Todos En Azul és una associació sense ànim de lucre que treballa des de 2019 per la inclusió de les persones amb autisme. Entrevistem el seu president, Juan José Caravaca, per conèixer més en profunditat l’associació, saber quines activitats duen a terme i descobrir els nous reptes que encaren.
Com neix Todos en Azul?
Todos en Azul va començar l’any 2019, creat per un grup de pares que teníem nens amb autisme. Vam veure que hi havia moltes necessitats d’implantar projectes per aquest col·lectiu. Aleshores, vam plantejar el projecte Pictogramas, que buscava donar més accessibilitat a les persones amb autisme a establiments i llocs públics. Després vam estar treballant en una qüestió que moltes famílies ens sol·licitaven: un casal d’estiu. En acabar l’escola, no hi havia cap espai on els nens poguessin continuar amb les seves rutines. És a dir, un espai on els pares poguessin deixar els nens amb tranquil·litat. El problema és que els casals ordinaris no tenen els recursos que pot necessitar una persona amb autisme. Des de fa tres anys l’organitzem i acollim també persones amb altres patologies que no són autisme. El que fem és donar-los-hi l’oportunitat de poder participar en un casal.
Comentes que els casals convencionals no tenen mitjans suficients. Què els falta?
Els casals ordinaris són grups grans (20-30) i potser només tenen quatre o cinc monitors. En el nostre cas, el monitoratge és un per un. És a dir, una persona per cada nen. Tenim molts perfils de nens: escapistes, altres que s’ho fiquen tot a la boca, alguns que poden sortir i travessar la carretera… El que volem és que la família estigui tranquil·la i sàpiga que estan en un lloc amb monitoratge professional un a un, un espai tancat i un entorn segur. Hi tenim professionals de tota mena, com logopedes o infermers. Principalment, perquè si hi ha alguna emergència, puguin saber com actuar.
D’aquí també sorgeix el Centre de Suport?
El 2022 van iniciar el projecte del Centre de Suport, que està vinculat amb el casal. Es tracta d’un suport constant a les persones amb autisme durant tot l’any, acompanyament familiar i assessorament. Al Centre fem moltes activitats terapèutiques grupals (3-4 nens) i fem una teràpia individualitzada. Hi treballen dues professionals que tracten l’àmbit de la discapacitat i estan en ple contacte amb els professionals que atenen els nens fora del centre.
Recentment, han anunciat un acord per millorar aquest espai. Quines canvis comportarà?
Les millores consisteixen en noves activitats i materials que ara no tenim. Per exemple, anar a la piscina una vegada a la setmana, sessions d’hipoteràpia o sessions de musicoteràpia. Se’ns van fora del pressupost i amb aquestes ajudes les podem finançar. Són activitats que els beneficien molt.
Com financeu la majoria d’activitats?
El casal es finança a través de l’Ajuntament de Tarragona i les famílies cobreixen una part que falta. Si no hi hagués algun finançament, seria impossible de fer. És molt costós tenir una persona per cada alumne. Pel que fa al Centre, les ajudes, les donacions o les empreses que volen col·laborar ens permeten donar més servei a les famílies. Aquestes paguen una quota de 50 euros a l’any, però amb això no sufraguem gaires coses. Bàsicament, fem activitats de Nadal o al Port Aventura i xerrades o formacions amb professionals.
Falta conscienciació i formació sobre l’autisme?
Sempre ho diem, en aquest món hi ha molt de desconeixement sobre l’autisme. Es necessita un gran programa pels centres perquè des de la guarderia es treballi el tema de la inclusió. Ara mateix la inclusió no existeix. Els professors haurien d’estar totalment formats i saber en tot moment com treballar amb nois amb TEA (trastorns de l’espectre autista). Moltes escoles ens truquen per demanar-nos ajuda a l’hora de treballar amb nens amb TEA. Ens estranya perquè són escoles que inclús tenen SIEI (suport intensiu escolarització inclusiva) i, en principi, haurien de saber com fer-ho. L’administració no ho està fent bé. Per això, treballem contínuament amb el seguiment dels nostres alumnes i que, com a mínim, en el seu cas sàpiguen com fer-ho. Tot i això, a la majoria d’escoles les professores amb educació especial van desbordades.
Quins són els reptes que té actualment Todos en Azul?
El projecte més gran que tenim és el Casal de l’Autisme Permanent, que és el projecte gran del Centre de Suport. És a dir, el Centre de Suport és com el germà petit del que volem fer. Es tracta d’un centre que estem treballant amb l’Ajuntament i la Diputació i que aniria a l’antic laboratori abandonat de la zona de la T-11 i la Floresta. Hem reclamat moltes vegades aquest espai per fer un casal durant tot l’any. Allí no només se li podria donar servei a joves amb autisme, sinó a tothom. Per exemple, hi faríem formacions, tallers, convidaríem a la ciutadania per entendre l’autisme, treballaríem amb la sanitat pública perquè sàpiga com atendre les famílies… Seria un lloc multiservei.
