasòl, organisme adscrit a la Generalitat, ha comprat 2.420 immobles addicionals a través d’adquisicions directes en diferents lots. L’última operació destacada va ser anunciada el passat 26 de novembre i consistí en un paquet format per 1.064 pisos provinents d’Inmocaixa, empresa vinculada a Caixabank. En aquest sentit, vuit de cada deu habitatges adquirits via compra directa provenen d’aquesta entitat immobiliària.
Mecanismes legals: tanteig i retracte expliquen la majoria d’adquisicions
El dret preferent, conegut com a tanteig, és la principal via emprada per ampliar el parc públic des que es va aprovar el decret llei sobre mesures urgents en matèria d’habitatge el 2015 fins a octubre del 2025. Aquest dret permet a la Generalitat adquirir habitatges quan aquests procedeixen d’un procediment executiu hipotecari o subhasta administrativa o judicial, especialment quan són propietat de grans tenidors jurídics situats en zones amb mercat residencial tensat.
L’administració catalana ha fet ús d’aquest dret preferent per obtenir un total de 5.807 habitatges, als quals cal sumar-hi altres 96 immobles adquirits mitjançant retracte. Aquest segon mecanisme permet revertir una venda quan la Generalitat detecta que no se li havia notificat prèviament el seu dret preferent.
Dades econòmiques i estat actual dels immobles adquirits
L’import mitjà pagat per cada habitatge està situat en uns 65.268 euros. Es constata una diferència entre les operacions segons la via utilitzada: les adquisicions pel mecanisme del tanteig tenen un cost lleugerament inferior (64.886 euros) respecte als casos efectuats pel retracte (88.383 euros). De les 5.903 unitats habitacionals adquirides per aquests dos sistemes combinats, prop del 88%, és a dir, unes 5.220 vivendes ja estan lliurades als inquilins.
Dels restants, la situació més comuna és l’ocupació il·legal amb expedient judicial pendent (379 casos), que representa un 6,4% del total.
Distribució geogràfica dels habitatges comprats pels diferents organismes públics catalans
L'ampliació del parc s'ha materialitzat en gairebé una cinquena part dels municipis catalans amb especial presència als grans nuclis urbans metropolitans: Barcelona lidera amb 404 pisos adquirits 391. Altres localitats rellevants on s’han realitzat compres importants inclouen Sabadell (294), Badalona (271) i L’Hospitalet de Llobregat (212). També destaquen Tarragona (261), Salt (221) i Lleida (197). Per comarques, tant Vallès Occidental com Barcelonès superen àmpliament el miler cadascuna, sumant conjuntament més d’un terç del total. Gironès i Tarragonès també presenten xifres significatives, superant cadascuna les tres-centes cinquanta unitats.
Cessions procedents de Sareb: gairebé mil immobles cedits
En paral·lel, durant els darrers deu anys, la societat Sareb ha transferit a la Generalitat un total de 894 habitatges. D’aquests, 606 ja s’han destinat formalment al mercat social, segons dades facilitades pel Departament de Territori el desembre passat, arran una pregunta parlamentària formulada per Glòria Freixa , diputada de Junts. Aquestes cessions han tingut lloc especialment durant els anys 2015, 2016 i 2018; mentre que entre 2019 i 2022 no se’n registraren noves. Les comarques on es concentra gairebé la meitat dels immobles cedits són Vallès Occidental (187), Barcelonès (116) i Gironès (109), seguits pel Baix Llobregat (88) i Vallès Oriental (73). Pel que fa als pisos ja destinats al lloguer social derivats de Sareb, manté una distribució similar amb Vallès Occidental (130) i Barcelonès (75) encapçalant aquesta classificació formada per vint-i-sis comarques.
Acord recent entre Govern espanyol i català sobre gestió immobiliària pública
Aquesta informació arriba poc després que el president català Salvador Illa juntament amb Isabel Rodríguez, ministra responsable d’Habitatge espanyola signessin el passat 17 d’octubre un protocol encaminat a cedir a la Generalitat la gestió directa d’un ampli patrimoni format per 13.000 habitatges a més de 300 solars provinents de Sareb .
