Junts s'ha convertit en un actor clau en la majoria de votacions al Congrés. Tot i això, després d'aconseguir la llei d'amnistia o l'ús del català a la cambra legislativa, els juntaires van acabar partint peres amb els socialistes per la manca d'execució dels acords. Parlem amb el seu diputat per Tarragona, Josep Maria Cruset -exalcalde de Riudoms i expresident del Port- sobre com veuen el que queda de legislatura.
Quina impressió t’ha donat la política madrilenya?
Sovint ens sentim part aliena de tot el que passa en el dia a dia. La qual cosa ens va bé perquè a Junts tenim el marc mental que anem a Madrid puntualment a fer la nostra feina i, quan acabem, tornem al nostre territori. No ens sentim part del que passa allí des del punt de vista del to, la virulència, l’agressivitat... És duríssim. Més que impressionar, decep veure l’enorme esforç polític que es perd en les formes.
La legislatura està acabada?
Crec que és una incògnita. Bàsicament perquè els casos de corrupció del PSOE van saltant periòdicament i els símptomes de mala gestió també. Per tant, veurem en quin moment se’ls esmicola la legislatura a les mans. Està molt complicada. Des de Junts, que el govern estigui dèbil ens dona l'oportunitat constantment de fixar una posició en favor de Catalunya i aconseguir coses que en un altre entorn seria impossible.
Parla d’aconseguir coses. Junts és un actor actualment obert a negociar mesures al Congrés?
Vam trencar les relacions amb el PSOE i el govern perquè havíem observat que sistemàticament es dedicava a intentar no complir els seus acords. A l’acord de Brussel·les dèiem que hi ha un conflicte entre Catalunya i Espanya i que per resoldre’l s'ha de treure la política de l’àmbit jurídic. D’aquí la llei d’amnistia que està funcionant parcialment. A més, dèiem que les negociacions havien de tenir mediació internacional perquè no ens en fiàvem del PSOE. Així es va fer.
El mateix acord de Brussel·les portava un últim punt que deia: si no s’avança en els acords o no es compleixen, Junts no garantirà la legislatura a Pedro Sánchez. Ja sospitàvem que alentirien els acords. Per això, fa uns mesos vam fer una roda de premsa per dir que bloquejàvem la legislatura i li trèiem la capacitat legislativa. Que no votaríem les propostes a no ser que fossin beneficioses per Catalunya.
"No ens sentim part del que passa a Madrid des del punt de vista del to i l'agressivitat"
Han perdut capacitat d’incidir.
Tot el contrari. Des del moment que vam anunciar-ho, van posar a tramitar a tot drap la llei de multireincidència que estava aturada, es van posar a treballar per la publicació de les balances fiscals, van anunciar que incorporaven Catalunya a la UNESCO i a l'Organització Mundial del Turisme o la transferència de competències d’immigració es va reprendre. Va ser trencar les relacions i tot el que era impossible va ser possible.
Això fa que es pugui tornar a encarrilar la legislatura?
Tant de bo la decisió que hagi de prendre Junts en els pròxims mesos sigui decidir si volem tirar endavant la segona part de la legislatura i que el PSOE ha complert tots els acords. És una incògnita. Tot i això, no és fàcil que puguem donar massa més recorregut a un govern que els casos de corrupció li salten setmanalment i que fruit de la seva desinversió han portat la mobilitat de Catalunya al col·lapse.
Fèlix Alonso (Comuns) comenta que Junts està en el “no a tot”.
El ‘no a tot’ no és cert. A vegades, el ‘no’ a les propostes del PSOE i el govern de l’Estat és el ‘sí’ a Catalunya. Per exemple, el PSOE pretenia que es normalitzés que una habitació era un habitatge per a una família. Aquest no és el model d’habitatge per a la nostra societat, ens retorna al barraquisme. Continuant amb el tema de l’habitatge, hem tingut la proposta de seguir donant cobertura a les ocupacions. Si s’ocupa un pis –independentment de si és d’un gran tenidor-, és un greu problema per a la comunitat de veïns. Quan diem que no votarem a favor d’això, és un ‘sí’ a favor de la convivència i d’un model de societat catalana que pretén que puguem viure amb normalitat.
El que ha negociat el PNV sobre la proposta antidesnonaments no és suficient?
No, sempre porta trampa quan llegim la lletra petita. El text diu que si el propietari té entre dos i un pis es podrà fer un desnonament. Ara bé, tots els casos d’ara en endarrere queden exclosos. Per tant, tots els propietaris d’un pis que estan en situació d’ocupació no compten. A més, els veïns ho pateixen igualment, tant si és d’un gran tenidor com si no.
"A vegades el ‘no’ a les propostes del Govern de l’Estat és un ‘sí’ a Catalunya”
A banda d’aquestes negatives, què ha aportat Junts al territori des del Congrés?
Des del punt de vista tangible, aconseguim coses importants pel territori. La biblioteca provincial a la Tabacalera és un acord de Junts amb Cultura, els 12 milions d’euros al pantà dels Guiamets per garantir el rec de l’agricultura d’aquelles comarques ho ha fet Junts, que Repsol mantingui la inversió a l’Ecoplanta és gràcies a Junts o el cobrament de les indemnitzacions dels veïns de l’Illa també.
Els trens estan en una situació límit. Es parla de les inversions que s’estan fent a la xarxa. Se n’han fet més de les que podien assumir? Quin és el problema?
El problema ve d’una estratègia de l’Estat Espanyol per desinvertir en Catalunya i invertir de manera intencionada en allò que no és d’interès de Catalunya. Des del 2000 fins a l’actualitat, de cada 100 euros que ha invertit en transport ferroviari només han posat al sistema de Rodalies un euro. Algú pot dir que s’ha invertit en alta velocitat i no en Rodalies. És un error. La línia Barcelona-Madrid, Barcelona-València (sense passar per Madrid) o Madrid-Sevilla té lògica, però fora d’aquí tota la inversió en alta velocitat és de caràcter polític i no lògic.
També podríem dir que tothom ha patit aquesta infrainversió, però mentre a Catalunya era un euro de cada cent, a Madrid eren tres euros de cada cent. El triple. Això ens ha portat al col·lapse. Si no fas manteniment, arriba un dia que afecta el sistema sencer. Al pressupost del 2023, a Catalunya es va executar un 45% i a Madrid un 212%. 130 euros per habitant a Catalunya i 370 a Madrid. Això passa any rere any.
Junts ha tingut en altres etapes la conselleria de Territori. Si la tingués ara, què faria?
En el nostre país hi ha dos serveis ferroviaris: Rodalies, que està gestionat per Renfe i continuarà gestionat per ells, i Ferrocarrils de la Generalitat de Catlaunya (FGC). Operen al mateix país, però algú ha sentit a parlar d’FGC en aquests mesos? Ningú. Té la puntualitat més alta de tota Europa i un sistema altament eficient. Funciona com un rellotge perquè es gestiona i es prenen les decisions des de la Generalitat. Si tinguéssim la conselleria, rescindiríem el contracte de servei amb Renfe i l’encarregaríem a FGC. Seria un canvi radical de model.
No tindríem el mateix problema? Les infraestructures no són de Renfe.
Sí, però moltes de les coses que passen és perquè Renfe no actuat com ho havia de fer. És casualitat que de sobte hagin trobat els 600 punts crítics de la xarxa? S’han produït de sobte o són estructurals i Renfe senzillament no deia res? Amb FGC faria temps que s’haurien posat sobre la taula.
"Des del 2000, cada cent euros que s'han invertit en transport ferroviari, només un ha anat a Rodalies"
Quina línia de treball té Junts al Congrés pel que fa a la vida de les nuclears?
És un debat que s’està abordant des del populisme i realment s'ha de fer des del punt de vista tècnic. Avui en dia al voltant del 60% de l’energia que es consumeix a Catalunya prové de les nuclears. El ritme d’implantació de renovables a Catalunya està infinitament per sota d’altres àrees d’Europa. Això fa que quan ens mirem el calendari de tancament ens porti a una reflexió tècnica. L’endemà què? Podrem tenir la seguretat que no hi haurà microtalls? Amb les dades d’ara sembla que no serà així. Nosaltres proposem fer una anàlisi profunda i en els pròxims temps fixarem posició. Entre l’extrem de tancar-les el 2030 o no tancar-les mai, segurament hi ha el punt entremig que ens ha de permetre funcionar sense nuclears.
Per què no van votar a favor de la proposta que va fer el PP al Congrés?
Perquè va ser una proposta populista. Van introduir una esmena en una llei que no té res a veure on únicament es deia que no es tancarien el 2030 i es faria més endavant. Res més. El debat de les nuclears és molt tècnic i amb moltes derivades. Les decisions s’han de prendre bé. Si hi ha una pròrroga, donarà benefici a les propietats de les nuclears i volem per exemple que sigui a canvi de millors inversions a la xarxa elèctrica. Vam fer una abstenció.
El Govern ha proposat la regularització de 500 mil immigrants. L’alcalde de Figueres (Junts) explicava a la SER el seu posicionament en contra. Què pensa el grup al Congrés?
La nostra posició és clara i transparent. Fa anys que hem decidit que a Madrid i a Catalunya ens deixem de sentir segrestats pels populistes i els discursos bonistes instal·lats a l’esquerra. No es pot parlar de multireincidència, no es pot parlar d’ocupacions, no es pot parlar d’habitatge... Som a Madrid per defensar allò que pensa la majoria de ciutadans de Catalunya. Pensem que som un país adult i tenim dret a decidir les nostres polítiques en multireincidència, ocupacions, immigració, habitatge... No ens fa por que surti la Ione Belarra (Podem) i ens digui que som uns racistes. Tothom sap que senzillament traslladem l’opinió majoritària de la gent del carrer.
Pensem que aquesta regularització de gairebé 900 mil persones, que té un efecte crida amb el reagrupament familiar i d’altres ciutadans del món, no es pot fer d’aquesta manera en un país de 8 milions d’habitants amb els serveis tensionats. Primer, les competències han d’anar a Catalunya per decidir amb quines obligacions venen i, després, ja parlarem de regularització. No estem a favor. El bonisme de l’esquerra i l’extrema esquerra fa temps que no ens afecta.
Aquesta gent viu aquí i està al marge del sistema. Ficar-los en regla és bonisme?
Ficar-los en regla és bonisme perquè es fa sense cap mena de condició. Es van fer famoses unes imatges d’un reportatge al peu del consolat de l’Afganistan a Barcelona. Recollien que no hi havia cap dona en aquelles cues per demanar els antecedents, ningú va ser capaç de dir dues paraules en català i fins i tot el cònsol només parlava en anglès. La regularització ha d’anar lligada a uns drets i a unes obligacions d’integració, llengua, cultura, contracte de treball, arrelament...
"Fa anys que Junts ha deixat de sentir-se segrestat pels populismes i el bonisme de l'esquerra"
Coneixes el món local i com a diputat suposo que has parlat amb diverses persones del territori. Hi ha preocupació a Junts per la força que pot tenir Aliança Catalana el 2027?
A vegades algú interessadament diu que algunes de les polítiques que fem són per Aliança. És absolutament fals. Quan fem l’acord de Brussel·les i posem les transferències en immigració com a condició, Aliança no existia al Parlament. Era un grup d’àmbit local. Fem política pensant en la centralitat, els extrems ens els deixem.
Des del punt de vista municipal ens preocupa tendint a zero perquè és una oportunitat que es demostri qui fa què. La política d’aparador és molt fàcil, la de veritat fa propostes que donen resultats. Per exemple, AC va trigar deu dies a posicionar-se en el tema de Rodalies perquè se li escapa del tuit i el vídeo de vint segons. També proposa acabar amb el sistema de pensions al país i diuen que és una estafa piramidal.
